dimecres, 30 de novembre del 2011

50/50

Si el cinema és a vegades la més gran de totes les arts és per que amb nomes vora dues hores et pot millorar com a persona. 50/50, meitat i meitat és l’exemple. No es de estranyar que ahir la nomenessin per el millor film del Spirit Awards (cinema independent) i avantcambra dels Oscars. Magnifica, per lo intensa i sensible, la interpretació del protagonista Joseph Gordon-Levitt, sempre en imatge, sempre entonat. De caixa de mocadors de paper a l’abast.

50/50
2011
10 /10






la fille du puisatier

Daniel Auteil havia d’estar molt engrescat per tenir el coratge de rodar el remake d’aquesta peça del acadèmic Marcel Pagnol, autor que tal com ens veiem avui penso és verí per la taquilla. No tan sols l’ha dirigida sinó també la protagonitza i en fa el guió. Això si que és anar contracorrent, avui el cinema de personatges capficats en les idees del món rural i de provada bonhomia no agrada. Només s’ha de veure que Raimú i Fernandel val rodar la primera versió del llibre el 1940. La bondat de la gent senzilla avui ens fa por.

LA FILLE DU PUISATIER
2011
7/10
http://www.imdb.com/title/tt1473063/






dimarts, 29 de novembre del 2011

albert nobbs


Una mena de Dickens endolcit, mai toca fons, però el gust amarg a la boca si te’l deixa. Es lícit voler fer el més difícil numero de circ, voler ser home essent dona, a mi aquest joc mai m’agrada ni em vaig creure a la Tootsie ni tampoc al home de Yentl. Aquí per molt que s’esforça la Close mai he vist un home, tampoc una dona, una cosa andrògina envellida que travessa les cambres i els carrers sense cap convicció. Si la citen pel Oscar es que tenen pa al ull, com tantes vegades.

ALBERT NOBBS
2011
6 /10





divendres, 25 de novembre del 2011

sonrisas de una noche de verano

Desprès de haver vist quatre vegades ‘A little night music’ del genial Sondheim obra filla de la no menys valuosa pel·lícula del gran Bergman, aquí tan eufòric, sensible, incisiu i ple d’ironia, quasi dos hores de cinisme immoral tan veritable com la vida mateixa, i això ho escrivia el 1955

Te seré fiel en siete eternidades de placer, diez y ocho falsas sonrisas y cincuenta y siete susurros de amor sin ningún contenido, te seré fiel, mujer, hasta que el gran bostezo nos separe, en pocas palabras, te seré fiel a mi manera.


SONRISAS DE UNA NOCHE DE VERANO
1955
9 /10





l'espera


La construcció d’aquesta comèdia és feta ‘a la manera clàssica’, des de la segona escena ja saps que la antipatia que explota del primer moment, entre l’ama i la minyona, acabarà essent una sublimada historia d’amor i sacrifici. La posada en escena del director Martel Bayod tan acurada, elegant i simbolista ajuden a que la obra que en un principi no et causa cap impressió inicial agafa una intensitat d’alta graduació cap a la meitat de la peça, gracies això si d’aquesta preciositat de criatura que es diu Clara Segura que amb una comicitat fresca i nova es fica al públic a la butxaca que no porta a la faldilla de serventa o la camisa de dormir de prenyada de vuit mesos. L’explicació de la follada amb el capellà que ens dona aquesta actriu, gracies també per un text llest i savi, és un dels moments divertits imprescindibles per recordar aquesta temporada de teatre. Marco i Rocatti perfectes en els seus compromesos i difícils rols. Teatre ple, diversió melodramàtica per temps de penúries.

TEATRE
L'ESPERA
2011
7 /10
Remo Binosi, J.Carlos Martel ayod - Marta Marco, Clara Segura, Isabel Rocatti





dijous, 24 de novembre del 2011

la ciutat


Consideració 1

M’he assabentat de la molta obra escrita per l’autor Martin Crisp i la seva importància en el seu país d’origen, per a mi el gran desconegut. Ara toca anar-lo seguint per aquests escenaris ja que és el tipus de teatre que més m’agrada en el meu moment actual. Vull que em facin treballar el cap, vull que m’enganyin, vull que em sorprenguin i sobre tot que m’agradi la riquesa i bellesa del seu llenguatge, aquí es veu claríssimament per la bonica versió del director de la obra Muñoz i Calafell, que el original angles és d’una volada de qualitat i bondat assegurades.

