dilluns, 24 de juliol de 2017

open air rigoletto






Una nova formula la d’aquesta funció que no m’agrada’t gens, els actors interpreten exactament la acció com ho mana el llibret, hi ha uns petits elements per sobre l’escenari per situar-te una mica a cada escena, no hi ha decorat de cap classe, l’orquestra esta present tota la funció al bell mig de l’escenari, no hi ha director d’escena en el programa, qui ho ha fet? Je ne sais pas. Els cantants van vestits de carrer d’avui mateix, el Rigoletto porta una petita gepa sota la camisa negra.

Ludovic Tézier amb un  rol que mai hagués pensat que el faria, no se si m’ha agradat o no, quan li torni a veure podré opinar, o no. 

Nadine Sierra es una bellesa de veu, de cara i de cos, fa una de les Gilda més complerta que mai he vist o he escoltat, a tenir-la molt en compte.

Tres de les fotografies corresponen  als assaigs fets a un mati dels dies previs a la funció de nit i retransmesa per tot Alemanya. 

TV - OPEN AIR RIGOLETTO - 2017 - 6 /10 - NDR Radiophilharmonie - Keri-Lyn Wilson - Ludovic Tézier, Nadine Sierra, Stephen Costello

dissabte, 22 de juliol de 2017

teenage kicks





El cinema australià sempre és digne per la seva correcció formal i no poques vegades sempre hi ha una escena o varies que mai les havies vist ni tan sols intuït, m’agrada que em sorprenguin.

No es el cas d’aquest film ja que tot va pels camins mes aviat trillats però no per això  deixa de tenir interès tot el que passa i com t’ho expliquen.

Una meravella unes imatges subaquàtiques d’una mena de funeral a alta mar per un grup de surfistes de la colla de un dels protagonistes.

Un excés de primers plans del noi protagonista que per la seva poca experiència o talent no omple la pantalla com un espera.

DVD - TEENAGE KICKS - 2016 - 7 /10 - http://www.imdb.com/title/tt2375589/

il trovatore






Una de les produccions mes tristes que he vist últimament, no se com tenen vergonya de mostrar això al les televisions estrangeres.

Una producció negra nit sense decoratsi  resolt amb diapositives de la ‘calcomania’ nacional, viva españa, quatre cadires de molt diverses mares i un vestuari de molt baixa qualitat, la protagonista te la sort de portar un dels vestits mes lletjos que he vist en una diva verdiana, i quan dic un és un, no fos cas que la casa s’arruïnés.

L’única cosa que salvo de la funció es el plaer de que Tamara Wilson canti a la meva ciutat.

TV - IL TROVATORE - 2017 - 5 /10 - https://liceubarcelona.cat/ca/liceualafresca

yo no soy madame bovary





Un film amb molts interessos conjuntats del cinema xines del més bo. 

El fet de posar el nom de Madame Bovary en els països del mon occidental es per trobar una similitud amb un personatge de la cultura xinesa que te trets semblants a la cèlebre madame francesa.

Pel·lícula critica, cínica i surrealista en certs moments rodada amb un bon gust envejable, tan per la qualitat de la fotografia com a la musica o el ritme cinematogràfic que obre i tanca finestres d’una vida desgraciada i tot el que l’envolta.

Tots els premis que te el film són més que ben merescuts.

DVD - YO NO SOY MADAME BOVARY - 2016 - 8 /10 - http://www.imdb.com/title/tt5918090/

dijous, 20 de juliol de 2017

incerta glòria





La manera de fer cinema del director Agustí Villaronga em plau molt, molt bon cuidador de la fotografia, dels paisatges y de la part decorativa, aquí no podia tenir res millor que la cartoixa de Lanaja al bell mig dels Monegros, una edificació molt gran, amb immenses parets, cúpules i voltes am pintures murals que es van perden sense remissió ja que el conjunt monumental esta abandonat de la ma de deu i no hi han diners a la comunitat d’Aragó per restaurar un edifici que els hi queda lluny de tot arreu.

De les pel·lícules de la trilogia de la guerra del director Villaronga la que més m’agrada es la primera, ‘El Mar’ l’he vist moltes vegades, a certa distancia li segueix ‘Pa negre’ i la que menys m’ha interessat es aquesta ‘Incerta glòria’

El personatge central, la Carlana, el trobo molt estereotipat i encara que disfressin a la protagonista de Irene Papas, doncs no, ja que es una mena de rol que es necessita una Bette o una Magnani, per fer-se estimar malgrat lo mala bruixes que és.

La mort del protagonista, encara que ja vista moltes  vegades aquesta manera de morir, per la tendresa dels dos homes, d’una bellesa impagable, és el millor de la pel·lícula.

DVD - INCERTA GLORIA - 2017 - 7 /10 - http://www.imdb.com/title/tt5304874/