el record és un pont al passat

Records i nostàlgies escapçats en capítols sense una aparent continuat cronològica, un repàs parcial a la seva vida i amb fortuna, molts dels escrits parlen de la seva infància, adolescència i joventut, fins i tot quan encara no havia entrat al món del teatre amb assiduïtat professional.

Uns escrits que mostren la sensibilitat d’’un anima compenetrada amb un fortalesa de ferro en el seu caràcter gens convencional.

Molts moments emotius per a mi totalment desconeguts de la historia de la postguerra feixista que es van patir sobre tot les persones de la edat de la Carulla.

Molts dels capítols que aquí s’expliquen jo he tingut, per circumstancies de la vida, la sort de viure’ls a prop i també molts dels paisatges íntims de l’actriu també he estat afortunat de compartir-los amb la Montse dona i amiga.

Es per aquest motiu que la meva valoració no te un valor gens objectiu en aquest cas en concret. 

LLIBRE -

EL RECORD ÉS UN PONT AL PASSAT -

2013 -

8/10 -

Montserrat Carulla

patricia petibon, susan manoff

Una bravo absolut per Patricia Petibon al programar tota una primera part nomes per composicions de autors de condició homosexual, es necessita tenir arrestos per posar tots junts Reynaldo Hahn, Aaron Copland, George Gershwin, Manuel Rosenthal, Samuel Barber i Francis Poulenc. Aquesta cantant amb aquest gest ja m’ha guanyat la partida.

La segona part dedicada a Portugal, Espanya i França, el lieder germànic avui no toca. L’artista te una gran personalitat i li veig com una mena de voler continuar el camí empres per la seva compatriota Desay, una personalitat molt forta sobre l’escenari i es permet les llicencies que vol,unes més afortunades que altres.

Per acabar un sol bis, també gai, molt gai, el Over the rainbow de santa Judy.

CONCERT - PATRICIA PETIBON, SUSAN MANOFF - 2013 - 8/10 - Palau de la Música

bearcity2

Una comedieta sense cap importància, es veu de bona gana perquè està feta amb agilitat i una gracia en els diàlegs molt agosarats punyents con cal a la nostra comunitat. Pel que fa al argument, tot es un pretexta per mostrar-te la festa Bear que fan a Province Town el mateix hagués pogut passar a Sitges a la primera desena de setembre quan la trobada Bear te lloc a Catalunya i animalons peluts venen de tot el món a posar l’ou a casa nostra.

BEARCITY2 - 2012 - 6/10 - http://www.imdb.com/title/tt2005156/?ref_=fn_al_tt_1

l'obc i el retorn de foster

Aimez-vous Brahms? Doncs sí, a la Ingrid i a mi ens agrada aquest compositor i com més madur em faig més virtuts li trobo. És el que més m’ha agradat del que he escoltat avui, el primer temps de la simfonia ja valia el preu de l’entrada i del desplaçament. Un primer temps esplendorós que ha esborrat el magnificat concert de Dvorák, ric i pletòric de moments preciosos però amb alguna fullaraca com en quasi tot el que aquest mestre creava. L’aperitiu era una mediocritat més del compositor de rodalies Montsalvatge, encara que els estaments de la crosta ens facin creure que la seva musica anava a alta velocitat, la gent si no vomita al escoltar la seva ‘particella’ és perquè no els hi dona temps ja que en quinze minuts la peça està enllestida.

CONCERT - L'OBC I EL RETORN DE FOSTER - 2013 - 8/10 - OBC - Lawrence Foster, Alisa Weilerstein

el diccionario

Primer de tot una recomanació urgent, ara que no tenim a la Lizaran, hem de cuidar de molt a prop a la Vicky Peña, la única que pot omplir aquell forat irreparable. (La Sampietro no m’ha agradat gaire mai, per moltes Rieres que li donin els de la casa gran). La manera de fer la narració d’una vida a través de la visita d’un especialista de malalties neuro degeneratives de la nostra protagonista, la gran diccionarista Maria Moliner, és molt interessant perquè mica en mica es va desgranen el rosari de fets d’una vida llarga, plena de actes mediocres de quotidianitat, però amb la tasca entre les mans, tossuderia de dona genial, el de fer un diccionari, esmenant-li la plana al de la Real Academia. Les crueltats miserables rebudes per la dictadura i les enveges dels seus companys de feina a les poltrones acadèmiques no van fer que la Moliner deixes per acabar una de les obres més interessants sobre la preciosa i rica llengua espanyola mai escrites. La Vicky Peña fa seu aquest paper i te la creus com si fos la fotocopia reviscolada de l’original, costa pensar que aquella velleta malalta es la mateixa vedette que mostrava les poderoses cuixes tot ballant i cantant en el màgic Follies de Madrid d’ara fa pocs mesos. Vicky ara ets la més gran!

