dilluns, 21 d’abril de 2014

les contes d'hoffmann

Feia temps que tenia ganes de veure un Hoffmann que m’agrades i no sem fessin llargs els cinc actes de la funció. Avui gracies al Bayerische... he passat un molt bon moment, perquè m’ha agradat la visió i el concepte que Jones li ha donat al muntatge, hi he entrat al instant, perquè la orquestra per Carydis xutava d’allò més bé, perquè veure els tre papers femenins interpretats per la mateixa soprano és un luxe molt gran si es fa amb cura com ho ha fet la Damrau però... sobretot per el únic tenor Villazón. Em poden dir que en el any 2011 estava en franca decadència, no ho discuteixo, però per sor tenim el vídeo i això és el que he vist avui una representació de fa quasi tres anys. Villazon es un home que dona tot el que la opera vol, dramatisme, exageració, escabellament i tots els topics que vulguis si es a amb el cor i amb l’estomac com ho fa aquesta fúria de la natura. Comprenc que encara hi hagi viu un clan de Villazonistes perquè jo avui m’hi he tornat de cop, estic una mica tip de fredors del nord, o plàstic de més lluny. Villazon podrà no cantar mai més com ho feia però per fortuna ha deixat unes joies en vídeo per la posteritat, Callas i Montse no hi van arribar a temps. Per sort al Rolandito li passarà com a la Bette o a la Marilyn que gracies al suport de registre utilitzat quedarà immortal per sempre, sempre, sempre. DVD - LES CONTES D'HOFFMANN - 2011 - 9/10 - Bayerisches - Carydis, Jones - Villazon, Damrau, Brower, Conners, Relyea