divendres, 28 de març del 2014

jeune & jolie

François Ozon és en aquest moment el director europeu que més m’interessa. Director jove i prolífic i gracies a aquesta virtut he tingut la sort de poder veure una bona dotzena de pel•lícules, diverses, originals i de temàtica agosarada però sempre amb una correcció formal de mestre artesà, ofici que no vull que es consideri pejoratiu. En la d’avui us puc dir que essent un tema que no m’interessa gens i que més aviat em desagrada, a partir dels cinc primers minuts m’ha deixat embadalit per la màgia de les imatges, musiques (cinc cançons franceses senceres de musica de fons) i per suposat interpretació. Un final màgic, dolorós i poètic com cal fer en un film que es vol que es recordi. Belle de jour de Buñuel em va agradar molt però aquesta la supera amb sotilesa i concreció. DVD - JEUNE & JOLIE - 2013 - 9/10 - http://www.imdb.com/title/tt2752200/?ref_=fn_al_tt_1

dijous, 27 de març del 2014

el chico de la última fila

Sorpresa al llegir minuts abans d’entrar a la sala que aquesta peça teatral fou pel•lícula dirigida pel intrèpid François Ozon. Film que vaig veure el març del 2013 amb el títol ‘Dans la maison’ Ha estat una molt agradable sorpresa anar recordant i descobrint les diferencies entre el film i la obra teatral que estava veient, un exercici molt interessant i engrescador. De la obra no dic res més del que deia ara fa un any, te molt mala llet i no deixa cap respir ni indulgencia per cap dels seus personatges, tots surten ben mal parats i a la vegada Mayorga, els estima i te’ls fa propers a tu. Tot això gracies a una molt bona direcció escènica neta i polida, cap actor esta mai en fals i les quasi dues hores que dura la representació els sis personatges es mouen per el despullat escenari com si fos un ballet en que taules y cadires ballen i respiren paraula rere paraula. Un bravo absolut a tota la companyia, veus potents, vibrants i plenes de sentiments amagats. El director a treballat molt be les mirades intercanviades entre tots els components de la sarcàstica comèdia. http://julianen.blogspot.com.es/2013/03/dans-la-maison.html TEATRE - EL CHICO DE LA ÚLTIMA FILA - 2014 - 8/10 - Victor Velasco - Miguel Lago Casal, Oscar Nieto San José, Olaya Pazos, Carlos Morla, Sergi Marzá, Natalia Braceli

dimecres, 26 de març del 2014

descalç sobre la terra vermella

És molt util que TV3 es gasti els diners en pel•lícules explicant la vida dels homes del país que han fet una feina exemplar fora de casa nostra i que són models de humanisme i de defensa de les llibertats del home. Si ahir va ser el treball a la India de Vicente Ferrer avui ha estat el Brasil del bisbe Casaldàliga, un del homes més temuts per la seva revolució contra el capitalisme desmesurat, transgressor i assassí. Magnífic el treball de Eduard Fernandez en el paper de missioner i també especial menció de Sergi Lopez en el rol de cardenal Ratzinger.
TV - DESCALÇ SOBRE LA TERRA VERMELLA - 2014 - 8/10 - http://www.imdb.com/title/tt2219252/?ref_=fn_al_tt_2a

dilluns, 24 de març del 2014

montserrat carulla, una vida de teatre

La Carulla es mes llarga que un dia sense pa, el programa anunciava ‘una vida de teatre’, previsiblement podies pensar que la més veterana actriu en actiu de Catalunya ens parlaria del seu trepitjar pels escenaris d’aquí i d’allà. Doncs no, ens ha fet una petita comedieta de les piruetes i desgracies dels seus començaments teatrals, farcits de acudits i situacions gracioses per complaure al públic assistent a aquest acte de mig homenatge a la actriu. Llesta com és no ha mencionat ni tan sols un nom propi de directors que l’haguessin pogut ajudar en el transcurs de tants anys, no anomenant cap persona no es queda malament amb ningú. En total 30 minuts de xerrameca, 25 minuts de coses relacionades amb el teatre i els fills i cinc minuts per reivindicar políticament el seu pensament separatista radical, que com ella mateix ha dit, a la seva edat no li pot passar res de res, per dir el que pensa.
XERRADA - MONTSERRAT CARULLA, UNA VIDA DE TEATRE - 2014 - 7/10 - Teatre Romea - Dia mundial del teatre

