julianen

my week with marilyn

2012-02-24T21:33:00.002+01:00

Si no fos perquè tenia vint anys quan vaig plorar la mort de Marilyn Monroe, si no fos perquè he vist potser deu vegades ‘El principe y la corista’, si no fos perquè aquella màgica personalitat em tenia vampiritzat, la pel•lícula l’hagués vist amb plàcid plaer i prou, però com no és el cas, la emoció d’aquesta perfecta recreació d’un moment especial de la vida de la estrella, que jo havia llegit en innombrables mitjans i que aquí se’ns mostra amb una riquesa de talent, amor al cinema, perfecció continguda i observació del temps passat amb esperit quasi didàctic. Capítol apart la formidable Michelle Williams sempre perfecta en qualsevol rol que li encomanin (Brokeback, etc.) envoltada per part de la plana major del cinema angles. Dues hores irrepetibles. Simon Curtis el director, és el que firma ‘Cranford’ una de les millors mini series de la historia de la BBC

MY WEEK WITH MARILYN
2011
9/10
http://www.imdb.com/title/tt1655420/

delacroix (1798-1863)

2012-02-24T16:22:00.002+01:00

Serà per deformació cultural però els tres quadres de Delacroix que mes m’agrades son els del Louvre que no s’han mogut ( Chios, Dante i Liberté), molt emblemàtics per viatjar. El que he vist avui és una gran quantitat d’obra però poca cosa m’ha tocat el cor. Reconec que l’artista per l’època que va viure va ser agosarat en quant a pinzellada, valenta i lleugera. Es veu clarament que fou admirador de Goya però sense aquella genial subtilesa. Els seus quadres orientalistes gens refinats, a anys lluny del que Fortuny em fascina i em provoca. La seva tècnica no és gens bona tots els quadres en les zones fosques on hi ha els negres i els grisos fum està la pintura ‘craquelée’ per no haver fet la barreja del oli adequadament. Com a gravador no va ser gens excepcional per el material que aquí es por veure. El suport literari de la seva obra fou producte de l’època, avesada a histories de trets gruixuts i sanguinaris.
Per els dos autoretrats de l’entrada penso que fou un artista que va saber vendre’s molt be a la burgesia del moment pel seu encant personal més que per la seva obra en si mateixa.

EXPO
DELACROIX (1798-1863)
2012
7/10
CaixaForum

immortals

2012-02-23T07:40:00.003+01:00

Delirant film recomanat per els qui be em coneixen, la Virgin, sí la dels avions i les musiques, produeix aquest inclassificable producte i contracta al equip artístic (decorats, vestuari) més increïble de la historia del cinema, la historia es un desastre com a narració, la actuació pedestre, el protagonista Cavill, havia fet papers mediocres fins aquí, és escollit perquè te uns abdominals que parlen per si sols. Hi ha moments que sembla que estàs mirant pagines d’una revista de decoració al estil ‘House and Gardens’ o ‘AD’. Totalment recomanable per qui els hi agradi la estètica kitch, S/M i queer dislocat.

IMMORTALS
2011
6/10
http://www.imdb.com/title/tt1253864/

shame

2012-02-20T19:55:00.003+01:00

La criatura McQueen s’ha posat per feina i ha volgut fer una obra mestre per captar la immortalitat en un tema poc tocat, l’addicció sexual portada fins límits extrems, sempre pensant en la timorata i hipòcrita òptica del americans dels USA. La pel•lícula es pretensiosa fins l’exasperació, la banda sonora vomitiva, la interpretació mediocre. La temàtica ridícula.
El 90% dels homes que he conegut de la edat del protagonista del film durant la meva vida, han tingut les mateixes addiccions que sembla censurar la pel•lícula que tractem, sols puc salvar el pla de cames obertes del Fassbender pixant d’una bellesa notable i sanitària.

SHAME
2011
4/10
http://www.imdb.com/title/tt1723811/

the iron lady

2012-02-20T12:01:00.003+01:00

La quantitat de matisos interpretatius que fa servir la senyora Streep és l’única gràcia del film. Te un primer quart d’hora que promet una cosa dinàmica i distreta però poc després s’endinsa en una espiral de repeticions que acaben avorrint-te. No es pot basar una direcció mitjanament coherent en una continuació de al•lucinacions de la protagonista vers al seu marit, les primeres vegades et mig sorprenen perquè no esta clar que el marit estigui fora de joc, però després de vint vegades provoca tedi.

THE IRON LADY
2011
7/10
http://www.imdb.com/title/tt1007029/

buffering

2012-02-16T13:50:00.004+01:00

Una idiotesa anglesa que no porta enlloc, vol ser eròtica i no ho és, simpàtica i tampoc, agosarada i només és ramplona, i com a resum final també porta missatge moralitzant. Un cul i unes cuixes generosament mostrats i prou.

BUFFERING
2011
4/10
http://www.imdb.com/title/tt1715322/

80 egunean

2012-02-15T06:52:00.003+01:00

La perfecte sintonia interpretativa per part dels quatre personatges del film et dona una credibilitat a la historia de casualitats, trobades i distanciaments. Una petita joia per gaudir en silenci i meditar sobre les pors humanes i els seus desastrosos resultats conseqüents.

80 EGUNEAN
2010
8/10
http://www.imdb.com/title/tt1600383/

war horse

2012-02-07T18:51:00.002+01:00

La més gran historia d’amor equí mai explicada. Spielberg ha fet el seu particular ‘Breakback Mountain’ amb el infinit amor de dos cavalls en els avatars d’una cruel guerra, la primera guerra mundial, quatre anys d’amor entre un cavall bru i un de negre, el bru s’anomena Joey, el veiem néixer i creixem amb ell, és el clàssic personatge amb complex d’Edip, la separació de sa mare és patètica. Quan el cavall Joey és venut a la fira per anar a la guerra, a la gàbia del costat hi ha el cavall negre, del que mai sabrem el nom però que jo a partir d’ara l’anomenaré Black per identificar-lo. Des de el primer moment Joey y Black tenen un cop de sang i es veu perfectament que hi ha electricitat entre ells. En Joey és un estil de físic més elegant i podria fins hi tot efeminat però és tot el contrari te una gran força interior i física i es que porta l’aigua al seu molí. En Black a pesar de la seva aparença ferotge i potent és tot el contrari es de tots dos el passiu i es deixa portar on vol en Joey. Hi ha una fuga del camp de batalla i gracies a una nineta es poden amagar en un paller i allí són feliços per poder gaudir de la seva estimació en la seva intimitat dins l’acollidor paller. Quan extenuats per les cruentes batalles que han d’afrontar l’un al costat del altre en Black es deixa caure i s’abandona a una mort necessària, la tràgica desesperació que pateix en Joey es reflecteix en els deu minuts més bonics del que hagi filmat mai Spielberg, tot farcit amb una ampul•lós banda sonora de en Williams com sempre èpic i efectiu. Regal final de la pel•lícula són els tres minuts últims amb un homenatge a Tara, Scarlet O’Hara i ‘Lo que el viento se llevó’. Genial!

WAR HORSE
2011
8/10
http://www.imdb.com/title/tt1568911/

jo sóc aquest que em dic ausiàs march

2012-02-07T18:45:00.002+01:00

La poesia llegida ja es prou dura de pair en comparació a les seves germanes literàries, llegint-la pots parar, meditar i valorar el que el poeta vol dir.
La poesia escoltada, es molt difícil de entendre tot el significat si no saps a priori els poemes. Si la poesia esta ben dita, encara que moltes coses les perdis, la musica i la entonació fan la seva feina i pots gaudir veritablement del que escoltes (ara penso amb la Sardà) el que aquí s’ha donat és impossible de classificar perquè a sobre de les dificultats d’uns poemes que tenen sis cents anys els tres encarregats a fer la tasca es van quedar veritablement curts. Una funció gratuïta no es pot criticar perquè encara gracies que hi ha gent que es posa a dalt del escenari per difondre el talent d’aquest poeta de Valencia.

TEATRE
JO SÓC AQUEST QUE EM DIC AISIÀS MARCH
2012
4/10
Josep Piera - Pep Cortés, Joan Peris, Elies Barberà

there be dragons

2012-02-06T01:05:00.004+01:00

Quines penques els del Opus Dei, contractar al Roland Joffe, que fa molts anys era un director que es feia escoltar i ara fa dècades que fa malves, per fer un bio pic de 'San Josemaria Escrivà de Balaguer'. A la pel•lícula es demostra clarament que quan la guerra civil, que el mossèn era ben jove ja era sant miraculós, se li apareixen les verges del Pilar i els cristos de la etapa pre-setmana santa, ells li deien el que havia de fer de la seva vida i de la seva obra, un cúmul de sense sentits on la bondat del sant il•lumina a totes les animes mortals que el voltaven des de ben jovenet, una historia d’amor diví, guerres civils i llum celestial que ho cura tot i et prepara per el bon morir. Quan mires una mica pel Google el que hi ha de cert en aquesta historia trobes que et diuen clarament que el 80 % del que s’explica es ficció, per fer la historia més interessant. Quin morro!

THERE BE DRAGONS
2011
4/10
http://www.imdb.com/title/tt1316616/

tangled

2012-02-06T01:00:00.003+01:00

Un conte de fades de Disney sempre és benvingut, ja em va agradar el primer que vaig veure quan era infant ‘Bambi’ i també en el darrer, aquesta entremaliada ‘Rapunzel’. Sorprèn la fantasia i imaginació que li han de posar per entretenir-te per cent dinàmics minuts sense parar ni deixar-te respirar. El més bo d’aquesta es que la bruixa dolenta te la mateixa cara i pentinat de la Cher a ‘Burlesque’, una astúcia divina de gai que és. El xicot, o sigui el futur príncep, te un no se que de mig xava de barri i mig noi de lloguer. Una delícia!

TANGLED
2010
8/10
http://www.imdb.com/title/tt0398286/

quitt

2012-02-04T10:31:00.003+01:00

No li vull treure cap mèrit a aquesta obra que potser el té. Però a mi m’ha avorrit un bon tros. Res nou, tot sabut, com llegir la pagina econòmica o política del diari Ara, posa en una gàbia als Botin, Feiner, Rato, Ibarra i que es destrossin fins la destrucció total, el ring del poder, el combat sense fi. Si aquest muntatge no tingues un costosíssim cast de ‘all stars’ no es podria ni resistir, un decorat també molt complicat i de molta pella llarga per una direcció a vegades mediocre per no dir dolenta (la vídeo conferencia del segon acte, les perruques del primer, les cançonetes a fals piano i en Fernandez no es creu el seu rol dins la peça).
Si vols saber si una obra agrada o no, tanca els ulls quan la funció acaba i escolta els aplaudiments, la passió no es pot contenir i si escoltes tebiesa d’agraïment a la feina ben feta dels actors vol dir que el director no ha llogat captar la conformitat del públic, digui el que digui la critica sabia.

