divendres, 13 de juliol del 2012

senyoreta júlia




En temps de crisis: dos sous. Aquest és el lema de la casa. Ell, sou de director de teatre i sou d’actor, Ella, sou d’actriu i sou de traductora. Això es un altra de les gracies de ser la dona de... moltes de les traduccions que es fan a la casa sempre es la mateixa mà la que tradueix, ah, per això s’han de cercar versions angleses dels clàssic suecs o russos perquè la dona en pugui fer la traducció, i clar cobrar. Això no ho diu cap crític perquè Ell te molt bones vibracions amb el mitjans de comunicació. Ella portada estel•lar del TimeOut, si no fos la dona de... no ho podria ni somniar. Ell a vegades esta bé com actor o com a director a vegades esta gris com a aquesta funció. Ella no és ni serà mai la actriu estrella que demana Júlia. Quan puja el to de veu, el so que emet es cridaner i no se la entén de res, la composició física del personatge a la primera part està llogat però. La minyona un afegitó sense importància. La direcció correcte i prou, calcada, en lleig, a la vista de les fotos que he trobat de la versió de Broadway del 2009.
Em temo que la propera temporada que encara no s’ha fet publica ens afartarem de dobles sous com el que aquí comento. La vaca nomes la tenen a temps parcial i hi ha que munyir-la convenientment.


TEATRE
SENYORETA JÚLIA
2012
4/10
Mestres - Genebat, Manrique, Aixalà