divendres, 14 d’octubre de 2016

samson et dalila






Un rotund bravo pel director musical Philippe Jordan, ja és un dels grans.

No havia vist aquesta opera des de 1989 al Liceu amb dos magnífics i pletòrics de facultats Domingo i Baltsa, clar que a Paris també feia 25 anys que no es representava, estem empatats doncs.
La funció d’avui te una estrella absoluta i és la esplèndida en facultats i genial actriu perfectament imposada en el seu rol: Anita Rachvelishvili acompanyada amb absoluta dignitat pel tenor Antonenko, irregular a voltes, avui contingut i amb moments sublims.
Quan estava veient la producció firmada per Michieletto i ambientada en època moderna i data sense especificar anava constatant les incongruències que hi havia en el text i en el que la acció mostrava amb cert malestar.
El primer acte el fet de passar en època actual , el director ho ha resolt amb molta intel·ligència i no hi res que grinyoli descaradament, en el segon acte s’ha produït el miracle i Michieletto ha mostrat el seu saber de teatre  en profunditat i emoció.
Quan veia el tercer acte i comprovava que el director havia canviat la bacanal davant el deu Dagon per una mena d’orgia de disfresses i mascares he arrufat el nas una mica, ara bé quan he arribat a casa i he comprovat el vídeo de la representació del 89 a la manera bíblica, he fet un rapit repàs de tota la funció i m’ha caigut l’anima als peus ja que ho he trobat tot espantós i la bacanal ballada com a ballet d’un ridícul insuportable.
La memòria és traïdora i ens fa veure en present coses que millor que les enterréssim amb suma discreció.
Benvinguts els actuals directors de escena que treballen tots i cadascuns dels elements d’una opera i que fan lluir als cantants com grans actors que la gran majoria ara són.


CINE - SAMSON ET DALILA - 2016 - 9/10 - Opera Paris - Philippe Jordan, Damiano Micieletto - Anita Rachvelishvili, Aleksandrs Antonenko, Egils Silins