la voz humana

Una ocasió perduda d’haver-li donat la volta al mitjó de Jean Cocteau. Obra escrita l’any 1930 i es una llarga conversació d’una dona abandonada per la seva parella . Estant Cocteau com un dels homosexuals de referència a França si el Sr. Dechent decidia canviar el rol de dona abandonada per home abandonat els que hagués estat correcte pensant en la característica especifica del autor es que el personatge que abandona al protagonista, o sigui el que esta al altra costat del fil telefònic fos un home que fa patir cruelment al home que estem veient tota l’estona sobre l’escenari. La interpretació hagués pogut fer la mes brillant, satírica i a la vegada dramàtica, condicions de base que el actor no ha sabut transmetre en la funció d’aquest vespre. TEATRE - LA VOZ HUMANA - 2015 - 4/10 - Antonio Dechent

la cinquena de xostakóvitx

Dos dels meus més apreciats ídols enfrontats en la mateixa palestra, el deliqüescent Strauss versus el paradigma del mascle Xostakóvitx. El primer servit amb safata d’or per Camila Nylund, una veu suficient en volum però incommensurable en matisos i detalls. Ha interpretat i viscut les quatre mes precioses cançons de la lírica alemanya només per a mi ja que la tenia just en front meu a dos metres de distancia entre la seva boca i els meus ulls. A la segona part ens hem canviat de lloc més lluny i una mica mes elevat per gaudir del so Krivine a una distancia més adequada per la riquesa instrumental del compositor rus.

CONCERT - LA CINQUENA DE XOSTAKÓVITX - 2015 - 9/10 - OBC - Emmanuel Krivine, Camila Nylund

mishima + mazoni

Feia temps que els volia escoltar en directe a aquests nois de Mishima, formació que escolto tot sovint quan viatjo en transports públics, la ocasió de poder accedir de forma confortable al Auditori per una promoció del diari Ara m’hi va fer decidir. Gens decebut, el mateix encís i gracia que tenen en disc ho aconsegueixen en directe. Rock dulcificat per arrengaments amb corda i vent i amb uns teclats quasi simfònics. La selecció perfecta, i el resultat brillant. No calia incorporació de veus alienes, com Rosell etc. a la veu del grup David Carabén no li fa cap falta ajuda externa, a vegades és gran com Llach a vegades ho és com Serrat. L’acompanyava de teloners el grup Mazoni, que no coneixia gens ni de nom, però per l’impacta en l’audiència i veure que se sabien les lletres de les cançons , comprengué que eren prou coneguts en el medi. Les lletres de les musiques molt primàries, però funcionaven de debò, així doncs, res a dir. Una bona nit de sant Jordi de música catalana.

CONCERT - MISHIMA + MAZONI - 2015 - 8/10 Auditori

el curiós incident del gos a mitjanit

El fet d’haver llegit la novel•la ha malbaratat molt l’interès per la funció, ja que la versió és molt fidel al text original i el factor sorpresa per a mi ha desaparegut. L’interès estava en veure com es podia muntar sobre l’escenari un argument tan complicat i complex i aquí és on més m’ha guanyat el director i autèntic creador del projecte, Julio Manrique, per l’encert de en breus moments i recursos gens espectaculars et fa anar d’un lloc a un altre de l’acció amb sublim precisió i intel•ligència. Magistral la seqüència llarga i trepidant de la fuga d’en Christopher de casa seva, estació, tren, Londres, metro, casa de la mare, la nota més alta pel director per aquest gloriós moment de màgia teatral. La interpretació perfecte i correcte per par de tots. El protagonista absolut fa un d’aquells papers que tant agraden als membres de l’acadèmia de Hollywood, efectista i quasi sempre prou sincer però per la meva manera de pensar amb un excés de tics forçats. En resum una funció on el director Manrique ha encertat del tot en el tractament que ha escollit.

TEATRE - EL CURIÓS INCIDENT DEL GOS A MITJANIT - 2015 - 7/10 - Haddon, Stephens, Manrique - Pol López, Aixalà, Benet, Fortuny, Genebat, Marco, Martinez, Ricard

cavalleria rusticana - paggliacci

Quin goig de país Alemanya on a una cadena publica un dissabte a la nit en hora punta et donen un diferit des de Salzburg amb els millors cantants i equip artístic possible en aquests moments. Aquí estem lluny d’aquest miracle. Anem a la funció, sorpresa gran i agradable, m’agrada que els directors de escena es trenquin el cap però que no assassinin l’esperit de l’obra. Aquí moltes novetats per part del director de escena i moltes altres per part del director artístic de la casa, un repartiment de somni. Quina dona més intensa la soprano Monartyrksa, els seus silencis i les seves mirades valen tant com el seu sublim cant, totalment cinematogràfiques molt adequades a la concepció del espectacle, primera part cinema mut en blanc i negre segona part colors vius de la Twenty Century Fox , els fotogrames de pel•lícula no es deixen en tota la funció, un encert que podria ser una catàstrofe feta per unes altres mans. A la segona part la soprano Agresta es idònia per aquest rol i com actriu escènica deu n’hi do. Coses que m’han agradat molt: em repeteixo, les mirades de la Santuzza, el que hi hagi un fill fora de normes, que el fill jutgi a la seva mare amb una mirada esfereïdora al final de la obra, que la mamma Lucia sigui una pèrfida cabrona, que la calentor de baixos entre el Turidu i la Lola no quedi amagat entre quatre parets i es magregin públicament sempre que estan junts amb un desig irrefrenable, que el pallasso es maquilli la boca de clown sense mirar-se al mirall, que el Silvio es despulli de la par de dalt del cos i que la fornicació quedi prou verídica i podria afegir 50 coses més.

TV - CAVALLERIA RUSTICANA + PAGLIACCI - 2015 - 9/10 - Salzburg - Christian Thienemann, Philipp Stölz - Jonas Kaufmann, Liudmyla Monastyrska, Maria Agresta, Ambrogio Maestri, Dimitri Platanias, Stefania Toczysca, Alessio Arduini

mutuo centro de arte

Un lloc nou per a mi on es conjuguen diverses maneres d’expressió moderna i no tant. Quasi tot esta ja inventat i el que es va veient son deformacions dels objectes i creacions de qui ja no està en aquest món de manera física. Mostra irregular ja que hi han peces de molt bona factura i altres de no tanta qualitat. El lloc , el espai, això sí es sorprenent per les seves possibilitats de aglutinar tot tipus de gent interessada en el món de les arts plàstiques.

EXPO - MUTUO CENTRO DE ARTE - 2015 - 7/10 - Colectiva varias disciplinas.

els veïns de dalt

Les pel•lícules de Cesc Gay sempre tenen el mateix denominador un començament molt pausat a aparentment de rutina normal en personatges del carrer, per desprès mica en mica endinsar-se en les seves filies, fòbies i secretes morbositats. Aquí amb una estructura idèntica a la mítica ‘Qui te por de Virginia Wolf?’ ens presenta dues parelles antagòniques però que tenen com a nexe el que conviuen al mateix edifici. Una comèdia en que molts moments el riure dels espectadors no et deixa entendre el diàleg. Teatre completament ple fins i tot al segon pis del Romea, sempre deshabitat, per gaudir del 80 minuts de pur entreteniment, net i intel•ligent.

TEATRE - ELS VEÏNS DE DALT - 2015 - 8/10 - Cesc Gay - Pere Arquillué, Àgata Roca, Nora Navas, Jordi Rico