dilluns, 30 de gener de 2017

aida






Com diria el Gala ‘Una Desmesura’ és aquesta retransmissió de Mezzo del 2014 que encara no havia vist, però després d’aquell Nabucco tan ric del MET tenia que fer balanç amb aquesta Aida Vaticana que és la vegada que el que es veus, te menys a veure amb el que canten les veus, però si les veus haguessin estat sublims potser hagués perdonat aquell empatx de daurat barato. 

La protagonista Dyka amb dots canores insignificants i amb posat de Romina Power sense l’AlBano, l’Álvarez que te molts problemes, un d’ells el amagar la panxa sota aquell abric de Kàiser que porta el Redames, la D’intino, una velleta tendre que fins i tot li agafes estimació, i el mes convincent per ser el més odiat el Ramfis de Scandiuzzi, calc exacte de la perversa papa Woitila, tot plegat molt distret impossible de perdre detall.

Austriacs, poble italià oprimit, Macarenes de Sevilla, ballet blanc a la manera de Degas, soldats de la guerra del golf amb uniforme de camuflatge, cos despullat això sí.

Quines manies que tenen molts directors de ficar soldats amb parts dels cos nues, però amb armes i corretatges, fan el mascle amunt i avall del escenari, i mes aviat fan nosa, segurament la escalfor que pretenen els directors que provoqui a l’audiència es nomes una imatge morbosa que tenen al seu cap de mitja virtut, Calisto! Olivier! Oido cocina!
En la reposició d’aquesta opera l’any 2016 ja portava un repartiment més convincent: Rachvelishvili, Barcellona, Radvanovsky, Monastyrska, Antonenko

DVD - AIDA - 2013 - 5/10 - Paris Bastille - Phillipe Jordan, Olivier Py - Oksana Dyka, Marcelo Álvarez, Luciana D'intino, Sergey Murzaev