diumenge, 2 d’octubre de 2016

norma







De entrada el emplenar l’escenari ple de cristos a la creu no es cap novetat i no em causa sorpresa, el director Ollé segur que coneix el museu de art religiós d’Olot, museu dels sants, on hi ha una sala plena de cristos penjats per tota l’estança, i en totes les posicions possibles, en el argot popular dels entesos aquests cristos els anomenen ‘bacallans’ , doncs bé quan he vist les primeres imatges de la funció , he recordat la sala dels ‘bacallans’, que també tenien amb molt poqueta llum, que vaig veure ara fa uns cinc anys, amb molt plaer, visita que recomano i que val molt la pena.

La inauguració de la temporada del  ROH es un miscast total, la Adalgisa mai pot ser de la edat de la mare de la Norma a no ser que el Pollione pateixi de gerontofília, aquí es tot trontolla per fer una visió cinematogràfica.

I si a sobre de tot això la jove sacerdotessa te una veu que ni fu ni fa, la seva mare Adalgisa en ple climateri vocal s’entén amb un senyor que es un entre mig entre concejal  del PP i taverner de barri, ja veus que no es va per bon camí.


Però m’ho he passat bé amb aquest fosc Achimdanke,  per moltes raons, perquè Norma no te ni un minut no apreciable, perquè Pappano sempre m’agrada i des de el seu Don Carlos del Chatellet li soc fidel, i per el recull de iconografia sàdica i franquista que el Sr. Ollé ens mostra en tota la funció fins l’esgotament.





DVD - NORMA - 2016 - 6/10 - ROH - Pappano, Ollé - Yoncheva, Calleja, Ganassi, Sherratt