divendres, 21 d’abril de 2017

a tots els que heu vingut





Marc Rosich, recrear no és el mateix de crear, per bones que hagin estat les teves adaptacions de Pedra de Tartera o Mort de Dama no és el mateix quan et toca inventar una historia, crear un problema i resoldre’l , no ets l’únic el Terenci patia de la mateixa carència, era bo fins hi tot adaptant Shakespeare i molt fluix per no dir dolent creant les seves peces teatrals.

Tu saps perfectament que t’has equivocat si presencies les funcions al teatre, havent escrit una comèdia, farsa o sainet i comproves que a teatre ple en els vint i cinc minuts primers de l’obra no hi va haver ni una sola rialla, és que alguna cosa greu esta passant.

Pensant que el 70% del públic d’aquesta obra es de la edat de la Nuria Feliu, del Jordi Pujol o de la Mercè Aránega i veus que la comunicació entre actors i públic no esclata, malament rai, a la fi del espectacle dos sortides per saludar, la segona totalment forçada per estar les llums de la sala apagades.

Si la comèdia es dèbil i amb urgència d’una podada de al menys 40 minuts, la direcció és pèssima tant per la direcció del actors com per la elecció d’un decorat absurd i que te la ‘virtut’ que no hi ha cap espectador que el pugui veure complert per lo mal forjat que esta dissenyat, segurament sota les teves ordres.

Quin greu haver-te de dir que mai he vist en pitjors condicions com actrius (que venero) a la Mercè Aránega y a la Aurea Márquez.

Dubto que aquesta temporada vegi un producte més pobre de recursos i de idees que aquesta peça que no hagués tingut que anar a veure mai.


TEATRE - A TOTS ELS QUE HEU VINGUT - 2017 - 3 /10 - TNC - Marc Rosich