TEATRE
QUITT
2012
5/10
Pasqual - Benito, Boixaderas, Bosch, Fernandez, Iscla, Marco, Marco, Ruiz

il burbero di buon cuore

2012-02-03T00:14:00.003+01:00

Una llàstima que en Marco no m’hagués retallat aquest títol i m’hagués tornat els quartos d’aquest avorrit producte programat pel Matabosch. Ressuscitar aquestes rampoines d’èxit preterits te per a mi la mateixa connexió com si es reposes amb honors ‘Las que tienen que servir’ d’Alfonso Paso. Un èxit llunya no justifica el que avui tinguem que aguantar cent cinquanta minuts de nyigo nyiga sense parar. Repartiment, els pobres, lluiten sense cap entusiasme, com per estar per casa i quedar be amb la quota espanyola, una llufa. La directora de il•lustre cognom s’ha ben lluït amb una posta en escena lletxa com les lletxes de la època Pamies. En Savall al Liceu fa el que pot no crec que doni per més. Ocupació del teatre 60%: els sacrificats abonats a aquesta temporada, la pitjor de tota la meva vida d’òpera, sarsuela i revista.

OPERA
IL BURBERO DI BUON CUORE
2012
4/10
Savall, Brook - de la Merced, Gens, Chausson, Vinco

hugo

2012-02-02T18:43:00.002+01:00

Un altre pel•lícula nostàlgica del que fou cinema mut (The Artist) , aquí bàsicament dedicada al original mag de l’imatge Georges Melies, tenim la sort de que Scorsese ho enriqueix amb una trempera magistral, no per això amb vint minuts menys el film l’hagués valorat in xic millor. Repartiment de luxe per petits rols que fan de goig accessori a una obre que per la riquesa de les imatges ja parlava per si sola. Tota la pel•lícula te un cert tuf de ‘Amelie’ en forma i color i això ja no se si es bo o dolent.

HUGO
2011
8/10
http://www.imdb.com/title/tt0970179/

t-error

2012-02-02T10:14:00.003+01:00

El que s’adverteix als deu minuts de haver iniciat la funció és que és una obra feta a mida dels actors de la companyia, l’autor coneix perfectament tots els recursos del material humà que te a les seves mans i a partir d’aquí tot llisca cap al venturós destí de la rialla, la sorpresa, l’enginy i la tendresa. Sabia i rica funció que beu de moltes dolls del món del teatre, hi pots viatjar del absurd Ionesco fins al sainet català (tots aquest àpats al voltant de la sopera) tot plegat, lluminós i entranyable, recolzat per un decorat eficient per la bonica historia que ens explica. Una nit freda i plujosa de rigorós hivern, la audiència fou feliç per una estona.

TEATRE
T-ERROR
2012
8/10
Jordi Oriol - Poch, Moliner, Genís, Vert, Castellví, Pedragosa, Santanach

seeing heaven

2012-02-01T18:36:00.002+01:00

És tant el respecte que tinc per la comunitat gai, per l’art gai, per el humor gai i per els homes gai que no vull acceptar cap dels fets que considero denigren la nostra condició en el mapa de les humanitats. No crec que en tot el 2012 vegi cap cosa més ofensiva a la retina que la que aquí retrato, no mereix ni una paraula més. Abstenir-se germans de sang!

SEEING HEAVEN
2010
1/10
http://www.imdb.com/title/tt1577064/

you should meet my son!

2012-01-29T20:22:00.002+01:00

Una comèdia divertida y sense pretensions i que en molts pocs moments et fa sentir vergonya, cosa ben estranya en les comèdies actuals made in USA. La interpretació, ben teatral per cert, esta cuidada i en molt moments inclús podríem dir que estem en el estat anomenat ‘alta comèdia’. La cosa per això te fàcil explicació, els autors de la historia han fet una copia de dos grans comèdies del teatre nord-americà, ‘Auntie Mame’ i ‘La cage au folles’ han agafat aquest dos arguments els han posat en una turmix i el que ha resultat és un producte prou distret per passar una freda tarda de diumenge (a falta d’altres coses, quin remei!)

YOU SHOULD MEET MY SON!
2010
7/10
http://www.imdb.com/title/tt1615916/

rapsodia de sangre

2012-01-29T20:05:00.004+01:00

El perquè de ressuscitar aquesta rampoina? Per molts motius, el principal el veure com era Barcelona l’any 1957, ja que quasi tota la pel•lícula està rodada en exteriors que convenientment maquillats havien de passar per Budapest. També volia veure en Parra en un dels seus primers protagonistes, aquí acompanyat per la sempre dramàtica senyoreta Salgado i per fi per veure lo boníssim que era Isasi Isasmendi com a director de films d’acció com ho era aquest. Sorpreses la quantitat d’actors que aquí eren unes criatures i ara són ja veterans, la hipòcrita en enverinada moral franquista que exposa totes les tortures que feien el russos comunistes als hongaresos llibertaris i eren exactament les mateixes tortures i practiques que feien els perversos feixistes a la comissaria de la Via Laietana en aquells mateixos moments. Quin fàstic de Espanya.

RAPSODIA DE SANGRE
1957
6/10
http://www.imdb.com/title/tt0050886/

la grande-duchesse de gérolstein

2012-01-29T19:55:00.002+01:00

Tres o quatre coses del muntatge que eren per aplaudir la resta un cúmul de despropòsits, aquesta producció de Marthaler/Niquet vol anar més lluny que les peces que ens endinya en Bieito (algunes de les quals adoro), tanta ximpleria musical i tantes profanacions musicals ja fan fàstic. La Anne Sofie von Otter tan disciplinada per poder seguir les rucades del regista que a la fi, pena em feia, una bona cosa, sí, el veure les qualitats vocals i possibilitats físiques del per a mi desconegut tenor americà Norman Reinhardt

LA GRANDE-DUCHESSE DE GÉROLSTEIN
2010
5/10
Basle - Hervé/Niquet - Anne Sofie von Otter, Norman Reinhardt

the human resources manager

2012-01-29T19:48:00.003+01:00

Una perleta del poc cinema d’Israel que ens arriba a les mans. Tragicomèdia d’un bon home que pot ser qualsevol de nosaltres en les seves imperfeccions i grandeses. La segona part del film gira (dins un road-movie) cap a intricats sentiments de família, consciencia i lleialtat. Direcció i interpretació depurada i exemplar. Quin greu que no es faci més cinema d’aquest tipus per ensenyar-nos a tots humanitats a peu de carrer i de llonguet i espardenya.

THE HUMAN RESOURCES MANAGER
2010
8/10
http://www.imdb.com/title/tt1311075/

l'himne a la natura de dvorák

2012-01-28T00:24:00.003+01:00

El triomf de la joventut, el director 30 anys, el solista 32 anys, cúmul de talent, inspiració, força, originalitat, saviesa, creadors de bellesa impetuosa. Quan ha sonat l’ultima nota del genial concert de Saint-Saëns els brams del públic, els seus bravos, crits de joia, barrejats amb els aplaudiments han estat de tal intensitat que, tot seguit, he recordat la mateixa sensació viscuda en els concerts del enyorat mestre Oue, la sala s’ha convertit en un immens orgasme col•lectiu per festejar el talent del pianista Simon Trpceski, criatura destinada a grans moments de gloria futura. El mateix puc dir del tan jove director Jakub Hrusa que farà que el quart moviment de la simfonia de Dvoràk no l’oblidi mentre visqui i avui m’agradaria fer a aquest dos joves talents constància del meu agraïment. Hi ha moltes coses a la vida que no tenen preu, per això la nit d’avui es com un peto robat.

CONCERT
L'HIMNE A LA NATURA DE DVORÁK
2012
10/10
OBC- Jakub Hrusa, Simon Trpceski

the artist

2012-01-27T17:04:00.002+01:00

Consideració 1: És un experiment, operació nostàlgia, producte destinat a qui no te cap noció del cinema americà dels anys 20s i 30s. M’ha avorrit molt i fins hi tot he pesat figues.
Consideració 2: És una obra molt ben feta per part de la tècnica emprada i sorprenentment original per ser d’un país no anglosaxó. Estètica cuidada fins uns límits de difícil consecució.
Consideració 3: Recomano a qui hagi gaudit d’aquesta pel•lícula que vegi o torni a revisar urgentment ‘Sunset Boulevard’, ‘Singing in the rain’ i Pennies from heaven’ per aquest ordre.

THE ARTIST
2011
5/10
http://www.imdb.com/title/tt1655442/

hedda gabler

2012-01-27T11:09:00.003+01:00

Ahir en estat de gracia després d’un inusual dia em vaig endinsar en el turmentat cervell de la eterna Hedda. Una trobada amb una admirada actriu de cinema com és la Laia Marull, de la que només li havia vist una ‘Lulú’ de no gaire bon record. L’impacta emocional que em transmet aquesta dona es immens, els seus mínims gests facials expressen tant i tant bé. La seva poderosa mirada bruna fulmina l’escena, moltes vegades escoltes als seus contrincants mentre parlen el diàleg mentre tu nomes mires el rostre silenciós de l’actriu per veure com va reaccionant depenent del que esta escoltant. Hi ha tant del primer pla cinematogràfic en la seva interpretació. Jo molt poques vegades he estat tant pendent del intens anar i venir de l’heroïna com ho vaig ser ahir vespre. Unes poques coses em van grinyolar en la magnifica direcció de Selvas, poca cosa, la resta esplèndida, contundent i per una vegada la posta al dia de l’acció la trobo un encert del director i encert també el haver escollit un versionador tan hàbil com en Rosich. Teatre 100%, un bon xut per fer pujar l’adrenalina mig adormida.

