dissabte, 23 de gener de 2016

la cinquena de mahler






Un Auditori ple a vessar, hi ha que veure el poder que te el cinema sobre les decisions de les persones en qüestions paral·leles el fet musical en sí mateix.

Morte a Venezia no és la millor pel·lícula de Visconti però sí és la més sincera de la seva cinematografia sobre tot per el moment que estava passant en la seva intimitat, la musica del film és un dels encerts més contundents sobre la utilització de musiques clàssiques per il·lustrar seqüències cinematogràfiques, aquest adagietto ha estat una de les musiques més escoltades en el segle XX gracies al genial director italià.

El concert d’ahir em va causar un efecte reparador de energies esmorteïdes per tantes coses alienes a mi mateix, clar que en veure l’esclat de crits bravos i aplaudiments del final del concert , això mateix li devia passar a moltíssimes persones de la sala.

Serà per els deliciosos i inspirats 5 minuts de les Goyescas de Granados, o bé pel portentós i sensible art del pianista Argelich en el concert de List, tan modern i innovador pel temps en que va ser composat o per les quatre llagrimetes que van sortir en el concert de Mahler, autentica bomba d’efectes retardats que sacseja sentiment i emocions oblidades o potser mai sentides.

Tot això gracies a aquest venerable avi,  en poder d’una energia hiperbòlica que ha sabut transmetre a la orquestra de manera admirable, estic parlant del gran director d’Israel, Pinchas Steinberg







CONCERT - LA CINQUENA DE MAHLER - 2016 - 10/10 - OBC - Pinchas Steinberg, Nicholas Angelich