dijous, 17 de desembre de 2015

la damnation de faust




Encara que a les imatges aquí exposades poden semblar atractives per segons qui, la funció es profundament avorrida, una conjunció de pedanteria metafísica en les explicacions prèvies a la primera nota musical ens fan preveure el pitjor de la recargolada ment del director letó.

Un cor mai pitjor vestit i un conjunts de nois i noies en eslips i calcetes que tota la obra apareixen amunt i avall com un banc de sardinetes descolorides que no saben ve cap on anar ni tampoc què fer.

La meravellosa musica romàntica del compositor queda desvirtuada amb visions de l’estratosfera i viatges interplanetaris.

Kaufmann el rei del pianíssim no es creu el paper que està interpretant i Terfel amb la seva contundent veu i presencia fa el que pot, en quant a la Koch totalment inadequada ja que no m’ha commogut en cap de les seves importantíssimes aparicions a la segona part.

Vint minuts abans d’acabar la funció he abandonat la sala, el sopar m’estava esperant a casa i això fou més important en aquell moment.

Com a nota afegida diré que als aficionats els ‘lapos’ tenen amb Kaufmann un referent a no passar per alt.




CINE - LA DAMNATION DE FAUST - 2015 - 5/10 - Opera Paris - Philippe Jordan, Alvis Hermanis - Jonas Kaufmann, Sophie Koch, Bryn Terfel