dilluns, 11 de desembre del 2017

el noi del maravillas





L’autor Llach ens explica aquí un conte en forma de biografia novel·lada d’un home quasi impossible de existir en un món real, però per això en necessari l’existència de narradors perquè ens facin somiar, en aquest cas, quasi amb la mateixa temeritat de com ho feien els germans Grimm o Hans Christian Andersen, tan fictici i improbable ens resulta el protagonista del llibre.

Una narració en la qual tothom és bo, fidel, honrat i sincer, personatges sense màcula és el que l’escriptor tenia necessitat de mostrar en aquesta la seva tercera novel·la en la que en moltes seqüències busca la complicitat a traves de la llàgrima fàcil que aconsegueix amb situacions melodramàtiques d’implicació del lector sense dificultats.

Lectura especialment indicada a qui tingui un ampli coneixement dels teatres de revista del Paral·lel d’abans de 1975 i qui coneix-hi el món de l’opera especialment del Liceu sobre la dècada dels 60 i anys posteriors, ho trobarà un festí i s’empassarà el llibre com ho he fet jo, sense parar.

En un ambient tan caòtic, revistes tronades i operes a escala internacional,  que una part molt important del llibre estigui dedicat al Senegal és una pirueta llachiana que fa tot plegat encara més insòlit.

LLIBRE - EL NOI DEL MARAVILLAS - 2017 - 8 /10 - Lluís Llach