divendres, 20 de novembre de 2015

parlo, sabent que no es tracta d'això





Aquesta mostra com quasi totes les que és presenten a la sala petita del primer pis té un nom impossible, podria dir-se  també ‘Demà m’afaitaràs’ o ‘Paquita la culona’ tant se val, és una forma interessar al públic que potser les peces no inspirarien aquest fet.

Mirar detingudament cada una de les peces i intentar imaginar que deuria pensar l’artista en realitzar aquelles peces, és més profitós que observar la peça en sí mateixa.

En totes elles no hi deixo de sentir una gran sentit del humor , que no vol dir una presa de pel.

Aquesta sala del CaixaForum sempre surto pensant que qui allí exposa generalment te un gran menyspreu per l’art del passat i amb un gran desconeixement dels més mínims i rudimentaris coneixements que tenien els artistes de 500 anys enrere fins mitjans del segle XX, però amb una preparació intel·lectual solida i consistent, encara que sempre discutible.

Per a mi es just ‘un divertiment’ i res més.





EXPO - PARLO, SABENT QUE NO ES TRACTA D'AIXÒ - 2015 - 6/10 CaixaForum