Consideració 2

Quan actors i actrius estrelles de companyies publiques es comprometen en representar una peça a un teatre alternatiu de la ciutat (què vol dir això? aforament limitat per no dir minso, preu de les entrades molt més baix dels grans teatres nacionals o municipals, difusió publicitària i mediàtica sensiblement més petita), es per aplaudir-los per la seva estima al món que han escollit com a feina i passió. És el cas de Bel, Carreras, Iscla, tots ells capçalera en moltíssimes obres del TNC o Lliure i ara aquí a la Beckett donant-ho tot per una audiència tan petita com afortunada. Bel, la mirada més intel·ligent de l’escena catalana, els seus silencis fan basarda i et fan caure al abisme. Carreras, els focs d’artifici que mai saps per on han de explotar, la sorpresa del gest, la desmesura. Iscla, tan pot estar al límit del clown com al del terror, sempre perfecte, una veu que t’embolica. Tots plegats, un regal pels sentits.

TEATRE
LA CIUTAT
2011
9 /10
Martin Crimp, Victor Muñoz - Sílvia Bel, Joan Carreras, Míriam Iscla






dilluns, 21 de novembre del 2011

trembling before g-d

Ser gai i a la vegada haver nascut dins una família ortodoxa és una tragèdia, ser gai, de família ortodoxa i a sobre creient i sense poder prescindir de la presencia de deu a la teva vida és morir-te en vida. De totes les religions del llibre, totes ben pèrfides per cert, aquesta n’és una de les pitjors. Aquest pobres noiets marietes que es veuen condemnats a amagar la seva sexualitat sota el ridícul barret negre i amb els tirabuixons de ximpleta tronada, tenen mala peça al taler. Bé de tot això i molt més va aquest documental valent i instructiu. Quina alliberació el ser agnòstic de tota la vida i dormir amb un home al costat sense cap por ni recança.

TREMBLING BEFORE G-D
2001
7 /10

diumenge, 20 de novembre del 2011

la bomba del liceu

Un instructiu documental que amb molts pocs elements a la mà se’t fa distret i entretingut gracies a la bona direcció de Carles Balagué, el conjunt de persones que omplen el metratge del film es heterogèniament molt ben triat, didàctic, simpàtic i a voltes distanciat. Dues coses a retreure. 1 – la poca informació sobre les famílies que van patir les conseqüències de la bomba. 2 – al final del film hi ha una seqüència molt llarga a un col·legi multi racial que parlen de la pena de mort, sense aportar res al tema del document i es nota massa que son molts minuts sense gaire suc a extreure als nois, amb greus problemes de comunicar-se en català, per allargar la cinta a la durada que volia la productora.

LA BOMBA DEL LICEU
2010
7 /10

dissabte, 19 de novembre del 2011

sedom, indebidamente tuyo

L’estructura del llibre amb un esquelet molt ben mesurat et fa avançar per les quasi 450 pagines amb interès i fluïdesa, bon treball de recerca en la documentació històrica i geogràfica del moment en que l’acció te lloc. Excessiva bel·ligerància en els caràcters morals des dos protagonistes, desgraciadament jo mai he trobat gent com aquesta, com no soc cristià no crec en els àngels, però tractant-se de ficció és bonic pensar que aquesta bondat infinita pot tenir lloc en algun moment del món futur. Contrapunt ben explicat per l’autora de la mai prou ressaltada perversió feixista de l’època hitleriana. Així com no penso veure mai més cap film que toqui la fastigosa repressió franquista a casa nostra tampoc vull llegir cap altre llibre que tracti de les atrocitats fetes per els nazis als europeus del segle vint. Per passar-ho malament ja en tinc prou en llegir el diari de cada dia.

LLIBRE
SEDOM, INDEBIDAMENTE TUYO
2011
8 /10
Marisa Rubio



el txaikovski més romàntic

Barber la llagrimosa més trista, més melangiosa i més sense retorn, si durés dos minuts de més la respiració se’t col·lapsaria a la gola ofegant-te de pena i de tristesa. Torres focs d’artifici d’alta intensitat, però jo no sento res, si no hi ha cantabile les neurones no se’m belluguen. Txaikovski ni un minut esbardissat, tot si val en aquest geni, et fa ballar i minuts desprès entres en turment constant, mai en tens prou, podria seguir al infinit, temes i temes d’ànima boja i despullada i fins i tot púdica. González sempre fidel a les seves irregularitats tan ben intencionades.

CONCERT
EL TXAIKOVSKI MÉS ROMÀNTIC
2011
8 /10
OBC - Pablo González





divendres, 18 de novembre del 2011

samson et dalila

Feia molts anys que no veia un Samson, avui gracies a Medici TV he pogut tenir aquest goig desitjat, llàstima que la Dalila Tarasova no esta en el seu millor moment de condicions vocals, potser fa quinze anys hagués estat idònia per aquest rol, però com jo tinc al cuc de l’orella el to i el volum de la gran Baltsa, quasi cap altre em fa el pes, clar que compensat he quedat amb el descobriment del magnífic tenor Kerl, potent i enfilat allà dalt tota l’estona. Posada en escena molt actual (conflicte Palestina / Israel) i un jove director amb molta trempera.

SAMSON ET DALILA
2009
8 /10
Flanders Opera - Tomás Netopil - Torsten Kerl, Marianna Tarasova