dissabte, 31 de gener de 2015

el romanticisme simfònic de rakhmàninov

Un Auditori ple de gom a gom, cosa incomprensible si ens centrem al programa, que sense ser menyspreable, altres programes molt millors tenien el 25% del aforament sense ocupar. Puc pensar que com el director Ono serà el titular de la OBC el proper any, l’empresa hagi regalat a tort i a dret entrades per causar bona impressió al futur cap de llista. Reafirma això que dic perquè en el concert de violi en el segon moviment una gran part del públic ha interromput amb aplaudiments fora de lloc, això mateix també ha ocorregut en el tercer moviment de la simfonia. Res a dir tothom te dret a aplaudir quan no hi ha musiques sonant, però fa molt lleig. La violinista solista americana ha estat una joia el escoltar-la, sense estridències made in Xina ha portat el concert amb resolució y alta categoria musical, part de la platea s’ha aixecat del seient per aplaudir-la vastament fins que li han arrencat un bis, una peça que m’ha semblat barroca però que no posaria les mans al foc. El director japonès ha sintonitzat molt amb la orquestra fins i tot a la fi del Rakhmàninov l’han aplaudit com ho fan ells picant de peus a terra. La única cosa negativa és el tenir que pagar la quota catalana amb aquests petits concerts de uns deu minuts que sempre ens engalten. Avui era de Casablancas, una peça que en 25 anys no es tornarà a programar en el Auditori per ser una musica mes vista que el TBO, avorrida y pedant. Sort que el primer moviment del concert de Brahms i el tercer moviment de la simfonia de Rakhmàninov ressusciten un mort quan estan tan ben interpretats com ho estaven avui.
CONCERT - EL ROMANTICISME SIMFÒNIC DE RAKHMÀNINOV - 2015 - 8/10 - OBC - Kazushi Ono, Hilary Hann