TEATRE
HEDDA GABLER
2012
9/10
Selvas - Rosich - Marull, Villegas, Selvas, Derqui, Jové, Genebat

res no tornarà a ser com abans

2012-01-26T00:32:00.002+01:00

A la Carol López com autora teatral l’hi he vist tres coses ‘Germanes’ on s’exposava molt i l’èxit li va somriure, ’Boulevard’ on s’exposava una mica menys i l’obra va passar sense pena ni gloria, ara a la tercera de autoria total que li veig puc dir que no s’exposa gens, camina pels camins més trillats, fàcils i comuns possibles, diàlegs sense cap mena de transcendència (podrien estar per exemple a ‘Aida’), herois de classe mitjana sense cap originalitat, ni model a admirar. I jo li diria a la senyora López al teatre i al cinema vull aprendre i vull millorar com a persona. Treu profit a dos dotzenes de mitges rialles del públic i poc més, ja que sap que te un públic fidel que vol veure el teatre com mira a la finestra del segon tercera de la casa del davant, xafardejar en les petites misèries humanes, omplir una hora de futileses, mig ben dites, treure un nu masculí dues vegades, en canvi la dona es dona un bany en calces i sostenidors, gent amb molta pobresa d’emocions, nostàlgia d’una musica de l’època dels seus avis que està allí només per fer bonic, com el xester color tabac, com la banyera ‘breakfast at tiffanys’ com les histories dels personatges que t’explica la pantalla de televisió (ja que la obra ‘in life’ no toca aquesta matèria). Tot pobre, molt pobre sobre tot provinent d’una autora que havia fet una peça com ‘Germanes’ plena de personatges literaris però del tot interessants.

TEATRE
RES NO TORNARÀ A SER COM ABANS
2012
5/10
Carol López - Dolo Bentrán, Andrés Herrera, Olalla Moreno, Andrew Tarbet

mediocres

2012-01-25T13:21:00.003+01:00

Moltes vegades en aquest últims anys me n’adono de la diferencia generacional entre jo i el meu voltant. Ahir al Teatre Gaudi, va ser un dia d’aquells, jo era aïllat per un gran mur entre la meva butaca i la resta d’espectadors que presenciaven la funció ‘Mediocres’. Notava que l’audiència entenia, vibrava (no excessivament), reia, gaudia de l’espectacle i jo bloquejat perquè tota l’estona esperava que la obra arranques i no me’n adonava que la obra havia arrancat ja feia molts minuts enrere. La companyia molt disciplinada, tan per la part de moviment escènic, vibrant i dinàmic transmet una energia que valoro molt positivament, el moviment del decorat a la manera de puzle amb totes les formes i composicions arquitectòniques incrustades dins els parlaments de la peça, tot molt aconseguit. Però jo no vaig entrar en la problemàtica o la no problemàtica d’aquells cinc essers que segons el programa tan sols és un. Un altra cop serà Cia. Buts i Nous.

MEDIOCRES
2012
6/10
Vizcarro, Albinyana - Capilla, Esquerra, Lindström, Martínez, Mèlich

l'edat mitjana marrana, historietes dels segles XIII-XIV

2012-01-23T23:03:00.001+01:00

Unes historietes divertides i prou porques com per fer honor al títol del espectacle. Historietes dites per la majoria dels actor amb molta intenció i que amb el seu bon fer comuniquen al instant amb un públic no gaire exigent. El que sí que no puc passar per alt es la ensopida versió que ha triat el autor del espectacle per tractar els textos del segle XIII i XIV, no de cap manera, no puc acceptar un llenguatge que vol ser escatològic i marrà i et posi les mateixes paraules que podrien sortir a ‘La Riera3 de TV3 o en una classe de segon de primària: ‘nens no us toqueu els penis’. No nois aquí us heu equivocat, un llenguatge groller era requerit per donar sentit a les quasi totes divertides historietes.

L'EDAT MITJANA MARRANA, HISTORIETES DELS SEGLES XIII-XIV
2012
6/10
Romea - Canut, Simó - Joveé, Serra, Ràfols

the city of your final destination

2012-01-23T22:58:00.002+01:00

El director Ivory, se’ns ha fet gran, si mai ha estat un home genial si que te mitja dotzena de obres impecablement fetes i magníficament construïdes, sempre amb la ma ferma en la planificació de les seqüències (Howard, Maurice, Room, End of the Day, etc.) Aquesta vegada et deixa molt imprecís en el teu apropament a les característiques dels personatges, te una coda final bonica, però.

THE CITY OF YOUR FINAL DESTINATION
2009
6/10
http://www.imdb.com/title/tt0896923/

terraferma

2012-01-23T12:29:00.003+01:00

L’habilitat del director en suavitzar la esfereïdora temàtica de que tracte el film és una de les seves millors virtuts. Si les tintes les hagués agafat per la banda neorealista foren una cruel constància del greu problema que tots els pobles limítrofes a l’Africa han de afrontar i resoldre en contra de les seves consciencies com a essers humans. Bona fotografia, impecable musica i bon pols en la direcció. Final obert d’una sotilesa sotasignada amb una incomprensible cançó francesa que segurament nomes el creador sap perquè l’ha inclòs en aquell lloc.

TERRAFERMA
2011
8/10
http://www.imdb.com/title/tt1641410/

santa sangre

2012-01-22T23:08:00.003+01:00

Un nom molt escoltat per aquí i per allà: Alejandro Jodorowski, però jo mai havia vist ni llegit res d’ell. El meu amic dels dilluns al migdia, em va recomanar aquest títol i em va dir que a la seva època d’universitari, alguns dels films d’aquest autor s’havien de veure de genolls i amb els braços en creu. Una vegada aconseguida la peça, hi ha que trobar les dues hores i l’estat d’ànim per veure-la. És una veritable peça d’antiquari, orfebreria fina i de digestió difícil. Una obra mestra. Per què? Doncs quan una cosa no s’assembla a res del que has vist i vas del esglai a la rialla, per a mi ja n’hi ha prou per així classificar-ho. A cops és del millor Fellini, moltes voltes és Buñuel, però sempre és Jodorowski, surrealista, provocatiu i extremadament cuidados en elevar el nivell creatiu tant en musiques com decoracions. Tremendament obscena i absolutament lírica. Poema total dels dolorosos records de un infant amb delicada sensibilitat.

SANTA SANGRE
1989
9/10
http://www.imdb.com/title/tt0098253/

the descendants

2012-01-20T20:06:00.002+01:00

Quan veus una pel•lícula seria com aquesta que parla de com enfrontar-se a la mort i com reaccionen els protagonistes te n’adones compte de les motes diferencies que hi ha entre les cultures anglosaxones i les llatines, ells no tenen cap vergonya de expressar en veu alta davant qui calgui el que senten o el que creuen han de manifestar per quedar en pau amb sí mateixos. Nosaltres mai faríem d’això un espectacle. Pudor, vergonya, timidesa. Consideracions apart es una molt bona cinta i avui he llegit que el Clooney quan vol és un bon actor que també es guapo com ho fou en Mastroianni i amb el mateix grau de sensibilitat gens amanerada. Clooney com Eastwood són dos estrelles de la pantalla que s’han sabut reciclar i crear un nom per la posteritat com a bons directors, productors, actors i guionistes.

THE DESCENDANTS
2011
9/10
http://www.imdb.com/title/tt1033575/

anonymous

2012-01-17T09:25:00.003+01:00

Enèsima revisió de l’historia dels Tudor, cap dinastia ha donat més suc que aquesta. El que passa en aquesta original versió és que hi ha tant per explicar i tants anys de marge narratiu que requeria una mini sèrie de almenys sis hores per captar tots els embolics d’aquella gent (la literària i la política) de vides atractives. El director opta per anar per feina i sobre tot la primera hora de projecció les imatges son atabalades, convulses i resoltes a la manera de vídeo clip. El repartiment gens estel•lar, amb la divina excepció de la gran Vanessa, el director treu gran profit d’unes cares noves, airoses i gens amanerades per el moment. Decorats i color de la pel•lícula exquisits, com ja és habitual en aquest tipus de producte.

ANONYMUS
2011
7/10
http://www.imdb.com/title/tt1521197/

sasha

2012-01-15T11:35:00.002+01:00

Una historia de cultures enfrontades una família de Montenegro que viu i treballa a la preciosa ciutat de Colònia, confrontacions de les primitives i rustiques costums balcàniques amb la tolerància sexual germànica. Un ‘tempo’ molt ben portat en quasi tota la filmació amb exempció d’una ridícula escena en una discoteca d’homes gais que malbarata una pel•lícula senzilla però digne.

SASHA
2010
8/10
http://www.imdb.com/title/tt1667691/

trobada amb l'art actual. pintors i escultors espanyols

2012-01-11T16:22:00.003+01:00

Una mostra que es fixa més amb l’etiqueta de la peça exposada que no pas amb l’obra en sí mateixa, un Barceló ben mediocre, un Tàpies molt bo, un parell de escultures que m’han fet que m’aturés una bona estona amb una barreja de fàstic i veneració, això és l’art i el seu significat.

EXPO
TROBADA AMB L'ART ACTUAL, PINTORS I ESCULTORS ESPANYOLS
2012
7/10
Sitges, edifici Miramar

el concierto de aranjuez

2012-01-07T10:51:00.003+01:00

No és el dia de Reis, el més idoni per anar a escoltar un concert de música clàssica, desprès del tortell, els crits de les criatures i l’àpat de festa, l’adagi del ‘Concierto de Aranjuez’ et pot semblar una profanació, com li devia semblar programar a l’Auditori aquest concert tan de ‘mass media’ a la antiga junta rectora de la entitat, perquè el toques la OBC. El director deixa m’ho dir-ho, no m’ha agradat, portava l’orquestra sense cap encant especial i alguns cops em semblava escoltar a la ‘Banda de Liria’, la solista xinesa diuen que és una de les millors del món en el seu camp, te moltissimes gravacions amb el segell EMI, la he trobat correctament virtuosa però no m’ha fet emocionar gens en el concert i en canvi sí, molt, en la propina dels ‘jocs prohibits’ de Tàrrega. La sala mig buida, una nit sense color ni calor.

CONCERT
EL CONCIERTO DE ARANJUEZ
2012
7/10
OBC - Edmon Colomer, Xuefei Yang

linda di chamounix

2012-01-06T02:08:00.003+01:00

Una autentica peça de museu que veritablement no calia desenterrar en el moment que fos, la musica esta posada dins els actes a cops de punys, el noranta per cent del que s’escolta és repetit d’altres operes i el que és pitjor, a vegades molt dolent, sense substancia i avorrit. Com deu ser escoltar aquesta opera per veus de segona o de tercera fila? Si avui amb dues de les millors veus del món actual operístic a voltes era penós, no vull imaginar-me el mateix amb un repartiment de baix nivell. Florez i Damrau arrasen pel seu bon fer a tort i a dret així com Tro, una grata sorpresa, la resta vulgar i de poca volada (a pesar dels molts aplaudiments que és fan a la fi de la representació a les estrelles casolanes). La Orquestra de pena per fer parella amb la orquestració del autor. Sagi te aquell punt de ‘cutre’ que amb el temps encara me’l faria estimar, el primer acte un aparador de primavera de Habitat colors crus, lonetes color sorra, segon acte casa de nines victoriana amb sofàs Pilma, tercer acte merendero de Las Planes ad-lib, cor a la manera eivissenca trendy, en fi un prodigi de eclecticisme, Madrid no és una capital, és un estat mental.

