dimarts, 27 de desembre del 2016

renoir entre dones



Quan anava al collegi i en l’últim curs vaig tenir que fer un treball per un professor i capellà , que em va influenciar molt en el món de la literatura i del art, l’únic que he trobat en tota la meva vida que he admirat, clar que pocs anys desprès em vaig assabentar que havia penjat els hàbits i que s’havia casat, cosa totalment comprensible, doncs bé , aquell estimat professor ens va demanar de fer uns treballs sobre pintors famosos i la nostra percepció sobre la seva obra, jo vaig triar Goya i Renoir, més que res per influencia del pare, per fer els treballs em vaig fer amb dos llibrets amb reproduccions en colors vius, n’hi havia com un parell de dotzenes de les obres mestres de cada pintor, les obres cabdals de Renoir les vaig memoritzar ja que les vaig treballar una a una i encara les estimo com una cosa molt meva.

Doncs bé a la magna exposició de la Fundació Mapfre de totes aquelles obres mestres només n’hi ha dues, ‘El ball del Moulin de la Galette’ i ‘La lectora’ tota la resta son obres irregulars i moltes d’elles si no fos per la firma que porten no estarien ni penjades ni per suposat tan vigilades per una mena de opressiva Gestapo, la mostra queda curta, sort que l’ajuda de Rusiñol i Picasso entre molts d’altres fan de crossa del geni francès que com tothom tenia mesos bons i mesos no tan bons.

Particularment a mi només m’interessa el Renoir jove i les seves pintures del segle 19, tot el que va pintar al segle 20 es repetitiu i cromàticament molt feble, però clar això es tan sols una opinió.

EXPO - RENOIR ENTRE DONES - 2016 - 8/10 - Fundación Mapfre

dissabte, 24 de desembre del 2016

victoria





Confecció típicament anglesa i tractant-se del personatge històric explicat no podien errar en els resultats.

Interpretació, vestuari, decorats i ambientació, acurats i precisos, s’aprecia que en aquesta sèrie no hi ha tants diners exposats con a la seva rival ‘The Crown’, cosa que s’aprecia en les imatges de masses de gent o en vistes ae rees del Londrea victorià de manera prou visible.

Te moltes de les virtuts del cinema britànic en que fan bonic per explicar-te la seva historia, en aquest cas la trama dels primers mesos de regnat de la reina són del més entretingut.

A la serie li sobren dues histories romàntiques paral·leles ja que son del tot innecessàries i de difícil creure, la del cuiner i la pentinadora de la reina i la del germà del rei consort amb una duquessa dama de la reina, casada i amb fills, fullaraca per omplir el temps.

Una inspirada partitura musical de Martin Phipps s’escolta en totes les millors escenes de les vides reials.

DVD - VICTORIA 2016 - 7/10 - http://www.imdb.com/title/tt5137338/

divendres, 23 de desembre del 2016

viva





Aquesta pel·lícula te un misteri quan l’has vist i que ja el tenia abans de veure-la, un film produït, dirigit, escrit i muntat per professionals irlandesos i que esta interpretat, localitzat i situat històricament a l’Havana dels nostres dies, era una combinació que se’m feia difícil d’entendre.

No és un documental cinematogràfic és una historia dramàtica de persones cent per cent cubanes, llavors sols em queda pensar que el guionista i el director s’han passat moltes setmanes a aquell país de sorpreses continues per confeccionar una veritat sense fissures.

Film crític en molts aspectes i a la vegada molt positiu en quant al tractament de tots els personatges, tan sincers com desgraciats.

La musica del film és molt important perquè està intricada en la historia que corre com un torrent seqüència rere seqüència, boleros interpretats per les millors cantants del país del segle XX des de Rosita Forner a Elena Burke, joies sonores que donen prestigi a cadascuna de les escenes.

Film que desmunta el mite cubà que pretenen fer creure les Annes Gabriel que corren per aquí.

Un altra perla caribenya que cal tenir en compte.

DVD - VIVA - 2015 - 8/10 - http://www.imdb.com/title/tt4334482/

del marroc i de catalunya







És una exposició de petit format adequada per fer un viatge itinerant per tota la geografia catalana, petit en quant a mida però molt gran en tractant-se de contingut.

Una mostra que et deixa trist ja que el principal protagonista és la paraula emigració, sempre tan injusta i dolorosa com ho expliquen els testimonis de un petit grup escollit de persones que han patit aquest problema a les seves animes.

Confrontacions simultànies de sentir-se estrangers per part de la intransigència de persones del pais de acollida, en tocant al color de la pell o la manera de vestir i a la vegada també sentir-se catalans per haver nascut aquí o haver anat a les nostres escoles, són estrangers emigrants aquí però també són persones especials i diferents quan van de visita al seu país d’origen quan hi van de vacances, una dualitat difícil de pair.

Milers i milers de nouvinguts marroquins han estat a la nostra terra en aquests cinquanta anys que ara es compleixen des de que l’emigració de Marroc va començar, sense cares conegudes, ni gent famosa o amb ressò mediàtic, gent que ha vingut nomes a treballar i poder fer bullir l’olla d’aquí i també la dels seus parents al poble d’origen.

Molts es paguen l’assegurança de la mort per ser traslladats a la seva terra per ser enterrats a la terra on van néixer, tot plegat a pesar de les cares tranqui-les i somrients que hi havia ahir a la inauguració de la mostra, sempre i veus un rerefons dramàtic que és el que fa que et faci considerar aquestes vides amb un altre mirada.

Tot una lliçó.




Del Marroc i de Catalunya from Julianen on Vimeo.
EXPO - DEL MARROC I DE CATALUNYA, MEMÒRIA VIVA ENTRE EMIGRACIÓ I ARRELAMENT - 2016 - 8/10 - Museu de Historia de Catalunya