dijous, 26 de gener de 2017

nabucco





El públic del Plàcido al MET es co si fos d’una secta, faci el que faci sobre l’escenari o fora d’ell és converteix en un acte d’idolatria obligada.

Veure tot aquell immens auditori amb el seu públic posat dempeus aplaudint i amb cares d’èxtasi és tot un poema visual.

El que més m’agrada d’aquest Achimdanke de  funció amb vertigen afegit, es el decorat de John Napier (Cats, Misèrables, Miss Saigon, Sunset Blvd. Etc.) amb unes terribles escales matavelles, sense baranes i quan veus els cantants de geriàtric i les cantants amb un sobre pes rotund, estàs pensant tota l’estona ‘aquí se la foten’ 

Però Verdi sempre es agradable d’escoltar quan l’orquestra esta portada per el mestre Levine, tant mancat de salut i en canvi encara amb aquesta força i aquest rigor.

DVD - NABUCCO - 2017 - 6/10 - MET - Levine, Moshinsky, Napier - Domingo, Monastryrska, Thomas, Barton