hamlet i el teatre en català a tve

Amb l’excusa de parlar sobre el teatre en català que es va fer des de TVE a la fi de l’època franquista i una mica de espai de temps de la transició s’ha projectat la primera obra teatral que es va rodar a Barcelona en color a TVE de Miramar que fou el Hamlet versió Moix i dirigida per Antoni Chic. El fet de veure una peça de teatre feta per televisió al cap de tants anys és una cosa entranyable. Aquesta funció televisiva esta datada l’any 1974. Funció important on hi si podia veure la plana major dels millors actors del país, avui ja molts d’ells desapareguts d’aquest món. La direcció d’actors perfecte del Sr. Chic amb la especial cura de que el text és digues amb la màxima fidelitat i puresa es pot comprovar en cada seqüència del film. Les veus de Majó, Carulla, Garsavall, Angelat, Homar, Cardona, Vidal, Anglada, Torrents, i un llarg etcètera formen part de la historia escènica i televisiva de casa nostra i tenen el seu lloc en el meu cor. Un Antoni emocionat ha agraït al públic l’assistència amb paraules entretallades.

CINE - HAMLET I EL TEATRE EN CATALÀ A TVE - 2014 - 8/10 - Filmoteca de Catalunya

l'ultima trobada

Segurament no era el cast idoni per els tres personatges de l’obra, però el que si és un pitafi de direcció enorme. Si no es tenen recursos econòmics per vestir la obra tal com mana el text i els personatges, o be no es fa la posada en escena o s’intenta fer de la manera més discreta possible. Aquí el director ha fet una muntatge en una sala que no te l’espai adequat pel que el director tenia al cap, una sonoritat pèssima i una manera de col•locar als espectadors absolutament arbitraria. Però el pitjor no és això sinó que el director ha volgut posar elements absurds i fins i tot ridículs per guarnir de res aquella buidor còsmica. L’única cosa valuosa de la nit es veure a la eminent actriu Rosa Novell ara reduïda quasi a la totalitat del seu saber escènic per el terrible drama que esta passant la seva persona i que ha fet que tot el teatre li brindes un calorós aplaudiment en solitari al final de la funció. Bravo Rosa, i també a la productora que s’ha arriscat en la seva contractació.

TEATRE - L'ULTIMA TROBADA - 2014 - 4/10 - Christopher Hampton, Abel Folk - Jordi Brau, Rosa Novell, Abel Folk

i want your love

Pel•lícula de gran controvèrsia perquè si mostren escenes de sexe i fins i tot es poden veure ejaculacions dels propis actors del film. Film que s’ha mostrat en molts festivals de cinema LGTB, però l’escàndol es va produir a Australia quan al festival de Sydney aquest film va ser totalment prohibit, llavors el famosíssim actor James Franco va sortir en defensa del la llibertat de expressió i va donar un reso a la pel•lícula que sense la prohibició no hagués tingut. La pel•lícula es confosa de guió però no és gens despreciable. L’últim dia d’un noi de la trentena a San Francisco ha de tornar a casa seva a Ohio desprès de 10 anys a la ciutat californiana i no haver aconseguit desplegar cap èxit en cap de les moltes coses que estava interessat i la fallida econòmica l’obliga a tornar a casa el seu pare. En quan a l’escàndol del film jo diré que si es pot veure un actor que vomita en primer pla tot l’alcohol d’una borratxera perquè no podem veure els saltirons sortidors d’una festiva ejaculació?

DVD - I WANT YOUR LOVE - 2013 - 7/10 - http://www.imdb.com/title/tt1995329/

amb ales a la veu

Vetllada dedicada a la poesia en llengua Catalana des de la edat mitja i els seus joglars o trobadors fins a la ultimíssima poesia de Margarit. La idea fou bona però la execució no tant, era una mica trist uns quants factors: 1 que perquè les poesies es facin més digeribles se lis tingui que posar musiques 2 que la poesia de la edat mitjana no és per ser escoltada sinó per ser llegida i molt poc a poc 3 no es de rebut que en una mostra de poesies variades m’hagin agradat més els que feien de narradors de la historia de la poesia a Catalunya que no els que feien de facto la lectura dels poemaris. Avui quasi no hi ha gent que sàpiga dir la poesia.

