dissabte, 7 de febrer de 2015

medea

El agafar el mite de Medea per fer un espectacle com aquest és un simple pretexta del seu creador per aixecar un projecte. Ni havent vist un munt de Medeas en el llarg del temps comprens exactament el que esta passant sobre la pista de gèlida imatge, negre sobre blanc, contrast preciós perquè la companyia, tots i cadascú, brillin de manera fulgurant per la seva preparació física, la seva emoció i la seva gran professionalitat. Per una hora de rellotge a sobre l’escenari es creuen milers de imatges i moviments entrecreuant-se tots els protagonistes amb una velocitat que fins hi tot t’ofega, es van creant nusos de òrgans humans que es fan i es desfan amb resultats mai esperats. Per fer aquest tipus d’arriscada coreografia és necessari una banda sonora que li escau perfectament al que veus davant els teus ulls però que a mi no m’agrada gens o millor dit m’agrada poc ja que la melodia és quasi sempre absent. Un rotund bravo per la companyia.
DANSA - MEDEA - 2015 - 7/10 - Thomas Noone Dance Company