dimarts, 29 de setembre de 2015

la princesse de montpensier

Una aproximació històrica a la Catalina de Medicis d’un altre vessat que no la mostrada a la Reina Margot que era des de la mateixa cort sinó des de la de la casa Montpensier. El director Tavernier fa una feina digne com sempre és el Bolognini del cinema francès i les seves pel•lícules sempre tenen aquell do de que en pots treure algun profit tant potser didàctic com visual, ja que sempre treu algun despullat gratificant.
DVD - LA PRINCESSE DE MONTPENSIER - 2010 - 7/10 - http://www.imdb.com/title/tt1599975/

la sapienza

El director ha optat per planificar la pelicula amb un estatisme provocatiu per lligar les imatges dels actors amb la rigidesa de l’arquitectura del gran Boromini que es mostra al llarg de tot el film. Obra curiosa i del tot insòlita que més recorda les vel•leïtats fílmiques d’un Resnais de la primera època (Marienbad) que no pas el cinema del segle 21
DVD - LA SAPIENZA - 2014 - 7/10 - http://www.imdb.com/title/tt3182590/

dilluns, 21 de setembre de 2015

conferencia inagural a carec del sr. carles santos

Amb Carles Santos sempre et trobes el que no esperaves, i aquí clar no podia ser diferent, de conferencia res mes que 10 minuts si es que arriben. Ens ha explicat dos casos del mon musical un a Alemanya en una població on interpreten un concert des de fa 11 anys sense parar, l’altre cas a Nova York on un music de la Julliard School treballa en composicions varies on utilitza tan sols una única nota. La segona part ha estat un concert a quatre mans de Shubert, ha sortit una dona jove i guapa de entre caixes vestida de gris i a tocat les tecles agudes del piano. Tot seguit s’han retirat tots i han sortit uns operaris del teatre y una regidora per portar material, cordes molt gruixudes una botella de cava i una copa de cristall. Tot segui en Carles Santos s’ha estirat sobre el piano al qual ja li havien abaixat la tapa i cara amunt els operaris l’ha començat a lligar sobre el piano, també han deixat la botella i la copa sobre la tapa. Ha aparegut la mateixa pianista de nom desconegut fins ara, vestida provocativament de vermell foc, faldilla curta y un tall al costat de 30 centímetres per poder ensenya la totalitat de la cuixa, unes sabates amb alces color vermell completaven la vestimenta. La pianista s’ha assegut davant el piano i ha començat a tocar una peça de caire clàssic alemany en acabar la peça s’ha aixecat ha omplert la copa de cava l’ha begut però no l’ha tragat ja que tot seguit ha enviat el cava de la seva boca a la boca del home lligat sobre el piano que amb la boca oberta ha begut el cava que li donava la seva dominatrix, la operació s’ha repetit cinc vegades s’ha tocat repertori rus i francès i cada vegada la mateixa operació omplir la copa, fer com si es begués però en realitat tot el liquid anava a parar a la boca del Sr. Carles Santos. Les velletes del Romea encara no s’ha refet de tanta procacitat llibertaria.
TEATRE - CONFERENCIA INAGURAL A CARREC DEL SR. CARLES SANTOS - 2015 - 8/10 - Fundació Romea

barcelona blanco y negro

La Barcelona de 1963 un llibre en castellà con estava manat, que es pot dir de Miserachs que no s’hagi ja dit mil vegades, fill del neorealisme italià i de la ‘nouvelle vague’ ell porta a la fotografia el que els seus predecessors ho feren en el cinema. En aquesta edició l’equip que envolta al artista no podia ser millor, Oliver, Espinàs a les lletres i Rafols Casamada a la compaginació. El copiós text d’Espinàs es gloriós per la intel•ligència mostrada en dir el que ell volia dir però amagat el suficientment per passar la fastigosa censura del la dictadura franquista. El hi fot un gol a cada pagina. En la repre4ssio les ments llestes s’esmolen molt més que en la plàcida i fictícia democràcia.
LLIBRE- BARCELONA BLANCO Y NEGRO - 1964 - 9/10 - X. Miserachs, J.M. Espinàs (Prólogo de J. Oliver)

ma dai - manuel riccardi

Aquest artista d’entrada no és d’un estil que em faci peça. Però després de estar molta estona a les sales del Maricel pràcticament sol vaig voler esbrinar que volia dir amb aquesta obra tan provocativa en horribles colors lluents i mal educats i també en formes provocatives i fins i tot obscenes. La conclusió fou d’acceptar del tot el que l’artista proposava per la seva valentia suïcida d’anar contra corrent en tot el que el món del art suggereix. Només cal veure el cartell de la Mercè d’enguany. Els ulls del segle XXI estan corromputs per l’estètica IKEA i qualsevol cosa que no sigui neutre, esvaïda i esborronada és automàticament rebutjada i condemnada al silenci i al oblit. Una exposició treballada i compartida amb amics artistes pròxims al seu entorn.
EXPO - MA DAI - MANUEL RICCARDI - 2015 - 7/10 - Palau Maricel

