dijous, 4 de desembre de 2014

en el estanque dorado

Hi ha tantes diferencies entre el fer teatre a Madrid o a Barcelona com la distancia en quilometres que ens separen. Cadascú a casa seva amb els corresponents tics i modals ben diferenciats. Cap és millor que l’altre. Però entre els tics Pou o tics Alterio, radicalment dic que ni l’un ni l’altre. Aquesta manera de fer teatre amb recorda la era daurada del Teatro Español dels anys 60 on a dalt dels escenaris s’hi podien trobar 50 o 100 noms de primers actors o actrius que pel sol fet del seu rutilant nom ja et feien anar al teatre, fos com fos la peça de teatre que representaven. A Madrid d’aquesta mena d’actors en queden en actiu mitja dotzena i a Barcelona encara menys. Per sort l’escena ara va per uns altres camins i dreceres i aquesta part arqueològica ha quedat en la feble memòria de uns quants. La funció que comento podia haver estat representada de la mateixa manera i resultats ara fa mig segle o potser més. Teatre crepuscular.
TEATRE - EN EL ESTANQUE DORADO - 2014 - 5/10 - Thompson, Mira - Herera, Alterio, Valdenebro, Rodriguez, Lamana