divendres, 19 desembre de 2014

homonots

Presentació d’un llibre a la llibreria Antinous del periodista Francesc Soler, es tracta, pel que ahir es va escolta, de deu entrevistes a homosexuals de Catalunya famosos i de reconeguda importància dins l’àmbit gai de Barcelona, sobre tot. Dels 10 entrevistats crec que hi ha tres que no els conec, dos d’ells no me’ls crec de res, ja que tenen mes cares que les facetes d’un diamant i els altres cinc em són indiferents, per aquestes raons obvies no vaig comprar el llibre, però si que vaig gaudir de la presentació a dos bandes entre l’autor i la seva editora, dins un ambient cordial però fred ja que una certa tibantor és que és el que transmet el mencionat periodista. Una persona d’aparença anímica gens mediterrània.
XERRADA - HOMONOTS - 2014 - 7/10 - Llibreria Antinous - Francesc Soler

dilluns, 15 desembre de 2014

joan vinyoli: el riu encès

Cent anys del naixement de Joan Vinyoli, homenatge al poeta silenciat per el llarg període de regnat del clan Pujol al palau català. El critic Triadu, el conseller Guitart i el honorable president mai li van voler donar la medalla d’or de la generalitat, en canvi Pascual Maragall si que li va oferir la homologa del Ajuntament de la ciutat. Una vegada escombrada les escombraries dels Pujols, ara si que se li poden donar premis i homenatges a un singular poeta i a una veu de les més valuoses a la nostra terra. Bravo per lo be que diuen els poemes Vinyoli la Marta Angelat i Jordi Boixaderas. Pel guió d’en Pujadó un rutilant 10
TEATRE - JOAN VINYOLI: EL RIU ENCÈS - 2014 - 8/10 - Canut, Pujadó - Angelat, Boixaderas, Ràfols, Ribas

dissabte, 13 desembre de 2014

el violí de sarah chang

Ahir deia impulsivament que Sondheim era el millor compositor del segle XX i avui dic que estava lleugerament equivocat ja que sense treure-li cap mèrit al estimat Stephen considero que aquest lloc és sens dubte per Dimitri Xostakóvitx. I segurament no soc jo qui només pensa d’aquesta manera sobre el genial music una vegada escoltats els brams, bravos i xiscles de plaer infinit de tot l’Auditori quan va acabar la simfonia numero 11, aquells 60 minuts d’emoció extrema que la OBC i el director rus Sinaisky ens van regalar fora totes les expectatives ja que el que ahir s’esperava fou que la gran triomfadora de la nit fos la violinista Chang, ja consagrada dins els paràmetres de marketing del comunicadors de la musica clàssica. Cada simfonia de Xostakóvitx és endinsar-se en un món nou i descobrir un sons mai escoltats fins aquell moment, un compositor que sap crear paisatges i climes en la teva imaginació amb el seu gran talent descriptiu i en quan a la força que tan sàviament dosifica arriba a unes cotes mai explorades. El genial director fa extraure de la orquestra una lluïssor com una de les millors nits de la seva dilatada historia, tenim una gran orquestra i el director rus amb una senzillesa entendridora va anar saludant personalment a molts dels component de la orquestra mentre crits i aplaudiments per part del públic va fer de coral reivindicativa d’una feina feta de forma magistral. De la solista Chang, diré ben poc. Ja estic fins els nassos de xineses amb aspecte de habituals de barra americana, de tècniques impecables però que el divorci que veig al escenari de escoltar una musica romàntica sinó decadent i veure trepitjant l’escenari a una vedette ‘Molinera’ amb maneres de showbusinnes de baixa estofa. Doncs solament diré que si els aplaudiments per la Chang es van allargar de manera tímida va ser per demanar un bis que no va venir mai. La Chang tenia que anar a vendre CDs al la mitja part i no estava per punyetes. Resum de la nit Rússia 10 Xina/USA 4
CONCERT - EL VIOLÍ DE SARAH CHANG - 2014 - 9/10 - OBC - Vassily Sinaisky, Sarah Chang

dijous, 11 desembre de 2014

six by sondheim

Sondheim és potser el compositor de musica més important de tot el segle XX. En aquest documental s’explica tota la seva vida, millor dit ell ho explica en infinitat de retalls de totes eles èpoques des de els 50s fins ara mateix. Una excusa és la de agafar sis de les seves cançons, en te centenars de igual de bones, i explicar la seva vida, les seves pors, les seves neurosis de creador i de artista. En dos moments molt especials i per primera vegada s’obre en la seva faceta molt més intima. La seva difícil relació amb la seva mare i la seva primera relació estable amb un home quan ja tenia seixanta anys. Altres moments molt emotius, quan parla de Oscar Hammerstein, el seu segon pare i mestre, quan explica les depressions desprès de tres fracassos a Broadway. Un documental entranyable, un testament. DVD - SIX BY SONDHEIM - 2013 - 10/10 - http://www.imdb.com/title/tt3385404/

