De la novel·la del escriptor nord-americà Stephen Amidon, el director italià Paolo Virzo
ha fet un film molt interessant per moltes raons.
La forma narrativa es ben bé de novel·la ja que la
historia esta explicada pels tres dels protagonistes de la historia, amb un epíleg
que ho aglutina tot i et dona la clau final que tanca totes les peripècies.
Tant malament que em cau la dona del Sarkozy, la
Carla, adoro la seva germana Valeria, tant en els films que fa a França com els
de Itàlia, aquí te una part mitja de la pel·lícula on ens mostra la seva gran
personalitat sensible, educada i molt intel·ligent.
La historia és un breu motiu que es va complicant a
mida que l’acció avança per acabar amb tragèdia, que com sempre és l’innocent
qui la palma.
Retrat de el món materialista i especulatiu de totes
les nostres societats del mon desenvolupat en aquest començament del segle 21,
món cínic, cruel i despietat.
Sort que el novel·lista ha posat un parell de
personatges que no per irreals són menys necessaris per donar aquell toc de
esperança poètica a unes vides fredes i materialistes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada