dijous, 19 de desembre de 2013

un berenar a ginebra

Si considerem aquest film com una lliçó didàctica del que és viure en el exili, del que es sentir Catalunya tancada en les quatre parets d’un pis de Ginebra, del que és fer un repàs del traços dolorosos de la vida de la millor escriptora - opinió absolutament meva - que mai ha existit, doncs dono per bo el producte amb totes les seves conseqüències. Però si s’ha de considerar la pel•lícula com una obra artística, he de dir que la historia no te cap mena de interès cinematogràfic ja que no hi ha conflicte entre els tres protagonistes da la cinta. Mentre la Peña s’esforça per imitar la irritant veu riallera de la Rodoreda, fins fer-te acabar malalt dels nervis, els papers de babaus de Carreras i Plazas resulten patètics en les mirades entrecreuades dels dos que es repeteixen durant tot el berenar. Aquesta obra presentada com a peça teatral al Lliure de Gracia o al Romea seria més digerible, encara que li continuaria mancant la falta de conflicte, i sense conflicte no hi ha interès ni emoció, sinó que els hi preguntin als programadors de Telecinco. En aquest cas la cotilla que ha posat al relat en Castellet a fotut la peça. A vegades la ficció i la mentida fan més creïble i autentica la realitat. TV - UN BERENAR A GINEBRA - 2013 - 5/10 - http://www.imdb.com/title/tt2374004/?ref_=ttfc_fc_tt

2 comentaris:

Florestán ha dit...

Yo aguanté 15 minutos.
Inaguantable, infumable odo....todos y todas......

Supongo que haría el deleite de las mentes privilegiadas e intelectuales o que se precian de serlo.....
A mí, por suerte... no

Petons

leopold estape ha dit...

Plenament d'acord, se'm va fer molt difícil de veure, tan sols una història que intentava explicar, impactant, va fer que em mantingués atent a la televisió. Una decepció.