dimecres, 20 de juliol de 2011

the glory of the bolshoi


Una relíquia que realment no valia la pena d’exhumar per lo poc que ofereix de nou i desconegut, ara bé, una vegada vist, no pots per menys opinar sobre el que representa per tot el segle 20 aquesta companyia en el panorama de la dansa. Els ballarins del Bolshoi, les estrelles per suposat, són uns autèntics suïcides, el que fan per superar límits moltes vegades superen les lleis de la gravetat i de la elasticitat. Com ho aconsegueixen? Misteri total, perquè aquells salts i piruetes no són el mateix a cap altre teatre del món? Qui ho sap?

dimarts, 19 de juliol de 2011

torrente 4


És la primera que veig d’aquesta sèrie, sempre m’havia deslligat del compromís per la repugnància que aquest personatge em fa, però avui m’he decidit i estic content d’haver-ho fet, la pel·lícula és en molts moments molt brillant, te molts minuts de gags ingeniosos i eficientment divertits, però el que més m’ha agradat es el personatge de Torrente, el director Segura ha captat l’essència del que és en realitat aquest país denominat Espanya. Tots els vicis i picaresca estan sota la pell de tal vil però seductor personatge.

TORRENTE 4
2011
8






dilluns, 18 de juliol de 2011

hollywood, je t'aime

Si bé la trama de la pel·lícula no amaga cap sorpresa, el que sí te de bo, és que es un estudi minuciós de com viu la societat de classe treballadora a LA amb tota la mediocritat que això comporta, sempre la misèria americana és molt més penosa que la europea i no sé explicar el perquè. Una interpretació moderada i sensible, un film gens despreciable.

HOLLYWOOD, JE T'AIME
2009
7 /10

diumenge, 17 de juliol de 2011

manolete

Excepte dues pel·lícules de Almodovar la Cruz no m’ha agradat gaire, la trobo disciplinada i prou, aquí m’ha fet una pena immensa d’haver de veure aquesta pífia amb pretensions de no se quin director, si han menjat caviar i angules gracies al salari d’aquesta obra mestre me’n alegro molt però la tortura emocional que suposa veure tanta ridiculesa ho han de pagar ben car.

MANOLETE
2008
4 /10







la traviata

Desprès de la Traviata en blancs de Netrebko-Villazon qualsevol director d’escena s’ha de trencar molt el cap, a aquest Sivadier, li ha sortit a mitges, però el que si tenia molt currat es la part musical ja que hi ha innombrables petits moments que les accions, els moviments o les simples moure les pestanyes lliguen perfectament amb la musica que esta sonant. El nou Castrronuovo, nou per a mi, d’ell un amic meu diria ‘está como un queso’ i jo li afegiria que es de moment semi, quan estigui més curat estarà per menjar-se’l e petites mossegades. El Tezier cada vegada es pitjor actor, es com molt d’abans, i terriblement se li esta quedant la cara de pa de ral que tenia la meva iaia de Cardedeu, però quina veu!. Deixo a la santa Dessay per el final perquè es una cantant tan, tan intel·ligent que estant posseïdora duna veu que no diu res pi per el color ni per la textura, posa tanta saviesa en el cantar i sobre tot tanta passió brillant i efectiva en la actuació que es capaç de convèncer-te de que es la dona més meravellosa del mon dalt del escenari i acabes que t’ho fa creure. Una intel·ligència que sempre et sorprèn i que mai te l’acabes.

TV
LA TRAVIATA
2011
9 /10
Aix-en-Provence - Jean François Sivadier - Natalie Dessay, Charles Castronovo, Ludovic Tezier





divendres, 15 de juliol de 2011

daphne

Per mandra no havia vist aquest DVD que tenia a casa des de potser fa cinc anys, com tenia tan fresca a la memòria la concertada versió del Liceu he aprofitat un moment lliure per veure-la, la versió veneciana es pobre però lletja que ja es molt dir, els primers plans de la Anderson i els seus pentinats d’escarola francesa no es poden resistir, però com deia aquell: la música sempre queda la música.

DAPHNE
2005
8/10
Fenice - Reck, Curran - Anderson, Allister, Sacca, Remert







dijous, 14 de juliol de 2011

días estupendos

Un equip nou en el teatre, una manera diferent d’explicar les coses, gent amb molta empenta, sense pels a la llengua, tirant a dret i esquerra, un decorat magnífic i escaient per les histories explicades, un festival per gaudir aquest estiu de crisis econòmiques, menys mal que sempre hi ha quelcom de nou a la vida que et fan ganes de tirar endavant.

TEATRE
DIAS ESTUPENDOS
2011
8 /10
Alfredo Sanzol





daphne

Un torrent d’efluvis orgasmics és el que aquesta musica del meu prou valorat Strauss fa brollar de l’orquestra i les veus envoltades. Tot es contenció per no arribar al clímax, fer marxa enrere per evitar l’ejaculació, tornar a la carga per aconseguir la conjunció total a la vegada i així minuts i minuts en l’hora i cinquanta minuts que dura l’opera he pogut comptar al menys quatre follades majestuoses de les més variades expressions vitals però sempre dins la més exquisida i elevada sexualitat còsmica.

OPERA
DAPHNE
2011
9 /10
OBC - Pablo Gonzalez - Merbeth, Baechle, Ryan, Schneider








dilluns, 11 de juliol de 2011

the eagle


Ai senyor! Haurem de vigilar aquest director. Vist el film amb ulls crítics de setmana 'pride' no podríem trobar una pel·lícula més homoeròtica en el que portem d’any, deixant a banda que en tota la pel·lícula s’ha eliminat la existència dels imprescindibles sers anomenats dones, totes les petites accions de la cinta fan avançar l’acció per just arribar al pla final en que nomes hi falta el pastis de noces amb el dos ninotets a dalt vestits a la romana o sigui amb mini faldilla de tabletes.