dissabte, 16 de febrer del 2013

l'obc i la cinquena de txaikovski

Una primera part de musica espanyola, allò que podem anomenar musica per dansar a la espanyola, musica que hem vist moltes vegades ben ballades per Gades, Antonio, Pilar Lopez, etc. Altres vegades aquesta mateixa musica ha estat interpretat per un tercet de musics de cinema de barri amb varietés i ballada o be per noies que no en tenien gaire idea del que volien fer amb les cames i els braços o be per ballarins de tercera edat que parodiaven el que havien estat dos dècades abans en teatres de primer ordre. Dic tot això perquè a mi aquesta musica no em diu res escoltada sola en pla d’escudella nacionalista, massa records de militars i capellans envolten aquest tipus de musica.
Segona part, la vida es dura per donar-te possibilitats de comparar en un breu espai de temps, un mes tan sol, la mateixa simfonia de Txaikovski escoltada per el Mariinski-Gergiev i ara per OBC-González. Res a dir per no ofendre, però la correcció és una cosa i la genialitat és un altre. El que compte es que la nostra OBC s’implica molt encara que el color del seu so a vegades en lloc de ser color del bronze brunyit agafa tonalitats de color calder.
Tot sigui perquè aquest concert d’aquest vespre els hi serveixi com assaigs per els que tenen davant aper la gira a centre Europa que comença la propera setmana.