OPERA
LINDA DI CHAMOUNIX
2012
6/10
Armiliato, Sagi - Florez, Damrau, Tro Santafé

soundless wind chime

2012-01-05T15:51:00.002+01:00

Un metratge absurdament llarg per una historia tan mínima, li sobra més de una hora de pel•lícula i així i tot no seria un bon film. Que ens vol explicar aquest bon senyor dels extrems orients, que les parelles no funcionen. Ja ho sabem. Que les relacions interracials són encara més difícils. També ho sabem. Que la convivència en espais petits i tancats, ofega a les persones. D’acord, també hi estem. Ni per la refinada estètica oriental podem salvar aquesta peça, ja que no és res del altre món.

SOUNDLESS WIND CHIME
2009
4/10
http://www.imdb.com/title/tt1360832/

vil romance

2012-01-05T02:56:00.003+01:00

Personatges esperpèntics gens fora de la realitat marginal que ens porta la manca de cultura i educació. Molts moments d’una duresa i crueltat prou justificada pel context de la historia. Altres moments de tedi per falta de tisores. Les escenes de sexe molt agosarades i difícil d’entendre en un país llatí com és la Argentina.

VIL ROMANCE
2008
6/10
http://www.imdb.com/title/tt1318995/

beginners

2012-01-05T02:51:00.003+01:00

Elegant planificació de les imatges a la manera de puzle, tota l’estona a dalt i a baix del calendari. Esquemàtica la historia del pare del protagonista encara que una mica pamfletària, però útil per la causa ’rainbow’. Els personatges joves per tancar al psiquiàtric amb tres voltes de clau i llençar la clau al fons del riu per l’inconsistència de les seves primitives reaccions.

BEGINNERS
2010
7/10
http://www.imdb.com/title/tt1532503/

the ides of march

2012-01-02T16:06:00.003+01:00

Casualitats que te la vida, la ultima pel•lícula del 2011 la interpretava l’actor Ryan Gosling, la primera del 2012 també la interpreta aquest afamat nou actor canadenc. És d’agrair a George Clooney la fal•lera que te en posar en evidencia la brutícia de la política del seu país, es un exercici molt sà i que li fa guanyar diners i prestigi. Aquest film esta dirigit, escrit, interpretat i produït per ell mateix, se’n surt molt bé en tots els camps. Em costa comprendre les intricades relacions i dificultosos camins per arribar a ser president dels Estats Units, en certs moments la historia em deixa de interessar i te que sorgir un suïcidi per animar l’acció sense avorrir-te fins al pla final del guapet Gosling mirant fixament a càmera com nomes ell ho sap fer mentre es va escoltant les falsedats i mentides del probable futur president del estat.

THE IDES OF MARCH
2011
7/10
http://www.imdb.com/title/tt1124035/

drive

2011-12-31T18:03:00.003+01:00

Una direcció nova dins el gènere, el ‘tempo’ és a vegades tan arriscat com ho podria ser un Bergman, unes pauses interminables però necessàries, aquesta mena de fer cinema s’aguanta per la magnifica inexpressió per aquest nou actor per a mi: Ryan Gosling. La encertada musica ajuda a fer la cal•ligrafia de la pel•lícula quasi d’obra mestre. La primera part del metratge és únic, per la contenció i el clima que respira la atmosfera, a la segona part hi ha una mica de Tarantino pel mig. Però no li fa cap mal, encara que t’obliga a tancar els ulls més d¡una vegada.

DRIVE
2011
8/10
http://www.imdb.com/title/tt0780504/

el secret de picasso

2011-12-29T12:41:00.003+01:00

No és un tipus de lletres que em facin molt feliç, la estructura del llibre és molt corrent avui en dia ja que sembla que estàs llegint un guio cinematogràfic en lloc de una obra literària al us. Seqüència rere seqüència. El personatge de la historia, que per lo vist és un antiheroi que viu des de ja fa tres novel•les enrere, el veig com un autèntic cretí, i jo si no m’enamoro dels protagonistes siguin pel be o pel mal, ja no hi ha res a fer, aquest tal Leo Vidal em provoca aversió infinita. Totes les sorpreses inversemblants de la historia estan descrites a la manera de gran guinyol a voltes sense cap ni peus. Si hagués llegit el llibre aquest agost a la platja entre bany i bany segur li hagués donat un puntet més, però a l’hivern cerco coses mes contundents per fer-me passar el fred del cos i de l’anima.

LLIBRE
EL SECRET DE PICASSO
2011
6/10
Francesc Miralles

si paris nous était conté

2011-12-26T23:00:00.003+01:00

Sacha Guitry va ser un director y escriptor de cinema molt apreciat al seu moment a la veïna França, tenia una manera de fer cinema amb grans pressuposts, de factura ampul•losa i uns repartiment quasi impossibles de llegir a la pantalla per la gran quantitat i qualitat de noms que hi sortien. Alguna cosa devia tenir el director perquè, per fer papers de cinc minuts, podia cridar a les estrelles més famoses del país i tothom li deia que ‘sí’, en aquesta pel•lícula rodada un any abans de morir, pots veure als tres tòtems de França dels anys 50s junts: Gérard Philipe, Michèle Morgan i Danielle Darrieux. Explicar tota l’historia de Paris en clau irònica i lleugera fins i tot en els moments més tristos i sanguinaris de la seva historia és quelcom que nomes ho poden fer els països amb unes mires molt amples sobre el seu passat històric. El que en aquesta irregular cinta es mostra (1956) és encara impossible de fer amb la realitat històrica del nostre país, i això que han passat més de cinquanta anys de la seva estrena.

SI PARIS NOUS ÉTAIT CONTÉ
1956
7/10
http://www.imdb.com/title/tt0048616/

valentino: the last emperor

2011-12-24T23:37:00.003+01:00

Cent minuts de documental per mig explicar els 45 anys de treball com a modista i dissenyador capdavanter en el mon de la moda i de l’estètica. Un breu repàs al que ha estat la vida de tots aquests anys com a creador i com a parella professional i sentimental a la seva vida, d’en Giovanni, que en el filmat surt tant o més que el propi interessat que dona motiu al film homenatge. Una vida de luxe, vanitats, ficcions, bon gust i refinament ja en definitiva desaparició. Qui qüestioni que la moda, d’aquells grans noms del passat, com Valentino ho és, no és art te un greu problema d’apreciacions visuals i lúdiques, art efímer, si es vol, de plaer immediat i volàtil, com menjar-te una torradeta de paté d’oca al armanyac. Pur plaer sensorial.

VALENTINO: THE LAST EMPEROR
2008
8/10
http://www.imdb.com/title/tt1176244/

museu d'història de catalunya

2011-12-24T10:55:00.003+01:00

No és el mateix veure una mostra del que ha estat i és el teu país sol o acompanyat d’infants. Una exposició didàctica i interactiva on els petits poden passar molta estona jugant i a la vegada aprenent amb unes petites explicacions que els grans els hi podem anar donant. Una manera enriquidora de passar els moments lliures d’escola, els petits ho passen bé i els adults també. Es una mostra gran, ocupa dos plantes senceres del museu, ben muntada y millor explicada, crec que desprès del museu de la guerra de Londres és un dels millor museus d’aquesta mena que he visitat. L’ultima part es nota que es mes nova per la manera de fer la mostra, no se si lliga gaire amb la resta perquè et presenten els presidents del país com si fossin estrelles de rock per les llums i el glamour de les fotografies i una cosa d’una generositat infinita és el que el mediocre Montilla estigui en un espai de la mateixa mida que Pujol o Maragall, ja veus, al cap dels anys ja el fotran al recó de les deixalles.

EXPO
MUSEU D'HISTÒRIA DE CATALUNYA - COL.LECCIÓ PERMANENT
2011
9/10
Museu d'Història de Catalunya

joan miró, cartells d'un temps d'un país

2011-12-24T10:49:00.002+01:00

Quan es proposa una exposició sobre una obra artística sobre suport humil i feble, com en aquesta cas: el paper, s’ha de guarnir amb una mica de imaginació per no avorrir al personal. No ha estat el cas d’aquesta mostra, Joan Miró és un extraordinari cartellista, el millor que tenim a Catalunya, una mica per sobre de Tapies, un altre dels grans. A vegades crec que en el cartell sobre paper y amb un missatge escrit, Miró inclús supera la seva obra pictòrica, muralistica o escultòrica, es el meu parer, es clar. Aquesta mostra es veu que esta enllestida amb quatre quartos, fins i tot la filmació que es projecte no te res a veure amb el mon cartellista, es tan sols veure la manera de treballar del artista en un mural de grans dimensions, res a veure amb el que estem veient a la sala. Temps de crisis.

EXPO
JOAN MIRÓ, CARTELLS D'UN TEMPS D'UN PAÍS
2011
7/10
Museu d'Història de Catalunya

splenda

2011-12-22T00:09:00.004+01:00

No he estat mai gaire afeccionat a la màgia i a els mags, per això és tan gratificant el que li pugui donar una qualificació tan alta a aquest insòlit espectacle. Presentar la màgia com si fos una comèdia musical, amb efectes visuals, ballet, musica il•luminació i vestuari ad hoc, es una ‘rarity’ aquí a Europa, als USA i sobre tot a Las Vegas si que he vist en reportatges productes semblants i per suposat encara molt més costosos i complicats. Aquest jove i eixerit mag arrisca molt, amb aquest espectacle, perquè val una milionada tot plegat. Menció especial al vestuari de Josep Massagué amb sorpreses visuals mai vistes en el món del espectacle o la moda. Cosa negativa que li puc endinyar és que algun dels seus acudits ‘de guió’ es nota que estan escrits per el figa flor del Àngel Llàcer, en canvi dins el llarg espectacle quan Lari ha de improvisar segon la resposta del públic surt una intel•ligència afilada com un ganivet sense pels a la llengua i amb unes sortides tan somament ostentoses de ‘marieta dolenta però a la vegada simpàtica’ que es fica al públic a la butxaca des de els primers cinc minuts del show. És l’artista gai més agosarat que he vist mai en un escenari sense quedar classificat com a tal (per exemple Pawlowski, Madame Arthur, Escamillo, etc.). L’espectacle te tres moments d’una bellesa sublim difícil d’oblidar.

