divendres, 4 de desembre del 2015

never say goodbye



Un joveníssim i guapo Clint Eastwood que no surt ni en els crèdits i un també jove David Janssen, són els petits regals que va el veure films de tan antiga manufactura.

Pel·lícula que de segur en Douglas Sirk no la va voler firmar encara que hi va treballar amb un Rock Hudson ‘que se sale de guapo’ però com actor sempre tan discret, y en les maneres encotillat com sempre.

Ara que ja sabem tot el que hauríem de saber de la seva vida y les seves mentides socials per culpa de la moral d’aquella societat hipòcrita, es graciós el veure com fa tot el possible per estalviar-se petons y mostres afectuoses amb les seves protagonistes femenines.

No hi ha que confondre el ser respectuós amb les dones i tractar-les sempre de lluny amb sentir el nàusees cada vegada que t’acostes a ella i li has de acostar els llavis, que és el que ell t’inspira en totes les seves escenes amoroses, això sí sense treure's l’americana ni afluixar-se el nus de la corbata.



DVD - NEVER SAY GOODBYE - 1956 - 6/10 http://www.imdb.com/title/tt0049547/

1 comentari:

Allau ha dit...

Sempre m'ha admirat que George Sanders es suïcidés a Castelldefels i fos amant de Chopin, segons la premsa de l'època. Embolica que fa fort, se'n deia llavors.