dijous, 28 d’abril del 2016

l'últim mono





No sé perquè Todó és l’únic autor que li he llegit totes les seves novel·les publicades fins ara.

Podria ser per proximitat de la edat del naixement, o per la proximitat geogràfica on estan situades tots els seus escrits o perquè ens coneixem personalment com simples coneguts de llocs comuns.

Aquesta introspectiva i madura estripada interior és la més autobiogràfica de totes, no tan sols per la feina que fa el protagonista que es la mateixa del autor, sinó per tantes i tantes vivències i pensaments ja repetits en escrits anteriors.

El motiu descrit, el de ajudar a superar l’ultima carència de drogues al seu fill, és un mer pretexta per explicar el analític i pretesament fred caràcter del protagonista i autor de la obra.

Un repàs a l’historia de Barcelona en els primers anys de la transició ha fet també que la lectura fos un plaer ple de sorpreses i records personals.







LLIBRE - L'ÚLTIM MONO - 2015 - 8/10 - Lluís Maria Todó