TEATRE - EL DICCIONARIO - 2013 - 9/10 - Manuel Calzada Perez - Jose Carlos Plaza - Vicky Peña, Helio Pedregal, Landel Iglesias

life of pi

És la primera pel•lícula que em decepciona del director Ang Lee. Tan aviat comença el film i veus la cara pansida de drama que fot el protagonista Pi quan es gran ja veus que la cosa no funcionarà i sobre tot quan l’aspecte de bleda solejada del periodista que l’escolta esta en primer pla de la pantalla ja veus que l’almívar ensucrat anirà a dojo en la peli. Per altra banda hi ha moments que sembla que el director s’hagi proposat fer un docu. de les imatges precioses mai vistes al National Geographic, això si en alguns moments, molts, et cauen els collons a terra de la sublim bellesa de les imatges mostrades i t'agafen ganes d’anar-te a viure, per sempre més, a la India que es mostra a la primera mitja hora del film. Si el fer aquesta obra era una assignatura pendent pel director, bé està. Però per favor Mr. Lee torni als seus orígens agredolços de sempre, com és la vida que ens ha explicat meravellosament tantes vegades.

LIFE OF PI - 2012 - 6/10 - http://www.imdb.com/title/tt0454876/?ref_=fn_al_tt_1

yossi

Deu anys desprès de l’afortunada pel•lícula ‘Yossi & Jager’ torna el protagonista que sobreviu a la tragèdia i ens explica amb molta eficàcia de director sense gaires paraules el que ha estat la vida d’aquell home per deus anys de tristesa, soledat i nostàlgia malaltissa. La primera part del film on es retroben per casualitat la mare de Jager i Yossi és un prodigi de síntesi i sentiment. La darrera part ja és més convencional però és pot veure amb gust, Eytan Fox és de lo milloret que tenim en el món gai com director de pel•lícules amb cap i peus.

YOSSI - 2012 - 8/10 - http://www.imdb.com/title/tt1934269/

blackbird

Setmana d’emocions intenses al Lliure de Gràcia, la mort d’Anna Lizaran, commou els fonaments d’aquell edifici que tan li ha d’agrair, estrena del director del Lliure Lluís Pascual com a director de ‘Blackbird’ i aquella mateixa tarda hi ha el sepeli del seu marit, la vida segueix i el espectacle no es pot aturar mai. L’obra escollida per en Pascual no és una obra agraïda per lo molt dura que és i per la claustrofòbia que destil•la tant el text com la direcció. Magnifiques per la duresa i fidelitat al realisme més absolut les interpretacions de Bosch i Segura. Tema molt aspre i a la vegada, si deixem la moral ad oc a banda, tremendament poètic. Enamoraments obsessius per les dues parts fans comprensible un fet que a priori ens ha de repugnar, gracies a les bondats de la sensible direcció de Pascual. Obra representada a tot arreu del món, premi Olivier a Anglaterra i a Broadway va ser interpretada per l’actor Jeff Daniels.

TEATRE - BLACKBIRD - 2013 - 8/10 - Lluís Pasqual - Jordi Borsch, Bea Segura

cosmètica de l'enemic

Amélie Nothomb no és una autora teatral, però te una producció immensa de èxits en el camp de la novel•la, la majoria editades en català a casa nostra. Pablo Ley ha fet una dramatúrgia per un dels llibres més famosos de l’autora i s’ha de considerar que l’ha tret perfecte amb un talent considerable ajudat per la magnifica direcció de la directora Puyo, que porta una rauxa de estat de gracia, desprès de la preciositat de direcció d’aquest estiu a La Seca. La obra és fa interessant des del primer moment per la filosofia de porten les enlluernadores paraules i per la extraordinària tasca interpretativa d’aquest monstre d’actoràs que és en Soler esplèndidament secundat per una sensibilitat fora de mides que demostra per tota la obra Xavier Ripoll. La Sala Muntaner aposta fort i mereix que s’omple cada nit per la qualitat de la peça que es mostra per una mica més d’un mes.

TEATRE - COSMÈTICA DE L'ENEMIC - 2013 - 8/10 - Magda Puyo - Lluís Soler, Xavier Ripoll

upside down

Un conte de fades o un Romeo et Juliette del segle XXIII, aquesta pel•lícula canadenca ens dona un entreteniment net i polit, mai et fa patir ni tampoc t’avorreix. Un bonic còmic perfectament il•lustrat amb uns decorats de faula i uns efectes especials del tot originals sobre tot per un neòfit en la matèria com soc jo.

UPSIDE DOWN - 2012 - 7/10 - http://www.imdb.com/title/tt1374992/