TEATRE
SPLENDA
2011
9/10
Mag Lari

the phantom of the opera at the royal albert hall

2011-12-19T22:32:00.002+01:00

Començaré pel final. El fi de festa d’aquesta antològica funció, dels 25 anys de l’estrena, és una de les més emocionants mai vistes, quan amor hi ha al teatre en aquests països del nord, com cuiden les emocions, calculades al mil•límetre per no apagar la guspira de la sorpresa dins l’homenatge de cadascun dels artistes involucrats. I ara anem per feina, nom per recordar Sierra Boggess, poques vegades una noieta amb un paper com aquest m’ha pogut emocionar com ho ha fet aquesta jove http://en.wikipedia.org/wiki/Sierra_Boggess el teatre necessita veus noves amb talent interpretatiu com ho demostra aquesta nova Ann Blyth de semblança més que casual. Un festival pels sentits, una funció excel•lent de país ben educat en les arts escèniques, musicals i estètiques.

THE PHANTOM OF THE OPERA AT THE ROYAL ALBERT HALL
2011
10/10
Ramin Karimloo, Sierra Boggess

impressionistes, mestres francesos de la col.lecció clark

2011-12-15T14:46:00.002+01:00

Un sol quadre a vegades val tota una exposició, mai hagués pensat que veuria a la meva ciutat un dels quadres que més m’agraden en aquests darrers anys, pintura pompier per excel•lència, el gran mestre del amanerament Jean-Léon Gérôme i el seu ‘Le charmeur de serpent’, les delícies visuals fetes realitats gracies a un saber fer com nomes aquells homes ‘bicurious’ sabien fer-ho (Alma-Tadema, Singer-Sargent i tants d’altres). Mr. Clark i la seva exquisida esposa Francine van fer molt be de comprar tot el que van poder de l’impressionisme l’únic retret que li faig es que dediques quasi tota l’atenció a un pintor que quan tenia setze anys l’adorava i en canvi ara no m’agrada gens, Pierre-Auguste Renoir. Una mostra que val molt la pena gaudir-la amb ganes per la gran quantitat i qualitat exposades.

EXPO
IMPRESSIONISTES MESTRES FRANCESOS DE LA COL.LECCIÓ CLARK
2011
9/10
CaixaForum

julianen: barcelona colecciona

2011-12-14T10:04:00.000+01:00

julianen: barcelona colecciona

barcelona colecciona

2011-12-14T09:47:00.004+01:00

En l’art, com en tot, hi ha molta morralla. Tenim artistes de primera i els tenim de segona per no anar més avall. Dins les obres dels artistes de primera també hi ha obres que son excel•lents (poques) i la resta són de qualitat altament inferior, jo les anomeno ‘excedències comercials’, ja que tenen una bona venda gràcies al nom del artista però el museu o el col•leccionista ja sap que compra una obra de baixa qualitat, que únicament serveix per posar un nom al currículum. Totes les obres d’aquesta exposició són, a la meva manera de veure les coses, només que ‘excedències comercials’ i prou. Per animar una mica la cosa hi ha un deu per cent del material exposat que són preses del pel a la bona gent d’aquesta terra, us posaré uns exemples: 1 una rajola de deu centímetres per deu, coberta de pols de dotzenes d’anys d’haver estar abandonada en un magatzem, es penja la rajoleta a la blanca paret i s’hi posa el títol ‘El polvo’. 2 s’agafa un film de plàstic de un metre per un metre, del que fem servir a la cuina per embolicar el pollastre abans de posar-lo al congelador, aquest film es posa a la paret fent l’efecte que es un quadre i clar un film transparent sobre el mur blanc queda casi invisible, per títol ‘Film sobre paret’. Un punt molt positiu hi ha una obra del artista xines Zeng Fanzhi d’una qualitat extraordinària per concepte i realització vertiginosa, mereixedora d’estar al millor museu d’art modern del món.

EXPO
BARCELONA COLECCIONA
2011
4/10
Fundación Francisco Godia

the beauty of line

2011-12-13T00:19:00.004+01:00

Aquest títol, de Alan Hollinghurst, és una de les millors novel·les de las que podem considerar dins la etiqueta de ‘gai’ mai escrites i degut a la seva qualitat literària travessa la frontera del mercat gai per ser considerada com a excel·lent fins i tot per els públics lluny de l’onda homoeròtica, el mateix va succeir amb ‘Les hores’ de Michael Cunningham. Desprès prestigiós Man Booker Prize rebut i l’originalitat del tema era fins hi tot lògic que es fes en cinema. La sorpresa fou que la BBC decidís fer una mini sèrie amb el que s’assegurava posar quasi la major part de l’acció de la novel·la vestint-la amb el rigor y qualitat que nomes sap fer aquesta entitat televisiva. És molt rar veure la quantitat de escenes sexuals amb explicites referències intimes dels personatges de la historia, això que ara fa cinc anys de la seva estrena a Anglaterra. A casa nostra, ni autonòmica ni nacional, cap televisió s’atreviria a fer una sèrie amb tema semblant, ni podríem veure aquella sexualitat oberta i lliure que els anglesos mostren sense tenir que abaixar el cap. Fins el moment present tinc el goig de sentir-me orgullós d’haver llegit tots els llibres de Hollinghurst editats a Espanya.

THE LINE OF BEAUTY

2006

9 /10

http://www.imdb.com/title/tt0494192/

penumbra

2011-12-09T23:07:00.003+01:00

Segons resa el programa aquesta obra és una catarsi sobre el dolor de estar vius, sona molt fort així llegit i quan ho veus i escoltes també. Les tintes estan carregades, el to és del tot forçat per convulsionar-te l’anima. La violència està flotant tota l’estona per sobre dels caps del actors i dels espectadors, també l’amor, amor més físic que anímic. Un treball de tots els actors magníficament dirigit per Andrés Lima, ple de sorpreses simples i netes, mai sap on anirà a parar aquell engranatge de paraules feridores i aparentment inofensives. Els quatre intèrprets mereixedors del premis que segurament guanyaran el proper any.

TEATRE

PENUMBRA, Juan Mayorga, Juan Cavestany

2011

8/10

LLIURE - Animalario, Andrés Lima

el crim de lord arthur savile

2011-12-08T23:09:00.002+01:00

No recordo cap musical català amb denominació d’origen que tingues una música extraordinària i perdurable, altra cosa és quan es reprodueix un èxit estranger amb la nostra llengua, els poquets musicals de casa nostra jo els qualifico de dos categories, tipus Vives i tipus Guinovart, el primer bàsicament ‘La Cubana’ i el segon al cau de Dagoll Dagom. Jo sempre he preferit el tipus Vives per les seva frescor i si ha copiat als grans compositors americans ho ha fet sense cap pudor a la manera d’homenatge, sempre amb una alegria y un ritme engrescador. Els musicals ‘a la manera’ Guinovart copien els dramons del estil West End de Londres (tot el que ha produït Cameron Mackintosh fins ara), són tediosos i opacs. La funció que he vist avui es del estil Guinovart, una musica escoltada cent vegades que no m’ha comunicat quasi gaire res. Una direcció d'actors molt treballada, ben elaborada, bravo senyor Segura i una escenografia moltes vegades colpidora de bon gust a base de cops de vermells.

TEATRE

EL CRIM DE LORD ARTHUR SAVILE

2011

5/10

Egos Teatre - Joan Maria Segura

los enamoramientos

2011-12-08T18:00:00.001+01:00

Admiro profondament qui t’explica una historia que no t’importa gens ni mica i en canvi et te enganxat les 400 pagines del llibre amb una barreja d’indignació i a la vegada sincera admiració. La historia d’aquest llibre no dona ni per un conte de quinze pagines, com historia a penes hi ha res, en canvi et dissecciona amb una veritable autòpsia les situacions anímiques minut a minut, girant i girant sobre el mateix problema o concepte. T’embolica amb contuses frases i capítols i sempre semblant que estàs en el mateix lloc, un prodigi de saber fer. Marías com Pombo són mestres en aquests menesters.

LLIBRE

LOS ENAMORAMIENTOS

2011

8 /10

Javier Marías

hexe lilli: die raise nach mandolan

2011-12-08T17:54:00.003+01:00

Dia de pont, dia de cangur, pel·lícula infantil per distreure a les nebodetes. Un film fet a mida per els nins alemanys, mira que s’ha gastat diners en transformar palaus de maharajàs indis en decorats per les aventures de la transsubstanciada Lilli, però els resultats són pesadets i fa que t’agafin ganes de dormir-te. Els nins alemanys al cap dels anys quan creixen es poden convertir amb Angeles Merkels, encara no se si es bo o dolent. A les petites aquesta luxosa cosa els hi va agradar, ja veus.

HEXE LILLI: DIE RAISE NACH MANDOLAN

2011

6 /10

http://www.imdb.com/title/tt1452293/

whirlwind

2011-12-06T18:51:00.003+01:00

Si aquest film es pogués qualificar com es fa amb les peces de teatre de Nova York, podríem dir que aquesta pel·lícula es un ‘off, off, off Broadway’, tan minsa de recursos i pretensions. Tan sols una cosa bona te i és que amb només sis personatges et fa un examen minuciós de la majoria pacifica gai de la ciutat americana, topics a part els actors fan el que els hi manen i se’n surten prou bé.

WHIRLWIND

2008

5 /10

http://www.imdb.com/title/tt1135535/

a delicate balance

2011-12-05T17:31:00.003+01:00

El títol de l’obra li va perfectament a Tony Richardson al comprovar el respecte amb que s’enfronta a la direcció de la peça teatral, fa que les escenes i els parlaments llisquin sense fer soroll per molt vitriòlic que els seu contingut sigui. Fer cinema sense fer malbé la estructura escènica sempre és una traïció al llenguatge visual, però si qui ho fa es una persona de la sensibilitat d’aquest director no hi ha delicte i fins hi tot ho converteix en homenatge, com ja ha fet en moltes de les obres imprescindibles del teatre universal en moltes altres ocasions. Immillorable obra d’art. Immillorable Albee.

A DELICATE BALANCE

1973

9 /10

http://www.imdb.com/title/tt0069958/

nacional III

2011-12-04T19:41:00.003+01:00

Berlanga tanca aquesta trilogia nacional de la millor manera possible, es a dir, grollera, mal parlada, irreverent, pornogràfica, anàrquica, bruta i desllenguada, escatològica, antimonàrquica i anticlerical, per sobre de tot antifeixista, com sempre és l’home que millor ha sabut interpretar aquesta cosa rara que és la nostra terra ibèrica.

