dimecres, 29 d’octubre de 2014

amb ales a la veu

Vetllada dedicada a la poesia en llengua Catalana des de la edat mitja i els seus joglars o trobadors fins a la ultimíssima poesia de Margarit. La idea fou bona però la execució no tant, era una mica trist uns quants factors: 1 que perquè les poesies es facin més digeribles se lis tingui que posar musiques 2 que la poesia de la edat mitjana no és per ser escoltada sinó per ser llegida i molt poc a poc 3 no es de rebut que en una mostra de poesies variades m’hagin agradat més els que feien de narradors de la historia de la poesia a Catalunya que no els que feien de facto la lectura dels poemaris. Avui quasi no hi ha gent que sàpiga dir la poesia.
TEATRE - AMB ALES A LA VEU - 2014 - 5/10 - Canut, Pujadó - Majó, Ribas, Güell, Pagès