TEATRE - AMB ALES A LA VEU - 2014 - 5/10 - Canut, Pujadó - Majó, Ribas, Güell, Pagès

el món encantat de jacques demy

El màgic, ensucrat i decadentment deliciós univers Demy, està ara a Barcelona. Y no ho està per que es projectin moltes de les seves úniques pel•lícules, sinó també perquè hi ha una mostra en que es pot veure el minuciós treball de rodatge del realitzador, així com molts dibuixos i olis que complementen el seu particular món. Les seves dones mítiques Anouk, Catherine, Francoise, Danielle, Jeanne, estan aquí molt ben explicades i documentades, així com el seu nen fetitxe Jacques Perrin. Com l’exposició estarà una bona temporada a la Filmoteca de Barcelona serà qüestió de tornar-hi per veure totes les parts de filmació que no he pogut veure en una sola tongada.

EXPO - EL MÓN ENCANTAT DE JACQUES DEMY - 2014 - 8/10 - Filmoteca de Catalunya

el piano de yuja wang

L’expectació del concert d’aquesta nit era la presentació de la pianista xinesa de 27 anys, nena prodigiosa i de aparença de sexy Barbie oriental, marca de fabrica que ella mateixa potencia en cada concert i que aquest embolcall unit amb al seu gran talent, han fet que la prestigiosa companyia Deutsche Gramophon li hagi firmat un flamant contracte per enregistrar concerts. El programa era variat i en principi res no lligava amb res, però el que si ha fet una bona conjunció de les tres peces ha estat el bon fer del director VPP. Començar d’aperitiu amb una festa barroca a la cort dels lluïsos de Versalles de la mà de Rameau, festes galanes i timbalera heroica, un prodigi de bellesa descriptiva. Per primer plat aquesta joia de concert que barreja de manera inexplicable i genial el piano romàntic amb la trompeta melangiosa i burleta com nomes Xostakovitx podia fer. Compositor que cada dia el porto més enganxat a les meves carns i que una temporada de concerts sense varies sessions amb ell se’m faria insostenible. Per acabar el banquet de luxe una de les simfonies més conegudes i famoses del països escandinaus i perquè no també del món sencer de Sibelius. Simfonia que em reporta a un llunyà apartament a Fenals, on tenia molts poc discos però aquesta simfonia tocada per una orquestra americana, potser la de Philadelphia, no ho recordo prou bé, la tenia escoltada una y un altre vegada y com tantes coses de la vida es va perdre pel camí. No la havia escoltat mai mes, avui ha estat un retrobament entranyable.

CONCERT - EL PIANO DE YUJA WANG - 2014 - 10/10 - OBC - Victor Pablo Perez - Yuja Wang, Mireia Farrés

una familia gay

Dins del festival de cinema gai s’ha estrenat aquesta pel•lícula divulgativa del contingut del novell matrimoni gai a l’Argentina. El director utilitza una trivialitat, com les dubtes que te un dels dos nois de la historia central, dubtes de si vol o no vol casar-se amb el seu xicot, de religió jueva perdonar més intenció a la cosa. El noi que dubte var corrent tots els estaments de la societat que tenen o poden tenir relació amb el problema que preocupa al possible nuvi. Estaments religiosos, judicials, administratius, socials, i molts etcèteres més són presentats aquí com a cinema verité, ja que molts dels personatges que surten no són de ficció sinó que realment són els qui són a la vida real. Encara que veu el truco al cap de pocs moments la pel•lícula per sincera és fa de bon veure. Argentina te sort de poder gaudir d’una llei igualitària tan bona com la que més.

CINE - UNA FAMILIA GAY - 2013/10 - 7/10 - http://www.imdb.com/title/tt2813536/