dilluns, 5 d’agost del 2013

eugene onegin

Els anys 80s van portar una moda al món del entreteniment que va donar bons resultats econòmics a la taquilla dels cinemes. L’opera en cinema, Zefirelli, Rossi, Bergman, Losey es van pujar a la tartana d’aquella nova manera de explotar la lírica. Peter Weigl és un dels directors que més produccions en va fer amb aquesta formula, però ell va anar encara més lluny ja que a les veus enregistrades els hi va posar cares de fotogènics actors, per fer el pastis encara més vendible. En aquest cas, un altre Onegin, la cosa si prestava, palaus, segadors, la Rússia nevada, les sales de ball i el tirabuixó musical de les partitures de Txaikovski que no deixen la càmera estar ni un minut en mig repòs. Com a comentari addicional diré que avui aquesta formula ja no te sentit perquè les cantants de opera en vídeo avui són mes boniques y més bones actrius que les que posaven el rostre en aquells anys. Garança, Netrebko i 100 noms més que podria afegir. EUGENE ONEGIN - 1988 - 7/10 - http://www.imdb.com/title/tt0939609/