dijous, 31 de desembre de 2015

el público




La obra: Es el segon muntatge que veig d’aquesta obra,  la primera de Pascual al Mercat de les Flors amb plàstica de Amat, em va avorrir molt perquè es va centrar en el text poètic i encriptat de Lorca sense cap concessió a la galeria, en aquest segon muntatge en Rigola ja veu que si no posa una mica de sal i pebre a la funció hi ha la por d’adormir al personal, Lorca, tal com s’explica en el súper extens programa de ma que et donen al teatre, passava un mal moment interior i tot el que el feia patir ho va posar en una obra que segurament solament ell ho entenia, poesia tancada i metafòrica, carregada de surrealisme tan en boga en aquells moments de la historia, un plany llastimer d’un homosexual que per raons intimes va engabiar dins un llenguatge preciosista, lluminós i desbordant, com una ‘copla’ sense argument plena de paraules sagnants.


El Muntatge: Rigola encerta del tot en donar vistositat en l’aposta escènica, ajudat pel indiscutible talent de Max Glaenzel amb un decorat insòlit dins la rigidesa formal que sempre te aquella santa casa el TNC, formalitzar en viu tot el tancament sexual del autor de Granada i les seves repressions més profundes amb un desplegament fascinant de actors completament nusos sobre l’accidentat escenari fou un gran encert, pectorals, glutis i genitals per ajudar a entendre al poeta i les seves precioses paraules es una troballa, el director sempre ha estat mol agosarat en aquest tema de publiques nueses i personalment jo ho agraeixo ja que les paraules acompanyades de bellesa plàstica sonen molt millor, per part de la part actoral la obra es una meravella per això es del tot recomanable però aquí si que Rigola he de dir que li fa un gran servei al poeta Lorca.




TEATRE - EL PÚBLICO de Federico Garcia Lorca - 2015 - 8/10 - TNC -Alex Rigola