dilluns, 3 de febrer de 2014

turandot




Una conjunció de favors com són el poder visitar per primera vegada un dels teatres capdavanters del mon en molts aspectes, el poder veure una opera de les mes vistes, escoltades i estimades del repertori, el veure que la producció la subscrivia un català de agosarada i escandalosa trajectòria, de estar ben acompanyat, van fer d’aquella nit un moment prou especial per recordar.
La producció preciosa a estones i ximpleta de tant en quant, com quan t’avisaven de posar-te les ulleres 3D per veure relleus afegits a una producció ja per si mateixa prou tres dimensionada.
En general ben cantada, la Liu debutava aquella nit, en aquell dolç rol, una bonica veu , el resultat un èxit, la diva perversa amb una veu una mica estripada però amb ens aguts necessaris esfereïdors, el jove tenor xines va triomfar de totes formes, te una manera de cantar que es fa estimar a les primeres notes.
La representació va acabar amb la ultima nota que va escriure Puccini, o sigui que la coda final del mestre Alfano, res de res.
Orquestra i director magnífics i el Furo Padrissa millor que en altres coses vistes en vídeo però un cop de tisores li escauria prou be.










OPERA -



TURANDOT -



2014 -




8/10 -




BS - Asher Fisch, Carlus Padrissa - Iréne Theorin, Yonghoon Lee, Anita Hartig