NACIONAL III

1982

8/10

http://www.imdb.com/title/tt0084383/

horrible bosses

2011-12-04T19:36:00.003+01:00

Sembla mentida que amb un repartiment com aquest: Farrell, Spacey, Aniston, Sutherland, Foxx es pugui fer una obra tan feble com previsible en la majoria de les accions. Les dones són mostrades com simples forats per donar plaer al home i incapaç de articular un parell d’idees mitjanament coherents. Els 'tios' hetero no són res més que un espècimen d’esser tarat mental i amb esquizofrènia infantiloide. Sis cops he rigut per la gracia del acudit, però.

HORRIBLE BOSSES

2011

6 /10

http://www.imdb.com/title/tt1499658/

alle tijd

2011-12-03T21:43:00.004+01:00

Tots els temps, nom català del títol holandes. Una comèdia dramàtica que si no fos per el caràcter paternalista amb que el director tracta al seu protagonista hagués estat un producte de molt més alta volada. El que més m’ha sorprès del film no te res a veure amb l’historia en si mateixa sinó en el context sociocultural en que es mouen els personatges de una classe mitja normal i corrent a Holanda. Les seves maneres de veure la vida y les relacions entre les persones estan a anys llum del que es viu al meu entorn. Com deia el poeta hi ha un altre vida ‘Nord enllà’.

ALLE TIJD

2011

7/10

http://www.imdb.com/title/tt1668189/

concert jaroussky

2011-12-02T22:07:00.006+01:00

Aquesta tarda al gimnàs he estat tota l’estona escoltant ‘The nymph errant’ la meravella de Cole Porter (versió concert London 1989), si et dic això és perquè un dels hits de la obra s’anomena ‘Experiment’. Això és el que he vist aquesta nit un experiment genètic i acústic que pot agradar, com ha resultat al llarg de tota la funció o que et pot deixar fred per no dir avorrit, el meu cas. Totes les peces cantades per aquest bonic xicot m’han semblat que si les escoltes per la Podles i fins i tot la Horne m’haguessin fet aixecar de la cadira. El que escoltava era una cosa rara, de timbre y color tirant a lleig i volum més que discutible, però que feia embogir a la gent. M’he sentit diferent i marginal, ja estic acostumat. Potser els ‘castrati’ tenien una gracia que jo ho he trobat per res a aquesta dolça criatura i que per res del món voldria que li tallessin la titola. Hi ha gent que no li agrada el peix blau, altres no suporten la calor del mes d’agost, a mi no m’agraden els contratenors. No passa res. La vida segueix decorada amb llums de nadal.

PS no és gens recomanable anar escoltant Cole Porter fins les portes del Liceu i de sobte encarar-te amb la densitat tediosa de Mr. Händel

CONCERT JAROUSSKY

2011

4 /10

Freiburger Barockorchester, Petra Müllejans - Philippe Jaroussky

a little help

2011-12-01T23:56:00.003+01:00

Un projecte de cinema independent que sobre el paper tenia millor aspecte que en els resultats. És ben lloable per part del director, guionista i productor posar en solfa els defectes de la societat americana demostrant que nomes es capaç de portar la infelicitat a tots els que segueixen les normes i les pautes establertes des de sempre. Família, bones maneres, capital i religió. No n’hi ha prou per fer el producte assumible per les coordenades d’una ment calenta, mediterrània i visceral com la que tinc jo avui.

A LITTLE HELP

2010

6 /10

http://www.imdb.com/title/tt1319722/

o estranho caso de angelica

2011-12-01T21:07:00.002+01:00

Es difícil de creure que un home amb més de cent anys a les espatlles pugui fer una pel·lícula com aquesta, tan lúcida, tan fresca i tan críptica a la vegada. El director més prolífic de la actualitat, una llegenda, un miracle. Film discutible fins que canti el gall a l’alba, mai ens posaríem d’acord, tampoc podria veure molt cinema com aquest amb abundància, però mort Buñuel ja només queda Don Manoel, que te dos pel·lícules pendent d’estrena i només ha complert 103 anys.

O ESTRANHO CASO DE ANGELICA

2010

7 /10

http://www.imdb.com/title/tt1282153/

50/50

2011-11-30T12:26:00.002+01:00

Si el cinema és a vegades la més gran de totes les arts és per que amb nomes vora dues hores et pot millorar com a persona. 50/50, meitat i meitat és l’exemple. No es de estranyar que ahir la nomenessin per el millor film del Spirit Awards (cinema independent) i avantcambra dels Oscars. Magnifica, per lo intensa i sensible, la interpretació del protagonista Joseph Gordon-Levitt, sempre en imatge, sempre entonat. De caixa de mocadors de paper a l’abast.

50/50

2011

10 /10

http://www.imdb.com/title/tt1306980/

la fille du puisatier

2011-11-30T00:53:00.006+01:00

Daniel Auteil havia d’estar molt engrescat per tenir el coratge de rodar el remake d’aquesta peça del acadèmic Marcel Pagnol, autor que tal com ens veiem avui penso és verí per la taquilla. No tan sols l’ha dirigida sinó també la protagonitza i en fa el guió. Això si que és anar contracorrent, avui el cinema de personatges capficats en les idees del món rural i de provada bonhomia no agrada. Només s’ha de veure que Raimú i Fernandel val rodar la primera versió del llibre el 1940. La bondat de la gent senzilla avui ens fa por.

LA FILLE DU PUISATIER

2011

7/10

http://www.imdb.com/title/tt1473063/

albert nobbs

2011-11-29T21:53:00.003+01:00

Una mena de Dickens endolcit, mai toca fons, però el gust amarg a la boca si te’l deixa. Es lícit voler fer el més difícil numero de circ, voler ser home essent dona, a mi aquest joc mai m’agrada ni em vaig creure a la Tootsie ni tampoc al home de Yentl. Aquí per molt que s’esforça la Close mai he vist un home, tampoc una dona, una cosa andrògina envellida que travessa les cambres i els carrers sense cap convicció. Si la citen pel Oscar es que tenen pa al ull, com tantes vegades.

ALBERT NOBBS

2011

6 /10

http://www.imdb.es/title/tt1602098/

sonrisas de una noche de verano

2011-11-25T21:30:00.003+01:00

Desprès de haver vist quatre vegades ‘A little night music’ del genial Sondheim obra filla de la no menys valuosa pel·lícula del gran Bergman, aquí tan eufòric, sensible, incisiu i ple d’ironia, quasi dos hores de cinisme immoral tan veritable com la vida mateixa, i això ho escrivia el 1955

Te seré fiel en siete eternidades de placer, diez y ocho falsas sonrisas y cincuenta y siete susurros de amor sin ningún contenido, te seré fiel, mujer, hasta que el gran bostezo nos separe, en pocas palabras, te seré fiel a mi manera.

SONRISAS DE UNA NOCHE DE VERANO

1955

9 /10

http://www.imdb.com/title/tt0048641/

l'espera

2011-11-25T01:43:00.002+01:00

La construcció d’aquesta comèdia és feta ‘a la manera clàssica’, des de la segona escena ja saps que la antipatia que explota del primer moment, entre l’ama i la minyona, acabarà essent una sublimada historia d’amor i sacrifici. La posada en escena del director Martel Bayod tan acurada, elegant i simbolista ajuden a que la obra que en un principi no et causa cap impressió inicial agafa una intensitat d’alta graduació cap a la meitat de la peça, gracies això si d’aquesta preciositat de criatura que es diu Clara Segura que amb una comicitat fresca i nova es fica al públic a la butxaca que no porta a la faldilla de serventa o la camisa de dormir de prenyada de vuit mesos. L’explicació de la follada amb el capellà que ens dona aquesta actriu, gracies també per un text llest i savi, és un dels moments divertits imprescindibles per recordar aquesta temporada de teatre. Marco i Rocatti perfectes en els seus compromesos i difícils rols. Teatre ple, diversió melodramàtica per temps de penúries.

TEATRE

L'ESPERA

2011

7 /10

Remo Binosi, J.Carlos Martel ayod - Marta Marco, Clara Segura, Isabel Rocatti

la ciutat

2011-11-24T15:37:00.004+01:00

Consideració 1

M’he assabentat de la molta obra escrita per l’autor Martin Crisp i la seva importància en el seu país d’origen, per a mi el gran desconegut. Ara toca anar-lo seguint per aquests escenaris ja que és el tipus de teatre que més m’agrada en el meu moment actual. Vull que em facin treballar el cap, vull que m’enganyin, vull que em sorprenguin i sobre tot que m’agradi la riquesa i bellesa del seu llenguatge, aquí es veu claríssimament per la bonica versió del director de la obra Muñoz i Calafell, que el original angles és d’una volada de qualitat i bondat assegurades.

Consideració 2

Quan actors i actrius estrelles de companyies publiques es comprometen en representar una peça a un teatre alternatiu de la ciutat (què vol dir això? aforament limitat per no dir minso, preu de les entrades molt més baix dels grans teatres nacionals o municipals, difusió publicitària i mediàtica sensiblement més petita), es per aplaudir-los per la seva estima al món que han escollit com a feina i passió. És el cas de Bel, Carreras, Iscla, tots ells capçalera en moltíssimes obres del TNC o Lliure i ara aquí a la Beckett donant-ho tot per una audiència tan petita com afortunada. Bel, la mirada més intel·ligent de l’escena catalana, els seus silencis fan basarda i et fan caure al abisme. Carreras, els focs d’artifici que mai saps per on han de explotar, la sorpresa del gest, la desmesura. Iscla, tan pot estar al límit del clown com al del terror, sempre perfecte, una veu que t’embolica. Tots plegats, un regal pels sentits.

TEATRE

LA CIUTAT

2011

9 /10

Martin Crimp, Victor Muñoz - Sílvia Bel, Joan Carreras, Míriam Iscla

trembling before g-d

2011-11-21T12:27:00.003+01:00

Ser gai i a la vegada haver nascut dins una família ortodoxa és una tragèdia, ser gai, de família ortodoxa i a sobre creient i sense poder prescindir de la presencia de deu a la teva vida és morir-te en vida. De totes les religions del llibre, totes ben pèrfides per cert, aquesta n’és una de les pitjors. Aquest pobres noiets marietes que es veuen condemnats a amagar la seva sexualitat sota el ridícul barret negre i amb els tirabuixons de ximpleta tronada, tenen mala peça al taler. Bé de tot això i molt més va aquest documental valent i instructiu. Quina alliberació el ser agnòstic de tota la vida i dormir amb un home al costat sense cap por ni recança.

