dimarts, 30 d’abril del 2013

silver linings playbook

Encara no havia tingut l’ocasió de veure aquesta pel•lícula en una bona copia i en versió original, ara per fi ja he vist l’oscar a la millor actriu del 2012, interpretació discreta i un físic que recorda molt a la pretèrita Liselotte Pulver (1929) en versió morena, i encara en aquest mons de deu. El film es una comèdia acida agradable de veure per el tractament viu que li dona el director, li sobre ben bé 30 minuts, ja que es reiterativa en moltes coses i tot es previsible del principi al últim minut, una mena de film ja vist dotzenes de vegades, però els americans saben vendre el mateix producte en envoltori diferent moltes vegades i guanyar diners a cada jornada. SILVER LININGS PLAYBOOK - 2012 - 7/10 - http://www.imdb.com/title/tt1045658/?ref_=fn_al_tt_1

nabucco

Fer un homenatge al mestre en el seu any commemoratiu, com ho ha fet el ROH el que fa un programador intel•ligent i amb dos dits de cap. Res a veure am els titelles del nostre teatre organitzant aquest festivals de la cancion mediterrània en dosis diferides, bé anem per feina. La Monastyrska quin descobriment, quina manera tan diferent de emetre les notes, equilibris vocals mai escoltats per diferents i per rars, ja em te agafat per allí, per sempre. Una funció irregular si ve es mira amb ulls crítics de guia Michelin, un Plàcido ple de recursos escènic y de experiència vocal però no es ben be un baríton, un baix que es un baríton i a vegades oscil•lant el Kowlasjow, una Pizzolato que es un calc en jove de la Rita Barberà, una producció pobre però adequada, uns cors esplandits, però a la fi es va escoltar un Verdi vibrant i trempador i et feien ganes d’aplaudir moltes de les vegades que la temperatura a la sala es va posar a 120 graus. CINE - NABUCCO - 2013 - 9/10 - ROH - Luisotti, Abbado - Liudmyla Monastyrska, Pizzolato, Plácido, Caré, Kowaljow

dissabte, 27 d’abril del 2013

l'obc amb jirí belohlávek

No se què tenen aquest malparits de musics centre europeus que una musica ampul•losa i a vegades ramplona la poden transformar en alguna cosa sublim, heroica, nostàlgica i patriòtica, tot a la vegada. Nosaltres excepte contades excepcions sempre ens surt una mena de Viva Cartagena quan ens posem nacionalistes. El director es veu que és molt bo en el seu camp, jo no sabia de la seva existència i fins i tot la reina anglesa l’ha fet membre ‘commander’ del imperi britànic, aquesta reina dona títols com el Barcenas comissions. Una nit de bona musica però que en quinze dies no quedarà ni el més breu rastre si es que no torno a rellegir aquest breu escrit. La sala mig buida o mig plena ho preneu segons com tingueu el dia. CONCERT - L'OBC AMB JIRI BELOHLÁVEK - 2013 - 8/10 - OBC - Jiri Belohlavek

dimecres, 24 d’abril del 2013

hänsel und gretel

M’estrenava en això de veure la opera al cinema en retransmissió directe i que vols que us digui és el mateix que veure-la a casa, amb una gran diferencia a favor de casa, i és que el els 30 minuts de interval entre acte i acte pots anar a la cuina a fer-te el sopar i al cinema amb quatre gats que érem nomes tens el consol de jugar amb el mòbil. La opera una rucada d’argument que no millora per l’ajut de la musica que és no gaire consistent però sempre agradable d’escoltar. El fer una funció sigui la que sigui en un decorat tipus casa de nines sempre es complicat per les accions simultànies que es donen a la vegada, la directora se’n surt prou be en aquest afer. La Silja amb una veu més que oscil•lant fa el que pot vocalment però ho supleix amb la habilitat escènica que li dona els cinquanta anys de escenaris que porta sota els peus. La parella protagonista correcte i prou al meu parer però amb aquella musica no es poden fer filigranes. I com la opera es fa a l’Opera de Paris el ball de les bruixes acaba estant un can-can. CINE - HÄNSEL UND GRETEL - 2012 - 7/10 - Claus Peter Flor, Mariame Clément - Daniela Sindram, Anne-Catherine Gillet, Anja Silja

