divendres, 16 de desembre de 2016

la fortuna de sílvia




Consideracions prèvies: 

1 - Jo no suporto més obres fetes a la manera de teatre circular on la meitat dels parlaments dels actors ho fan d’esquenes i només els hi veig el clatell i la projecció de la veu s’escapa i fa difícil la seva audició. 

2 - Quan al programa de mà llegeixo ‘Dramatúrgia i direcció’ ja penso que el director li ha passat el ribot al text sencer del autor i en aquest cas per tractar-se de Sagarra em fa arrufar el nas.

Anem al gra, considero la direcció d’aquesta obra una de les pitjors que he vist a les darreres temporades teatrals, per moltes i penoses raons.

Mai havia sortit d’un espectacle on Laura Conejero no m’hagués convençut, ensorrada sota una perruqueta casposa no transmet cap de les moltes sotileses que el seu personatge ha de transmetre, en cap moment commou o fa vibrar les animes que com espectadors estan al costat d’aquesta dona prototip d’una època i a la vegada tan lluitadora per les seves llibertats.

El desgavell acústic de tota la funció es un caos, els parlaments moltes vegades no se escolten, estan dits en una intensitat mínima com recitats en un plató televisiu i com si portessin la carxofa del so sobre el cap, especialment Muntsa Alcañiz a la qual a penes se la sent, en canvi Pep Munné porta el so 3 o 4 graus per sobre de la resta dels altres actors.

I no parlem de les projeccions de vídeo, ara ja inevitables en quasi totes les obres  de teatre, on el so es tan fort i estrident que sens la necessitat de tapar-te les orelles amb les mans per no acabar sord.

El vestuari, com de comèdia musical, mai a Barcelona o Madrid les dones als anys abans de la guerra, quan la guerra o desprès als anys 40s han anat vestides d’aquella absurda manera imposada pel director.

El públic català del Nacional és mol bo, ho aplaudeixen quasi tot o be perquè la Conejero es una actriu estimada o perquè surt un xiquet de Merlí, en fi tenim el que mereixem.

TEATRE - LA FORTUNA DE SÍLVIA - 2016 - 5/10 - Jordi Prat i Coll - Alarcón, Alcañiz, Baró, Conejero, Giraut, Munné

1 comentari:

Allau ha dit...

Recordo aquesta obra, a la televisió, amb la Carulla i em va impressionar. Potser que ens ho fem mirar.