dissabte, 7 de novembre de 2015

el violí d'isabelle faust i la primera simfonia de xostakóvitx







Ens podem acontentar de que encara queden diners per contractar artistes de grandíssima categoria a pesar de les retallades, com ha estat el conjunt d’avui de un director polonès i una solista de violi germànica, encara que per la seva forma de vestir-se ressemblava més francesa que no pas altre cosa.

El programa de gran categoria per les tres peces llistades, però com les dos primeres m’han agradat més amb el cap que no pas en l’estomac, vaig directament a la obra del portentós geni rus Dmitri Xostakóvitx.

Que deurien pensar els espectadors de 1926 en escoltar aquesta primera simfonia per primera cop i sentir aquella explosió acústica d’aquells sons mai escoltats  i ni tan sols intuïts?

Que deurien pensar aquells feliços espectadors al saber que aquell ‘kremlin’ sonor estava composat per un vailet de nomes 19 anys i que allò tan innovador i excels era el treball de fi de carrera d’aquell petit geni encara en bolquers?

Si ara ja amb les orelles cansades de escoltar dotzenes i dotzenes de peces d’aquest mag dels sons rus, encara ens sorprenem en cada concert quan el resultat es immillorable, com en el d’aquesta nit, que seria si completament innocents, d’aquell tipus de musica escoltes aquesta simfonia per primer cop.

Escoltar Xostakóvitx és droga dura, és catarsis, és costo, tema, amfetas i poppers, tot a la vegada.




CONCERT - EL VIOLÍ D'ISABELLE FAUST I LA PRIMERA SIMFONIA DE XOSTAKÓVITX - 2015 - 9/10 - OBC - Antoni Wit, Isabelle Faust