segona simfonia de mahler

En la impressionant sala de concerts muniquesa Gasteig i dins del festival d’estiu de cada any el sempre inspiradament genial Gergiev va portar a bon terme la Segona de Mahler, magnifica retransmissió en alta definició i gracies a un afortunat equip tècnic no et perdies ni un instant ni una nota en pantalla del que estava passant a més de mil kilòmetres del meu sofà. Una jornada de altíssima qualitat musical ajudat per les intervencions del cor de la orquestra de Munich i les dues portentoses solistes, tot un luxe.
TV - SEGONA SIMFONIA DE MAHLER - 2015 - 9/10 - Gasteig - Valery Gergiev, Munchner Philharmonike - Anne Schwanewilms, Olga Borodina

dissabte, 19 de setembre de 2015

como sobrevivir a una despedida

Quan una comèdia o pel•lícula còmica no fa riure, vol dir que alguna cosa no funciona. Aquí les 5 criatures que viatgen a Maspalomas per un acomiadament de solteria no paren de dir acudits, frases gracioses i procacitats. I res de res, la cosa no arranca. Elles són boniques i els horribles paisatges de Gran Canaria sud també. Per passar l’estona i anar mirant el mòbil per si arriba algun missatge, sempre serà millor que aquesta rucada hispana.
DVD - COMO SOBREVIVIR A UNA DESPEDIDA - 2015 - 4/10 - http://www.imdb.com/title/

sergi aguilar

Sense estar enamorat de la temàtica del artista tan constant i freqüent, he de confessar que la seva extraordinària qualitat en la execució de cada peça, sigui de pedres dures, com de metalls o dibuixos sobre paper fa que caigui rendit d’admiració. Un mereixedor homenatge a tan llarga carrera artística callada i misteriosa.

Sergi Aguilar MACBA from julianen on Vimeo.

EXPO - SERGI AGUILAR - 2015 - 7/10 - MACBA

espècies d'espais

Complicada instal•lació de quadricular irregularment un gran espai en cambres diverses i variades, passejar tot sol per aquell món inventat és de gran estímul mental, per veure la sensació que causa al passejant i veure en quin espai el seu estat anímic és troba més feliç i equilibrat.

Espècies d'espais MACBA from julianen on Vimeo.

EXPO - ESPÈCIES D'ESPAIS - 2015 - 7/10 - MACBA

desitjos i necessitats

Desitjos i necessitats, un títol com un altre. És difícil de posar nom a un conjunt tan variat com són aquestes noves incorporacions a la col•lecció del MACBA. Peces moltes d’elles interessats i que demostren que la erupció estimativa que va tenir l’art abstracte en la segona meitat del segle passat era del tot justificada.

Desitjos i necessitats MACBA from julianen on Vimeo.

EXPO - DESITJOS I NECESSITATS - 2015 - 8/10 - MACBA

miserachs barcelona

Primer de tot dir que la incorporació del nou director d’aquest imprescindible museu, es fa notar i molt. Gracies senyor, per deixar fer fotografies de totes les mostres sense estar perseguits pels vigilants com si fóssim uns delinqüents. Gran mostra la d’aquest fotògraf de mirada comunista sobre una Barcelona pobre, perduda ja irremediablement però amb una personalitat que en comparació amb l’ensucrada ciutat i parc temàtic que és ara, la nostàlgia es fa del tot indispensable. Per fi una mostra de fotografies on no es veuen les fotos penjades a la paret com si les veiessis a la tableta que tens a casa, fotos de grans mides i fent collage.

Miserachs Barcelona MACBA from julianen on Vimeo.

EXPO - MISERACHS BARCELONA - 2015 - 9/10 - MACBA

far from the madding crowd

Paradigma de la novel•la anglesa de la segona part del 19, Thomas Hardy hereu de Dickens i Bronte te en aquesta obra una de les seves millors produccions. La primera versió que jo vaig veure (Christie, Stamp, Finch, Bates, Schlesinger) no la vaig gaudir com aquesta, probablement perquè tenia el dia adequat per emocions dramàtiques i sentimentals a dojo.




 DVD
 FAR FROM THE MADDING CROWD
 2015
 8/10
 http://www.imdb.com/title/tt2935476/