divendres, 20 de novembre de 2015

vilafranca, un dinar de festa major





Aquesta comèdia és de totes les de la trilogia la de plantejament més senzill i menys rebuscat i per això és la que més m’agrada’t i sobretot emocionat.

Un sincer retrat de família amb totes les misèries i virtuts, on per sort o per desgracia tots ens hi veiem retratats en algun passatge de l’obra.

La estructura de la classe mitja catalana és prou inamovible i conservadora per fer el tema exposat, en mes de dues hores de alta intensitat interpretativa, un tema d’ampli espectre i amb una llum clara en les ganes del autor de salvar la condició humana amb un preciós brot de esperança compartida.

Com sempre deixo pel final la tasca de direcció de Casanovas no menys valuosa que la de la autoria, tot el repartiment actua sense defallir minut rere minut causant uns silencis que tallen l’alè en la sala gran del Lliure que estava totalment plena d’un públic  hipnotitzat.

És una comèdia sí, on hi han poques rialles, són temes seriosos que tots tenim el perill de patir-los, com  fulla de guillotina pendent del nostre cap.


TEATRE - VILAFRANCA - 2015 - 8/10 - Jordi Casanovas - Angelat, Bagés, Barceló, Castell, Latre, Luengo, Márquez, Rius Veiga, Vert, Ycobalzeta