dimecres, 10 de febrer de 2016

the danish girl






Per fi una pel·lícula diferent, avui que totes les pel·lícules s’assemblen tant.

El director Tom Hooper és un magnífic artesà, no serà mai un geni de la creació cinematogràfica però te molt bones mans per explicar histories, amb una pulcritud de la imatge i del petit detall que estimo molt, sense tenir res a veure penso am Mario Monicelli i amb Douglas Sirk.

La interpretació de  Eddie Redmayne i de Alicia Vikander és d’absoluta matricula d’honor, ja fa temps que no em perdo cap de les interpretacions de Redmayne per el seu cúmul de sensibilitat emmagatzemada, ara em toca guardar a la memòria el nom de Vikander.

El film te com a regal afegit les episòdiques interpretacions de Matthias Schoenaerts i de Ben Whishau, tot un detall.






DVD - THE DANISH GIRL - 2015 - 9/10 - http://www.imdb.com/title/tt0810819/



dissabte, 6 de febrer de 2016

carmen






Insòlit Achimdanke per tractar-se de ballet, el acomiadament del ROH al ballarí estrella des de 1998 al encomanar-li la creació d’aquest ballet així com el protagonitzar el rol principal masculí.

Com a coreògraf Acosta no passa de correcte, ple de llocs comuns i recitats a base de mímica, la Carmen de Roland Petit de 1949 és molt més innovadora que aquesta del 2015.

Com a curiositat diré quer el moment mes brillant de la funció no es amb la musica de Bizet sinó amb tan sols percussió i sense els tres protagonistes com a part destacada.

El fer sortir tota la tropa amb calçotets per seduir a les cigarreres és un fet que trobo ridícul. 




DVD - CARMEN - 2015 - 6/10 - ROH - Carlos Acosta - Marianella Nuñez, Federico Bonelli

youth






El director Sorrentino en aquesta segona pel·lícula que li veig ja sé que no m’agradarà en el futur predictiu,  per la seva obstinació en un punts basics que a mi m’interessen relativament per no dir poc.

Es un director en que la bellesa de la fotografia i de la posta en escena el trastorna però no d’una manera calenta i apassionada a lo Visconti o a la manera Felliniana boja, inesperada i irreverent, no, a Sorrentino li agrada agafar-ho tot d’una manera molt freda, distant i llunyana.

El director es mou, en els dos film que li he vist, en el món de la classe alta, adinerada i amb una posició rellevant en el context social, serà que jo no conec gent d’aquest nivell que se’m fa difícil entendre els seus problemes del dia a dia i la seva absurda manera de solucionar-los.

El director com li passa avui dia a molts altres, no te sentit de la mida ja que aquest film no mereix el metratge que se li administra, segurament per lo enamorat que està de les boniques imatges que ell sap com ningú realitzar- Venècia - i li costa el fe servir les tisores.

La Fonda, la millor de llarg.






DVD - YOUTH - 2015 - 7/10 - http://www.imdb.com/title/tt3312830/

divendres, 5 de febrer de 2016

la traviata







Segurament aquesta és l’ultima Traviata que veig pagant entrada, i se’n va a fer companyia als Rigolettos, las Bohemes i les Carmens que tinc aparcats.

La producció del director de cinema Richard Eyre ja no em va agradar quan es va estrenar al any 1994 amb el gran Solti i la no menys gran Gheorghiu, vestuari molt bonic, decoració arquitectònica kitsch i plena de topics.

El Alfredo de Pirgu, espantós, no comprenc com al ROH li tenen tanta afecció a aquest noi que desafina contínuament i que te la veu diguem que més aviat lletja.

El Germont de Salsi és un dels més ordinaris i barroers que crec haver vist mai, quan obre la boca ofega tota la màgia ‘a la francesa’ que se li pressuposa a l’obra.

L’única gran sorpresa de la nit és aquesta preciosa noia de només 32 anys, Venera Gimadieva, nom a tenir en compte per pròxims rols, si es que no s’espatlla, actriu sensible i físic esplendent, canta amb una seguretat i domini de la veu que fan el escoltar-la una pura delícia, sempre i quant els seus companys de viatge no li malbaratin la seva subtil i arriscada tasca.





