Sorprèn moltíssim que un director,
Pablo Berger, a la segona pel·lícula es fiqui en aquest esbarzer de film,
complicat on els hi hagin, de dificilíssima realització i de recerca iconogràfica
dels anys 20’s i 30s exhaustiva i molt complerta.
La posada en solfa de tot aquell
guirigall d’imatges i implicacions hispanes però estant fidels sempre al conte
infantil, pobres infants, la Blancaneus sempre a estat una historia terrorífica
i quasi gore.
Genials fins el quedar afònic de dir
bravos la Verdú i la Molina, en mida mes petita.
Música, elegància en les imatges,
interpretació coral, molt encertades.
La direcció impecable i com he dit i
vull repetir-me magnifica i sorprenent.
Un film molt més valuós que el de França
que va guanyar tots els premis del 2012 de similars plantejaments però mai
copia l’un de l’altre perquè quan s’estava rodant el te tema hispànic el de
tema musical encara no estava estrenat.
BLANCANIEVES - 2012 - 9/10 - http://www.imdb.com/title/tt1854513/
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada