dijous, 14 de març del 2013

roberto zucco

Primer de tot deixeu-me dir que no considero aquesta obra una peça cabdal de la literatura teatral de la humanitat com ho fan tots els crítics del món, es una bona obra però com aquesta n’hi han moltissimes, per favor no és Shakespeare, Brecht ni Chekov, deixem les coses on han de estar.
La direcció irregular com sempre amb Manrique, nen mimat de la critica i els mitjans de la media.
En aquesta versió del Zucco hi ha posat moltes coses molt valuoses i la glorificació del sado masoquisme del protagonista en els escenes que es produeixen en el terrat de la casa-decorat son d’una bellesa colpidora.
No estic d’acord amb els retrets que li feia el crític Ordoñez a la actriu Genebat sobre la veu xisclenera i poc matisada en aquesta peça, prefereixo que així sigui que no que no se escolti gens el diàleg com en la escena del metro en que el personatge del home vell no se li entén ni una sola frase de tot el parlament  a no ser que estiguis a primera fila i just davant on ell parla – Manrique ha fet una desconnexió de volums de veu total en aquesta funció hi ha escenes cridades i amb un alt volum i altres que no es pot escoltar gens del diàleg.
Fet contrastat amb altres espectadors de la funció.
Perquè en el programa Gamiz (el segon paper en importància de la obra) va en sisè lloc i Genebat en el segon lloc de la llista, prevaricació?
Derqui, Gamiz i Genebat perfectes en tot moment, els altres també però no en totes les variades escenes de la funció.
L’acústica del teatre Romea es pèssima no tant com la del TNC però quasi.









TEATRE - ROBERTO ZUCCO - 2013 - 7/10 Manrique - Derqui, Genebat, Benet, Rodriguez, Boada, Gàmiz, Ricard, Guinart