CINE - LA TRAVIATA - 2016 - 6/10 - ROH -Yves Abel, Richard Eyre - Venera Gimadieva, Saimir Pirgu, Luca Salsi

dimarts, 2 de febrer de 2016

die dreigroschenoper






Un molt apreciat Achimdanke ja que aquesta peça de teatre musical l’estimo bojament, des de la primera funció que vaig veure al Palau de la Musica per l’Agrupació Dramàtica de Barcelona en forma de assaig general, no m’estalvio de dir que la funció d’estrena ja no es va ver per especial prohibició del govern de Madrid, però amb gran intuïció van fer la gravació del long play en previsió dels esdeveniments  que com era d’esperar van arribar, la versió fou de Joan Oliver i Feliu Formosa i dirigida per Frederic Roda.

Aquell disc el vaig escoltar cents de vegades i aquella funció mai es va arribar a estrenar.

Aquesta funció d’avui m’ha satisfet molt per raons molt diverses alienes a la boníssima direcció tant de musica con d’escena.

Hi ha uns petits canvis en les números musicals, canvis molt meditats i sempre amb una lògica per fer lluir més l’espectacle.

Veure juntes als dos Octavians, Kirschlager i von Otter en uns rols diversos als que ens tenien acostumats en la seva segona vida teatral és un goig de clau superlativa.

Trobar un protagonista ric en tota classe de recursos com Tobias Moretti, actor tirolès amb ampli historial de teatre com  de cinema, amb més de 50 films i moltíssim premis a la seva butxaca.

Totes les intervencions vocals dels interpretes m’han semblat noves ja que no m’han recordat cap de les històriques i mítiques interpretacions que d’aquesta obra s’han fet en el transcurs del temps.

Cada vegada que escolto aquestes precioses i vibrants musiques me n’adono de la gran influencia que Kurt Weill ha imposat en tants compositors que han volgut tocar el tema cabareter o canalla en les seves obres.



DVD - DIE DREIGROSCHENOPER - 2016 - 9/10 - Theater an Wien - Johannes Kalitzke, Keith Warner, John Llyd Davis - Tobias Moretti, Florian Boesch, Angelika Kirchslager, Anne Sofie von Otter

ibiza, la isla de los ricos





Aquest llibre és un breu resum de les absurdes discrepàncies socials i econòmiques que hi ha a l’illa d’Eivissa en els 4 mesos d’estiu i des de fa molt anys.

Aquí s’analitza per capítols els escandalosos preus dels vaixells que atraquen a l’illa, dels jets privats que arriben per milers cada estiu, dels hotels, els restaurants, les discoteques, les platges i els seus beach clubs privats i deixa per l’últim capítol els menjadors de Càritas i altres entitats de caritat per la gent que no te cap recurs per menjar.

Quan has llegit en pagines precedents que a l’illa es venen botelles de champagne gegants que poden costar 60.000 euros i DJ que poden cobrar per punxar discos per dues hores en una sola nit 300.000 euros, nomes pots sentir ganes de vomitar i agraeixes que el llibret tingui tan poques pagines.




LLIBRE - IBIZA, LA ISLA DE LOS RICOS - 2015 - 6/10 - Joan Lluis Ferrer

dilluns, 1 de febrer de 2016

love






Una gens despreciable pel·lícula que tracta exclusivament del amor, però aquí no es tracta com el la majoria immensa dels films del amor romàntic que a vegades li donen una mica de color y calor amb escenes de sexe, sempre mel·líflues i apanyades.

Aquí es tracta el amor exclusivament en el seu vesant sexual, la parella esdevé trio, per desprès trencar-se i formar un altre parella però sempre amb el compulsiu record de la unió malaguanyada.

La paternitat o maternitat converteix en drama el que en tantes altres pel·lícules t’histories de parelles és el final feliç que tot el públic esta esperant.

Menció molt especial als tres actors protagonistes del film, llarg film de 135 minuts, en que en un 40% del metratge han de interpretar i/o actuar en veritable sexe èxplicit sense dobles i en uns primer plans que fan tremolar la pantalla, no tractant-se mai de un film pornogràfic a pesar de les arriscades imatges.





DVD - LOVE - 2015 - 8/10 - http://www.imdb.com/title/tt3774694/