diumenge, 23 de març del 2014

the hobbit: the desolation of smaug

Aquesta segona part s’ha presentat com millor que la primera i es un conjunt de escenes repetides i amb quasi cap sorpresa nova, amb aquesta perspectiva la visió se m’ha fet feixuga i pesada, li hagués tres ben be 45 minuts de film i la cosa hagués quedat igual d’insípida. Comprenc que els fans d’aquests personatges monstruosos voldrien que la historia no s’acabés mai i cada capítol podria durar cinc hores de rellotge. Com sempre els efectes visuals son una pura meravella i la velocitat de la càmera a traves del espai mai et deixa de sorprendre, la part tècnica és súper sobresaltant la part literària molt fluixa. DVD - THE HOBBIT: THE DESOLATION OF SMAUG - 2013 - 6/10 - http://www.imdb.com/title/tt1170358/?ref_=fn_al_tt_1

divendres, 21 de març del 2014

l'obc i el rèquiem de brahms - ein deutsches requiem

Sens dubte un dels millors concerts de la temporada pel que a mi respecta, un rèquiem que no el tinc gens per la ma. Un cant exhaustiu per el cor, setanta minuts de rellotge sense parar ni un instant. En el cas d’avui i gracies al magnífic director Roth els dos cors han estat les joies de la nit, clar que les parts solistes encara que les intervencions son molt curtes han estat sublims, la soprano de veu potent i delicadíssims pianíssims, el baríton veu de mascle de la selva negra, encara que nascut a l’Aquitania. Orquestra i cors de majoria de gent molt jove, l’esperança de futur al menys esta assegurada. Aimez-vous Brahms? preguntava la Bergmann. La resposta és si es com aquest, SI. CONCERT - L'OBC I EL RÈQUIEM DE BRAHMS - 2014 - 9/10 - OBC, Cor Lieder Càmera, Cor Madrigal - François-Xavier Röth, Sally Matthews, Thomas Dolié, Elisenda Carrasco, Mireia Barrera

dijous, 20 de març del 2014

rumor... comisart - nuevas miradas

Jocs de llums, imatges en moviment i espais diversos, un passatemps artístic sense cap altre sentit que fer-te jugar una mica amb els sentits. EXPO - RUMOR... COMISART - NUEVAS MIRADAS - 2014 - 6/10 - CaixaForum

le corbusier, un atles de pasatges moderns

El estil de les coses de Le Corbusier, no és el meu, crec que viure en un dels seus edificis deu ser prou agradable, però estèticament no m’interessa el més mínim. Com a pintor, com a decorador d’interiors el trobo tan allunyat a la meva manera de ser que no seria feliç en tenir a casa cap de les seves creacions. Ara bé he de considerar la exposició com perfecte per la quantitat de objectes mostrats i per la fidelitat en les instal•lacions d’interiors i la manera de mostrar les maquetes i els dissenys originals de les seves arquitectures. Sens dubte va ser una peça cabdal en el camí de l’arquitectura del segle 20 i aquest mèrit és ben reconegut en la mostra aquí reverenciada. EXPO - LE CORBUSIER, UN ATLES DE PASATGES MODERNS - 2014 - 7/10 - CaixaForum

mediterrani, del mite a la raó

El poder veure marbres grecs o romans en bon estat sempre és una bona experiència. Aquesta mostra en marbres, ceràmiques i pintura al fresc de tipus pompeià és excel•lent. El museu Nacional de Nàpols ha fet una aportació molt important i nosaltres per quatre mesos en podem gaudir. Les explicacions mitològiques que ens explica cada un dels cartells de les peces, són per a mi irrellevants, histories, lideraries ja conegudes com les de la bíblia de l’altra religió. El que compte és la peça en sí mateixa aquella perfecta serenitat en els traços i la perfecció de les línees de cada un dels cossos esculpits o dibuixats a les àmfores i vasos de lluent i sedosa ceràmica. EXPO - MEDITERRANI, DEL MITE A LA RAÓ - 2014 - 9/10 - CaixaForum