divendres, 20 de novembre de 2015

miró i l'objcte





En un dels panels explicatius de la mostra, important per lo nombrosa, es diu que l’artista als anys 20 y 30 manifestava que odiava la pintura i això el portava a experimentar en altres materials com poden ser la ceràmica, que gracies a Llorenç Artigas, el ceramista, va fer de Miró el numero 1 en aquest camp dins es segle 20.

En aquesta mostra es veu molt clar la incorporació de elements diversos als habituals en les belles arts i també la seva portentosa incursió en el món del bronze.

Fins aquí res a dir, una mostra molt ben estructurada, i tan ben documentada com explicada per comprendre el tarannà del mític artista.

Però a mi Miró em cansa, em dona una feina que no la vull per sentir l’art, em fatiga i a la fi de la mostra desprès de veure els 1000 Mirós de la Fundació tinc una sensació de trist avorriment.

Contra els gustos personals no hi podem lluitar, Miró es lluminós i em cansa mortalment i en canvi Tapies amb la seva obra bruta i fosca no ho fa, segurament perquè en la obra de Tapies i trobo un sentit del humor en el seu afany de provocar al personal que no li se veure en l’artista que he vist aquí a Montjuïc.




EXPO - MIRÓ I L'OBJECTE - 2015 - 6/10 - Fundació Miró