TREMBLING BEFORE G-D

2001

7 /10

http://www.imdb.com/title/tt0278102/

la bomba del liceu

2011-11-20T19:57:00.002+01:00

Un instructiu documental que amb molts pocs elements a la mà se’t fa distret i entretingut gracies a la bona direcció de Carles Balagué, el conjunt de persones que omplen el metratge del film es heterogèniament molt ben triat, didàctic, simpàtic i a voltes distanciat. Dues coses a retreure. 1 – la poca informació sobre les famílies que van patir les conseqüències de la bomba. 2 – al final del film hi ha una seqüència molt llarga a un col·legi multi racial que parlen de la pena de mort, sense aportar res al tema del document i es nota massa que son molts minuts sense gaire suc a extreure als nois, amb greus problemes de comunicar-se en català, per allargar la cinta a la durada que volia la productora.

LA BOMBA DEL LICEU

2010

7 /10

http://peliculas.labutaca.net/la-bomba-del-liceo

sedom, indebidamente tuyo

2011-11-19T10:50:00.004+01:00

L’estructura del llibre amb un esquelet molt ben mesurat et fa avançar per les quasi 450 pagines amb interès i fluïdesa, bon treball de recerca en la documentació històrica i geogràfica del moment en que l’acció te lloc. Excessiva bel·ligerància en els caràcters morals des dos protagonistes, desgraciadament jo mai he trobat gent com aquesta, com no soc cristià no crec en els àngels, però tractant-se de ficció és bonic pensar que aquesta bondat infinita pot tenir lloc en algun moment del món futur. Contrapunt ben explicat per l’autora de la mai prou ressaltada perversió feixista de l’època hitleriana. Així com no penso veure mai més cap film que toqui la fastigosa repressió franquista a casa nostra tampoc vull llegir cap altre llibre que tracti de les atrocitats fetes per els nazis als europeus del segle vint. Per passar-ho malament ja en tinc prou en llegir el diari de cada dia.

LLIBRE

SEDOM, INDEBIDAMENTE TUYO

2011

8 /10

Marisa Rubio

el txaikovski més romàntic

2011-11-19T00:04:00.003+01:00

Barber la llagrimosa més trista, més melangiosa i més sense retorn, si durés dos minuts de més la respiració se’t col·lapsaria a la gola ofegant-te de pena i de tristesa. Torres focs d’artifici d’alta intensitat, però jo no sento res, si no hi ha cantabile les neurones no se’m belluguen. Txaikovski ni un minut esbardissat, tot si val en aquest geni, et fa ballar i minuts desprès entres en turment constant, mai en tens prou, podria seguir al infinit, temes i temes d’ànima boja i despullada i fins i tot púdica. González sempre fidel a les seves irregularitats tan ben intencionades.

CONCERT

EL TXAIKOVSKI MÉS ROMÀNTIC

2011

8 /10

OBC - Pablo González

samson et dalila

2011-11-18T17:02:00.003+01:00

Feia molts anys que no veia un Samson, avui gracies a Medici TV he pogut tenir aquest goig desitjat, llàstima que la Dalila Tarasova no esta en el seu millor moment de condicions vocals, potser fa quinze anys hagués estat idònia per aquest rol, però com jo tinc al cuc de l’orella el to i el volum de la gran Baltsa, quasi cap altre em fa el pes, clar que compensat he quedat amb el descobriment del magnífic tenor Kerl, potent i enfilat allà dalt tota l’estona. Posada en escena molt actual (conflicte Palestina / Israel) i un jove director amb molta trempera.

SAMSON ET DALILA

2009

8 /10

Flanders Opera - Tomás Netopil - Torsten Kerl, Marianna Tarasova

oua umplete, el funeral

2011-11-18T04:43:00.003+01:00

Quan un teatre és vuit difícil és que una comèdia tingui el rendiment desitjat, pel que sigui, poca publicitat, nom de la peça, properes eleccions, fatalitat còsmica per culpa de la crisis, etc. Ahir a la Sala Muntaner érem només onze persones assegudes per contemplar l’actuació de quatre artistes de comèdia musical vinguts de Saragossa i de la Europa del est. La obra peca de senzillesa en el text, mancat de mala llet (gens Kosturika) però amb unes musiques (zíngar) de prou qualitat per entretenir-te per els 75 minuts que dura el show. De segur amb el teatre mig ple la cosa hagués funcionat perquè el riure és contagiós i el que compte és la complicitat més que el contingut en aquest tipus de espectacles.

TEATRE

OUA UMPLUTE - EL FUNERAL

2011

6 /10

Teatro Che y Moche

a dangerous method

2011-11-16T23:20:00.004+01:00

Una nova pel·lícula del afamat director Cronenberg, aquí ens mostra el triangle històric Jung-Freud-Spielrein, amb una cura senzilla, didàctica i poètica. Molt ben explicada la correspondència epistolar entre tots ells així com també les seves divines perversions sadomasoquistes. Un film per veure’l un dia de pluja, gris i humit amb poca gent al voltant teu per meditar les moltes incògnites que ens proposa la vida. La Knightley aquí està prou ben encertada en la seva actuació, un bon director la refrena des seus impulsos irremeiables.

A DANGEROUS METHOD

2011

8 /10

http://www.imdb.com/title/tt1571222/

tous les soleils

2011-11-16T19:13:00.004+01:00

Segona pel·lícula del nou director Philippe Claudel més conegut com a novel·lista per el seu llibre, la novel·la ‘Les âmes grises’ de la qual va fer guió i adaptació, però no la direcció, en aquesta s’hi llueix ja que és una obra totalment parida per ell i amb uns resultats magnífics per la novetat de exposar persones normals amb problemes habituals, sentiments i mancances afectives sense carregar tintes. Una Anokuk Aimée amb uns 80 anys esplèndids mostrant la mateixa fascinació que en la ‘Lola’ de Jacques Demi o ‘La dolce vita’ del diví Fellini. Stefano Accorsi porta el pes del film amb tota la dignitat possible i demostrant un impecable francès amb la musiqueta italiana dels seus orígens, la Laetitia Casta deu ser una molt bona professora particular. La musica del film excepcional per anar a comprar el CD si existeix ara mateix.

TOUS LES SOLEILS

2011

9 /10

http://www.imdb.com/title/tt1715356/

patrimonio nacional

2011-11-16T00:27:00.003+01:00

Tenia ganes de revisar aquest film perquè ara fa poc he passat pel davant del palau de Madrid on es va rodar quasi tota la pel·lícula abans de que fessin la restauració del edifici, seu d’un museu d’art americà al carrer d’Alcala. La cinta ha envellit de color y de contingut, te unes coses molt potents, perquè fica el dit a la nafra de la crosta espanyola que ara esta en remull esperant entrar en solfa a partir del proper diumenge, dia d’eleccions generals. Moltes escenes son reiteratives i ara per ara se’t fan difícil d’acceptar per lletges i barroeres, altres en canvi son genials com fou el seu director en molts moments de la seva llarga i personal carrera.

PATRIMONIO NACIONAL

1981

7 /10

http://www.imdb.com/title/tt0082888/

downton abbey - season 2

2011-11-15T11:28:00.003+01:00

Segona temporada d’aquest luxe de mini sèrie, vuit hores d’impagables emocions, melodrama elevat a la enèsima potencia, posada en escena tipus BBC sense ser BBC, diàlegs esquitxats d’humor angles, amb flema i mala llet. Acaba la ultima escena del últim capítol i et deixa moltes més incògnites que quan la vas agafar de nou en aquesta segona anyada, ja et tenen agafat del coll perquè desitgis que tornin de nou tots els personatges, angelicals i sinistres, el proper any, ens anuncien un especial per Nadal, veurem que passa... Michele Dockery, potser no faràs res mes de bo en la teva vida artística però m’has enamorat per sempre més, y Dame Maggie tu ets gran, sí, la més gran del Regne Unit.

DOWNTON ABBEY - SEASON 2

2011

10 /10

http://www.imdb.com/title/tt1606375/

suicide room

2011-11-15T10:59:00.003+01:00

Que un film hagi tingut una discreta ressonància a la Berlinale no és garantía de res. Aquesta pel·lícula és massa llarga per el tema tractat, als deus minuts de projecció ja tens ganes de que el insofrible protagonista es suïcidi d’una manera neta i sense fer soroll. Més del trenta per cent del metratge son dibuixos animats que tenen a veure amb l’acció explicada, una despesa totalment prescindible. Film pedant i pretensiós. Càsting infecte.

SUICIDE ROOM

2011

4 /10

http://www.imdb.com/title/tt1808454/

yves saint laurent, retrospectiva

2011-11-14T09:40:00.003+01:00

Pier Bergé, soci, company, parella de fet de YSL des de la seva fundació privada, ha fet possible aquest homenatge al immens talent creatiu del dissenyador i artista que fou Saint Lurent, una exposició amb aquesta riquesa i estructura és molt difícil de trobar, jo mai ho havia experimentat. Com 150 vestits de dona per obra i gracia de la manera com estan col·locats i exposats poden i de fet ho fan, causar l’efecte artístic desitjat per qui ho projectat. Sens dubte ens trobem davant un dels creador més influents del segle XX, la imatge de les dones del món en que jo em puc moure, es un altre des de que YSL al final dels anys 50 va començar a crear, sense parar, un món i una fantasia, tan seva, tan personal. L’any 2002 va presentar la seva ultima col·lecció, a l’exposició es pot veure en una súper pantalla la desfilada sencera y molts d’aquells models en directe a la mostra de Madrid, YSL va deixar de mostrar-se en plena maduresa creativa i dalt de tot de la punta de la piràmide dels modistes de totes les èpoques.

EXPO

YVES SAINT LAURENT

2011

10 /10

Fundación MAPFRE, Madrid

qui té por de virginia woolf?

2011-11-11T00:43:00.002+01:00

Com deiem ahir, gran privilegi per la nostra ciutat de tenir dos obres, les millors, del autor Edward Albee en el mateix moment sobre els escenaris, al Lliure i al Romea. Privilegi duplicat per la qualitat de les posades en escena ambdues peces. La direcció de Manrique es pot ventar d’haver aconseguit un èxit artístic en cada funció d’aquesta obra, treball extenuant i magnífic del quatre intèrprets en la seva lluita sense fi per amagar les seves misèries i les seves frustracions. És la quarta vegada que veig aquest duel des de la seva estrena fins ara, per aquest ordre: Mari Carrillo-Enrique Diosdado, Liz Taylor-Richard Burton, Nuria Espert-Adolfo Marsillach i els impagables Vilarasau-Arquillué. No m’agradaria que sembles chauvinisme de la ceba però he de dir que és aquesta versió tan ben exposada per Daniel Veronese és on el duel de la parella protagonista me’l he cregut més i on he arribat a gaudir més del desmesurat text parit per una anima paranoica i plena de fòbies existencials.

