dimecres, 26 d’abril de 2017

la fille de neige





Un goig dels grans el descobrir una nova partitura de la que no en tenia cap noció, en aquest cas del geni rus Rimski-Korsakov que inspirat en una llegenda antiga va portar un conte fantàstic a les més altes conseqüències de la perfecció musical.

Si a això se li adjunta un preciosista recreació en la part musical per part del jove director Tatarnikov i una posada en escena on la actualització cronològica et fa més entenedora l’historia i amb un quart acte genial, un dels actes més bonics que he vist en la meva vida degut al controvertit geni del director d’escena Tcherniakov el resultat és excel·lent.

Si això se li adjunta una interpretació de la joveníssima i bellíssima Aida Garifullina genial, intensa  i emotiva, en el rol protagonista i també un segon paper protagonista i antagonista el que interpreta el contratenor Yurly Mynenko, rol que abans sempre interpretaven veus femenines de la corda de mezzosoprano i que li dona credulitat a la part dramàtica de l’escena.

El cor, l’orquestra, la retransmissió molt difícil de millorar, quina enveja d’òpera la de Paris Bastille.

CINE - LA FILLE DE NEIGE, Rimski-Korsakov - 2017 - 10 /10 - Paris-Bastille - Mikhail Tatarnikov, Dmitri Tcherniakov - Aida Garifullina, YurlyMynenko, Martina Serafin, Elena Manistina

templers, guerra i religió a l'europa de les croades










Una exposició molt ben dissenyada per mostrar el que han estat els Templers a Europa i a Catalunya en els dos segles de la seva existència (1120 – 1312), si et prens amb paciència el llegir tot el que hi ha escrit a cada un dels recons del intricat itinerari de la mostra, surts amb un ampli coneixement del que va ser aquella ordre de religiosos soldats i que a la fi i per la seva riquesa els seus rivals, Papa inclòs, gelosos de la seva riquesa i poder els van acusar de ser garrepes, heretges i sodomites.

Una exposició que li escau divinament tal com esta pensada al que se li suposa que ha de ser un museu d’història. 


Templers al MHC from Julianen on Vimeo.
EXPO - TEMPLERS - GUERRA I RELIGIÓ A L'EUROPA DE LES CROADES - 2017 - 8 /10 - Museu d'Història de Catalunya

divendres, 21 d’abril de 2017

a tots els que heu vingut





Marc Rosich, recrear no és el mateix de crear, per bones que hagin estat les teves adaptacions de Pedra de Tartera o Mort de Dama no és el mateix quan et toca inventar una historia, crear un problema i resoldre’l , no ets l’únic el Terenci patia de la mateixa carència, era bo fins hi tot adaptant Shakespeare i molt fluix per no dir dolent creant les seves peces teatrals.

Tu saps perfectament que t’has equivocat si presencies les funcions al teatre, havent escrit una comèdia, farsa o sainet i comproves que a teatre ple en els vint i cinc minuts primers de l’obra no hi va haver ni una sola rialla, és que alguna cosa greu esta passant.

Pensant que el 70% del públic d’aquesta obra es de la edat de la Nuria Feliu, del Jordi Pujol o de la Mercè Aránega i veus que la comunicació entre actors i públic no esclata, malament rai, a la fi del espectacle dos sortides per saludar, la segona totalment forçada per estar les llums de la sala apagades.

Si la comèdia es dèbil i amb urgència d’una podada de al menys 40 minuts, la direcció és pèssima tant per la direcció del actors com per la elecció d’un decorat absurd i que te la ‘virtut’ que no hi ha cap espectador que el pugui veure complert per lo mal forjat que esta dissenyat, segurament sota les teves ordres.

Quin greu haver-te de dir que mai he vist en pitjors condicions com actrius (que venero) a la Mercè Aránega y a la Aurea Márquez.

Dubto que aquesta temporada vegi un producte més pobre de recursos i de idees que aquesta peça que no hagués tingut que anar a veure mai.


TEATRE - A TOTS ELS QUE HEU VINGUT - 2017 - 3 /10 - TNC - Marc Rosich

dijous, 20 d’abril de 2017

lucrezia borgia





Lucrezia, un titol que adoro des de aquell llegendari RCA de la Caballé, mai em perdo l’ocasió de reviure aquesta inspirada partitura encara que mai cap altra artista ha pogut ni podrà superar aquella històrica versió que marcà el destí de l’única nostra diva.

Bravo per Valencia per haver fet una retransmissió del tot internacional i comparable a qualsevol que es fa dels millor teatres del món, Liceu posat les piles, Madrid i Valencia et passen la ma per la cara.

Tro Santafe, valenciana ella és la que més m’agradat juntament amb el mereixedorament petulant Mimica, Devia li falta dramatisme en tots els greus i li sobren anys per una filmació cinematogràfica, Davenport un desastre que l’únic que te de bonic és el nom.

Sagi ha fet una producció rica en solucions plàstiques encara que no tenen de Venezia ni una ombra, amb un vestuari del tot extraordinari, dels millor que he vist últimament.
En resum un Bravo a Valencia per aquest Achimdanke llevantí.


DVD - LUCREZIA BORGIA - 2017 - 7 /10 - Les Arts - Biondi, Sagi - Devia, Davenport, Mimica, Tro Santafé

dimecres, 19 d’abril de 2017

shepperds and butchers





Una pel·lícula de Sud-àfrica i com era obligat per els meus vincles amb aquell país la tenia que veure, i ha estat un plaer molt gran per la qualitat que sense escarafalls ens mostra.

Escenes molt dures, duríssimes, de execucions massives de 7 en 7 penjats a la forca que es com els condemnats a mort eren executats a Sud-àfrica, un judici molt conflictiu i una resolució que va canviar l’historia.

Gracies als fets que s’expliquen en aquest film la pena de mort va ser abolida a aquell país tan llunya dels nostres pensaments.


DVD - SHEPPERDS AND BUTCHERS - 2016 - 8 /10 - http://www.imdb.com/title/tt4627352/