dilluns, 7 de novembre de 2016

manon





El haver transformat tot l’entorn de la obra en una casa de putes des de el minut 1 fins el darrer compàs de musica m’ha avorrit mortalment i em sap greu per la interpretació magnifica que fa la protagonista tant en la seva part vocal com en la d’interpretació escènica.

Petibon que no em va acabar de fer el pes en el recital que li vaig veure al Palau no fa gaires anys, allí una personalitat un tant esquizoide i ara mesurada i perfecte en cada un dels moments en que intervé, que són molts en aquest Achimdanke de tetes i culs.

El director Py ha esgarrat tota la poesia que hi ha en aquesta personalitat tan dual com es Manon, no soc moralista, ben sabut ho és, però l’excés de nus gratuïts em fatiga i sempre mal pensat, crec que el director no obeeix a un altra motiu que el de beneficiar-se als pobres figurants que passegen les vergonyes sobre l’escenari.

Una Manon que amb un altre director de escena i també canviant el tenor, hagués pogut posat en segon terme la Manon/Netrebko/Villazón que tinc en tanta estima.


DVD - MANON - 2016 - 6/10 Genève - Letonja, Py - Petibon, Richter, Doyen