diumenge, 21 d’abril del 2013

the paradise

Combinar el naturalisme Zola amb el bon fer tan anglòfil de la BBC no semblava cosa fàcil. El resultat és interessant que ja es dir molt, el segell de la productora es nota en cada un dels plans i seqüències. Le bonheur des dames mai va ser portada al cinema que jo sàpiga i el fet de que els anglesos hagin ficat el nas en aquesta tremenda historia de egoismes i vides desgraciades és de molt agrair. Vuit hores de escoltar un angles de classe Premium , un plaer de colors perfumats de canvi de segle, del 19 al 20. Les pestanyes del protagonistes molt ben valorades en totes les seves aparicions en camp visual. THE PARADISE - 2012 - 8/10 - http://www.imdb.com/title/tt2391224/?ref_=fn_al_tt_1

diumenge, 14 d’abril del 2013

stadt land fluss

Un film senzill i sensible de gent bona, treballadora, sense pardals al cap. Dos adolescents que estudien a una escola de pagesos per guanyar-se la vida en el futur. La historia combina molt be totes les practiques del camp tant el la part agrícola com amb la del bestia, poc a poc sorgeix una callada estimació entre aquest dos xicots. Al film no hi ha drama, ni censura, ni ironies sarcàstiques, tot es natural i simple com la natura que estàs veient tota l’estona en fase de explotació i treball, però un dels xicots li costa una mica acceptar-se amb la seva nova singularitat, tot molt comprensible i molt quotidià. Tots ho hem passat. STADT LAND FLUSS - 2011 - 8/10 - http://www.imdb.com/title/tt1827528/?ref_=fn_al_tt_1

dissabte, 13 d’abril del 2013

l'obc i el rèquiem de verdi

Un so descompensat on els cors esclafaven a solistes i orquestra estrepitosament. Solistes de grau mig, les previsions no s’acompliren. Rotund èxit de públic que omplia quasi ve tota la sala amb un aspecte poques vegades vista aquesta temporada. I el rèquiem en sí mateix si no te uns solistes de disc és queda en res. CONCERT - L'OBC I EL RÈQUIEM DE VERDI - 2013 - 7/10 - OBC - González, Borsi, Thomas, Komlosi, Zanellato, Cor Liceu, Cor cambra Palau

dimarts, 9 d’abril del 2013

cor de nens de windsbach - martin lehmann

Decididament no tinc l’anima luterana i conseqüentment em costa entendre les seves expressions artístiques religioses. Bach m’agrada, em dona pau, és agradable d’escoltar i a la llarga m’avorreix, la llarga passió de sant Joan d’aquest compositor no he pogut trobar cap diferencia en les peces que s’han tocat a la primera part de les de la segona. Tot perfecte, tot correcte, però per la meva humil percepció musical de passions i cantates de Bach, quasi totes sonen el mateix. Prou de laments per la contrareforma musical alemanya. El que hem escoltat avui, una bona orquestra especialista en el tema, amb molts instruments musicals antics, com de museu, uns solistes adequats, aquestes peces mai ho canten primeres figures de les operes i concerts de tipus brillants. El director nomes s’ha dedicat a dirigir al seus nens, sense partitura i amb un llenguatge de signes manuals que m’han captivat tota l’estona. I per fi els nens... la coral més famosa d’alemanya la que mes gires i concerts dona, una formació enorme, 80 cantaires de gènere masculí i que donen tots els registres vocals necessaris per interpretar passions i rèquiems (no se com les dones no protesten per infravaloració, elles en una coral nomes de fèmines no poden donar tots els registres de veu, els de mascles si), dels 80 nois que surten a cantar 32 porten corbata tradicional son els nois mes grans que ja tenen ejaculacions, els altres 48 son nens que encara no han fet el canvi y porten corbata de llaç. Dels 80 nens i nois nomes 16 portaven la partitura a la ma els altres 64 portaven memoritzades les enormes parrafades de text i musica, una lliçó a les corals indígenes. El comportament d’actuació i resultats ha estat màgic, brillant i emotiu ja que són boníssims en absolutament tot el que fan. La primera passió la vaig escoltar de la ma del meu pare quan tenia 14 anys també aquí al Palau amb l’Orfeó Català i amb la direcció del mestre Lluis Maria Millet, si Millet com el lladre d’ara, però res a veure en conductes socials. La meva capacitat d’assimilació no ha millorat gens, llavors també em va cansar. CONCERT - COR DE NENS DE WINDSBACH - DEUTSCHE KAMMER-VIRTUOSEN BERLIN - MARTIN LEHMANN - 2013 - 8/10 - Passió segons sant Joan - Bach