magic in the moonlight

Ja fa temps que Mr. Allen no és el que era, clar que cap de nosaltres tampoc ho som. En aquesta luxosíssima pel•lícula el argument s’aguanta amb agulles de cap. Retratar el mon dels milionaris a la riviera francesa del any 1928 es molt difícil i el director se’n surt amb unes imatges de color meravellosament estrident, decorats de molt bon gust i vestuari de faula. Clar que sempre surt el geni de Woody Allen on menys ho penses. Val la pena veure la pelicula només pel la escena entre el protagonista, el mig cuit Firth, i la excelsa dame Eileen Atkins, són 8 minuts gloriosos del millor Allen, alta comèdia com la que avui quasi no es pot mai veure. La sempre patètica Ute Lemper amb una escena al principi de la pel•lícula, que fins que no llegeixes els crèdits del film ni t’enteres de que l’havies vist.
DVD - MAGIC IN THE MOONLIGHT - 2014 - 6/10 - http://www.imdb.com/title/tt2870756/

dimecres, 10 desembre de 2014

finca julio muñoz ramonet

L’Ajuntament te una patata calenta a les mans. Què fer am aquest edifici sense cap gracia del prolífic arquitecte Sagnier ple de trastos vells i sense cap valor històric. Tenia molt interès d’entrar en aquest edifici del estraperlista Muñoz, per la transversal relació que vaig tenir a la fi dels anys 70 amb la seva segona família, però això no toca aquí, potser més endavant a Mirall Trencat. La única gracia que te en visitar aquesta relíquia es poder comprovar, peça rere peça, la extraordinària qualitat i mans destres que tenien els orfebres, tapissers i ebenistes dels primers 60 anys del segle XX. Tots els mobles del casalot estan copiats de mobles francesos o anglesos dels segles 18 i 19, tots ells de gran qualitat de reproducció, meravelloses copies sense cap valor. Tot lo que diuen que hi havia de bo a la finca, s’ho han polit les filles del finat d’esquenes del Ajuntament de Barcelona i ara tot en tràmits judicials, que veient com van les coses paral•leles aquí hi ha tela de comentaris per lustres.
EXPO - FINCA JULIO MUÑOZ RAMONET - 2014 - 6/10 - Antic palau del marques d'Alella, carrer de Muntaner

dimarts, 9 desembre de 2014

de gabriel a jueves

És curiós que una narració en que el personatge en cada pagina degenera el seu comportament social i el que és més important és que es va enfonsant en la seva pròpia degradació sense esperança de que aquella aventura de viure torçat pugui tenir alguna llum d’esperança al final del túnel. L’autor sap molt be on trepitja perquè en cada capítol et mostra la fauna i la flora de les nits de Madrid i les seves més variades característiques de mala vida no gaire bones costums. No soc moralista però no puc acceptar el comportament del protagonista de cada una de les línees d’aquest tant interessant llibre.
LLIBRE - DE GABRIEL A JUEVES - 2010 - 8/10 - Juan Flahn

divendres, 5 desembre de 2014

wagner & ligeti

L’espai de dansa del Mercat de les Flors esta molt millor abillat que altres teatres públics de text de la ciutat com el TNC o el Lliure, feia molts anys que no el trepitjava i vaig quedar molt agradablement sorprès. En quant a la poèticament agressiva obra presentada per aquest coreògraf Albert Quasada he de dir que hi ha de tot. Com moltes de les produccions bessones dels seus companys de calendari, molts moments fa fins i tot riure per lo ridícul del plantejament i en canvi tot seguit pot venir uns moments de gloriosa bellesa. Com som de caire constructiu he de dir que em quedo amb el que més em va agradar de la funció i trobo que la barreja de musiques Wagner amb Ligeti és una meravella, predisposa a la màgia i a la poesia. Herr Richard és tan ballable... sinó que li diguin al Mr. Béjart. Un cos de ball disciplinat i amb bona forma física, les llums de la funció extraordinàries. Per tornar-hi un altre cop sense esperar tants d’anys.
BALLET - WAGNER & LIGETI - 2014 - 7/10 - Albert Quesada

dijous, 4 desembre de 2014

en el estanque dorado

Hi ha tantes diferencies entre el fer teatre a Madrid o a Barcelona com la distancia en quilometres que ens separen. Cadascú a casa seva amb els corresponents tics i modals ben diferenciats. Cap és millor que l’altre. Però entre els tics Pou o tics Alterio, radicalment dic que ni l’un ni l’altre. Aquesta manera de fer teatre amb recorda la era daurada del Teatro Español dels anys 60 on a dalt dels escenaris s’hi podien trobar 50 o 100 noms de primers actors o actrius que pel sol fet del seu rutilant nom ja et feien anar al teatre, fos com fos la peça de teatre que representaven. A Madrid d’aquesta mena d’actors en queden en actiu mitja dotzena i a Barcelona encara menys. Per sort l’escena ara va per uns altres camins i dreceres i aquesta part arqueològica ha quedat en la feble memòria de uns quants. La funció que comento podia haver estat representada de la mateixa manera i resultats ara fa mig segle o potser més. Teatre crepuscular.
TEATRE - EN EL ESTANQUE DORADO - 2014 - 5/10 - Thompson, Mira - Herera, Alterio, Valdenebro, Rodriguez, Lamana