dimecres, 29 de juny de 2016

marinejant






Pere Gimferrer és probablement el millor poeta de finals del segle XX i del XXI, la musica que despenen els seus versos és impagable, línea per línea, la bellesa de construcció del poema et deixa estorat per la seva riquesa.

Aquesta ultima publicació està molt fonamentada en la melangia d’un home cansat de viure i amb certes pors mai prou assumides.

La paraula mort i la paraula llum apareixen en quasi tots el poemes amb un clar significat.

També que cada poema porti la data en que va ser escrit, tots són de principis del 2015, és evident que vol dir alguna cosa.

Si alguna cosa hi ha que no m’agrada, és la seva obsessió en posar un cúmul de noms propis, llocs, fets o persones, infiltrats en els textos, aquest, per a mi defecte, també el té un gran amic del poeta, en Terenci Moix, segurament influenciats per la corrent Pop que van viure aquells joves de la generació del 69.



LLIBRE - MARINEJANT - 2016 - 9/10 - Pere Gimferrer