dimarts, 24 de març de 2015

siegfried

Com estem en primavera avui no parlaré del que no m’agrada’t de la funció d’avui. No diré que el tenor Lance a la primera mitja hora del primer acte tenia veu de solista de cor i que la resta de la funció ha desafinat en moltes ocasions sobre tot en la recta final. No parlaré de que es un dels Sigfrids més lletjos que he vist mai en conjunt i que unes llums a vegades facin bonic no em salva la nota. No diré que el vestuari és també molt lleig i em pregunto què significa vestir a la pobre Erda com si fos la Azucena del Trovatore. No parlaré de que la concepció del senyor director Carsen esta més vista que la Camacho, la rulot del primer acte també surt a la Carmen d’aquí pocs dies. No parlaré de l’orquestra ni del seu director perquè avui estic molt bo. Faig constar que penso que ja no veure gaires vegades més a la gran Podles, avui molt irregular. Bronder, Dohmen i Schmeckenbecher excel•lents. El que sí que diré és que des de els Wagners de Waltraut Meier no m’havia emocionat una veu com la de la rutilant Irene Theorin, la seva coda final val tot el sacrifici de tenir el cap tort i les cervicals cruixents per 250 minuts i això que estava en amfiteatre quasi central i pagant només que 25 euros, segur que hi havia moltes més persones que al voltant meu ho feien per 10 euros. El Liceu te un problema i gros.
OPERA - SIEGFRIED - 2015 - 8/10 - Josep Pons, Robert Carsen - Lance Ryan, Peter Bronder, Albert Dohmen, Johen Schmenckenbecher, Ewa Podles, Irene Theorin