TEATRE

QUI TÉ POR DE VIRGINIA WOOLF?

2011

9/10

Romea Veronese - Vilarasau, Arquillué, Aixalá, Benet

una vella coneguda olor

2011-11-10T17:38:00.003+01:00

Quan l’escena es dominada o sigui portada a terme per les dones de mitja edat (Colomer, Gil, Arànega) la cosa funciona perquè són unes professionals que, sabedores de tots els recursos, dominen el sainet, aquí gran mèrit d’elles i nomes d’elles, perquè el que escriu el senyor Benet son un munt de topics al estil ‘al estiu tota cuca viu’ i similars que ara no recordo. Quan el text és portat pels joves, ai!, la cosa es dilueix en quelcom indefinit i sense cap mena de vigència al segle XXI, les coses pretèrites quan són ben parides aguanten dècades i dècades sense defallir (p.e. els dos Albee que es poden veure a Barcelona en aquests moments són de la mateixa anyada). Direcció correcte amb un decorat que es sorprenent quan s’aixeca el telo però veus desprès d’una hora que tots els elements que hi surten serveixen de ben poc a la minsa obra i que hi són allà nomes per fer bonic.

TEATRE

UNA VELLA, CONEGUDA OLOR

2011

5/10

TNC Belbel - Arànega, Colomer, Gil

Volum!

2011-11-09T14:37:00.003+01:00

Se’ls hi omple la boca, als mitjans, anunciant 350 obres d’art per primera vegada juntes, els fons del MACBA i els de CaixaForum s’uneixen en aquesta exposició, paraules, nomes paraules. M’han interessat com molt 10 peces, no més. Cap d’elles la voldria per casa meva si me la regalessin, amb això està tot dit. No tinc res en contra amb l’art contemporani, però si no m’arriba al estomac com un cop de puny, l’art no val res. Avui ni tan sols el he sentit contacte dels dits al melic o de la mà acariciant-me els mugrons.

EXPO

VOLUM!

2011

4 /10

MACBA

the mill & the cross

2011-11-08T23:44:00.002+01:00

Una experiència única, mai havia vist una film semblant. A traves d’un quadre del pintor Bruegel (Rutger Hauer) que tots coneixem, el director es fica dins el quadre i tan el pintor com el seu marchand (Michael York) ens expliquen en poques paraules i el director de la pel·lícula amb moltes imatges, el que era la vida a Flandes al segle setze sota la tirànica dominació espanyola. Es descriuen amb tota crueltat, les que hi ha en el quadre, la perversió refinada de la Santa Inquisición de la Espanya més intransigent amb les minories, que no te res d’envejar a les tècniques que més endavant van millorar Hitler i els seus esbirros. Quan veig que un cinema com el polonès, del qual tan poc sabem, pot fer una obra artística d’aquest nivell se’m cau la cara de vergonya de ser tan ignorant en certes coses relacionades amb el cinema i de les que jo crec tenir un coneixement tirant a vast. Vanitas vanitatis.

THE MILL & THE CROSS

2011

9 /10

http://www.imdb.com/title/tt1324055/

henri 1

2011-11-08T00:58:00.002+01:00

Un munt de televisions europees s’arrepleguen per coproduir la complicada vida del rei Henri IV de França però que va néixer com a simple rei de Navarra i com hugonot per religió. Aquí se’ns mostra la historia des de el punt de vista del navarrès i no des de el de la reina Margot, meravellosa pel·lícula difícil d’oblidar, però aquesta sense tenir res a veure am la precedent ens explica molt més clarament el que va ser aquell terrible període amb la important part de la matança de sant Llorenç de 30.000 hugonots per les milícies radicals catòliques. Roger Casamajor (Pa negre) fa un lluït paper al costat del rei la segona part d’aquesta llarga pel·lícula de 150 minuts.

HENRI 4

2010

7 /10

http://www.imdb.com/title/tt1270766/

london boulevard

2011-11-07T19:13:00.002+01:00

És el argument de la pel·lícula un mitja perfecte per lluir-se el heroi Colin, un dolent per els ulls de la societat, però amb un cor d’ànima de candi, jo que voleu que us dugui sempre li trobo totes les gracies al xicot. Aquí on la van esgarrar es posar-li de companya a la pitjor actriu de d’univers, l’anorèxia Keira, que aprofita els pocs moments que xupa càmera per fer malbé tot el que s’anava aconseguint amb el Colin i els seus col·legues dels baixos fons. Una historia vista mil vegades, i un Colin cada dia més bufó.

LONDON BOULEVARD

2010

6 /10

http://www.imdb.com/title/tt1213648/

14 d'abril. macià contra companys

2011-11-06T21:11:00.003+01:00

No estic segur que aquest docu-drama pugui interessar gaire a persones fora del context que explica la pel·lícula a no ser que es tingui un interès especial a les pel·lícules o estudis històrics. El que m’ha sorprès i molt, és com amb intel·ligència i bon gust es pot fer una obra magnifica en els resultats, tot i que no s’hi han invertit molts diners en el film, no estan els temps per disbauxes econòmiques. Si comparo la realització de Manuel Huerga amb les pel·lícules precedents de fets històrics catalans, aquesta d’avui surt guanyant i de llarg per la exquisidesa en el treball direccional i amb un guió de Toni Soler d’un valor grandíssim per fer-te interessar progressivament d’uns fets llunyans i un xic farragosos. Un aplaudiment per TV3, diners públics ben gastats.

14 D'ABRIL. MACIÀ CONTRA COMPANYS

2011

8 /10

http://www.imdb.com/title/tt1824142/

ne le dis à personne

2011-11-06T21:01:00.004+01:00

Guillaume Canet , és el nen bonic del cinema francès en aquests moments, fa cinc anys quan es va rodar la pel·lícula era encara més nen, director, guionista i actor en aquest film, se’n surt de meravella, no és un geni en cap dels registres però es respectuós amb l’espectador en tots els sentits que jo li demano a un professional. Una acció sense deixar-te un respir, més de dues hores d’entreteniment. Jo em pregunto com s’ho ha muntat aquest xicot amb nomes 32 anys trobar un cast per el seu film amb els noms més prestigiosos del cinema francès d’ara i de sempre, veieu: Cluzet, Dussollier, Scott Thomas, Baye, Rochefort, Berléant, Hands, Lellouche, Lespert... tots ells capçalera de cartell en nombroses pel·lícules i aquí fent papers de co-primaris, això si de luxe. Bien sûre luxe français.

NE LE DIS À PERSONNE

2006

8 /10

http://www.imdb.com/title/tt0362225/

joueuse

2011-11-04T23:28:00.003+01:00

Feia tant de temps que tenia oblidada a la Sandrine Bonnaire, una actriu que sempre m’agrada trobar al cinema i en canvi no la tinc gaire al cap quan penso en les grans actrius del país veí. La Bonnaire és molt sensible i de mirada intel·ligent, amb un petit mil·limètric moviment dels llavis o les celles expressa tot el que vulgui per la seva contundent mirada. Aquí es troba amb un paper fet a mida, una agradable comèdia rodada en la escarpada Còrsega, preciosa illa no gaire freqüent al cinema. Kevin Kline li dona la replica amb una perfecció gens amanerada (a vegades es passa un bon tros), te un francès molt bo i una veu d’antologia. Per passar una bona estona.

JOUEUSE

2009

7 /10

http://www.imdb.com/title/tt1082009/

tres sopranos con la zarzuela

2011-11-04T19:29:00.003+01:00

Si aquesta cosa empallegosa hagués estat un recital de ‘romanzas de zarzuela’ per tres veus de soprano agradables i educades amb una bona direcció d’orquestra com és el que hi ha, la cosa estaria perfectament correcte. Però això no ven entrades. Han de fer un guió d’exaltació patriòtica, posar un caspós actor (l’inefable Luis Varela) que et vagi explicant l’argument de les cançons (el públic de Madrid deu ser ruc) i aquí és on hi ha la pífia. Tota l’estona estava pensant que ja no puc més de ‘mantillas que enamoran’, ‘capas, toreros, peinetas y mantones de Manila’, ‘nardos en la calle de Alcalá’ i tota aquesta crosta nacionalista i repugnat. Quan sento una cosa com la que ofereix aquest espectacle del teatre de la Zarzuela de Madrid m’agafen ganes de nacionalitzar-me a Polònia.

TRES SOPRANOS CON LA ZARZUELA

2007

4 /10

La Zarzuela - Pascual Osa, Jesús Peñas - Yolanda Auyanet, Elisabete matos, Marina Rodriguez Cusí

gala bolshoi 28/10/2011

2011-11-04T00:06:00.002+01:00

GALA BOLSHOI 28/10/2011

2011

9 /10

Reobertura del Bolshoi de Moscou

the nutcracker

2011-11-03T19:33:00.002+01:00

Sembla mentida que el director Andrei Konchalovsky havent fet a la seva joventut una obra tan contundent com Siberiada pugui haver filmat una cosa tan estrambòtica com aquesta peça que no hi ha on agafar-la. Veure massacrat el pobre Tchaikovsky en un musical tan mediocre com aquest tindria que ser delicte i si el que ho perpetra es de nacionalitat russa mereixeria ser expulsat de l’acadèmia de cinema mundial. Els desgraciats Nathan Lane i John Turturro no es podien imaginar on es posaven quan van signar el contracte abans de fer la pel·lícula. Coses positives, amor infantil d’alta intensitat, uns efectes especials adaptats al Nadal que són la sublimació del kitsch i para de comptar.

THE NUTCRACKER

2011

5 /10

http://www.imdb.com/title/tt1041804/

snow flower and the secret fan

2011-11-01T19:34:00.003+01:00

El director Wayne Wang és un artista sensible que beu de dues cultures, totes les seves obres (El club de la bona estrella, Smoke, La capsa xinesa) ho denoten encara que no sempre les acaba com deu mana, desmesures apart aquest film (massa llarg) es veu amb gust. En un paper súper episòdic, sorpresa, sorpresa, m’hi surt el meu estimat Hugh Jackman, que de segur ha cobrat més ell solet que tot el regiment d'actors xinesos que apareixen en els cent quatre minuts de pel·lícula. Fotografia i musiques impecables com ens te acostumats el cine culte americà. De que va la cinta, doncs de la sublimació del amor lèsbic, beneït per una costum ancestral de la vella Xina que es diu Laotong (http://en.wikipedia.org/wiki/Laotong), de plorar amb ganes si ets dona i una mica lesbiana.

SNOW FLOWER AND THE SECRET FAN

2011

8 /10

http://www.imdb.com/title/tt1541995/