Decebut al comprovar que les veus que avui he escoltat al Grec de Montjuic tenen a veure poc a veure amb les tantes vegades escoltades en els viatges urbans que faig diàriament. L’emoció que te escoltar en íntim contacte entre els artistes i tu per exemple ‘L’home te treballa fent de gos’, no te res a veure en el que vaig sentir ahir en escoltar-ho en directe. Les veus del grup no són res excepcionals i crec que una banda de vent de 20 persones al darrera no els ajuda gens, més aviat els perjudica en la nítida comprensió de les seves treballadíssimes lletres, el so que es produeix guanya en marxeta però perd en qualitat.
CONCERT - ELS AMICS DE LES ARTS - 2015 - 7/10 - Teatre Grec
Una obra mestra de Bardem que no coneixia per causes inexplicables. Amb un amor apassionat el director retrata el fàstic que li fa la rància Castella benpensant del franquisme i a la vegada la càmera mira amb ulls crítics i olleres comunistes la tremenda pobresa mental i física d’aquella terrible postguerra del feixisme. Interpretació excel•lent i les paraules del guió del mateix Bardem,i la fotografia lo millor del film.
DVD - NUNCA PASA NADA - 1963 - 9/10 - http://www.imdb.com/title/tt0057370/
Volia saber com es veu avui dia una comedieta lleugera amb repartiment de pel•lícula sèrie A, o sigui de cast de primera i el resultat es que es un entreteniment totalment prescindible vist amb els ull de com treballa la gent avui dia. El film en qüestió te 50 anys i se’ls hi noten, pesen fins hi tot al protagonista principal que estava considerat un numero 1 indiscutible en el seu moment.
DVD - DEAR BRIGITTE - 1965 - 5/10 - http://www.imdb.com/title/tt0059094/
Impecable mostra dedicada al mite musical més gran de tots els temps a Catalunya, em perdo de Llach, Raimon, Caballé i Casals. La meva opinió que segurament no compte, per el gran èxit aconseguit pel artista fins avui dia, és que com el Serrat jove i en llengua catalana no te símil possible amb el Serrat dels últims 35 anys, de musiques jazzisticament amanerades i amb un tremolor en la veu que se’m fa desagradable. De totes formes pel molt que em va donar quan érem joves tots dos, anàrem al mateix col•legi i ens veiem despullats a les dutxes del Natació Barcelona, el tinc en un lloc d’or al centre del meu cor. Si tingues que triar la millor cançó catalana de tots els temps per suposat que ‘La tieta’ s’emportava el numero 1. Serrat és que em va fer entrar en el català culte, tendre i harmoniós tan allunyat del que es parlava a casa corromput per culpa de tants d’anys de miserable repressió.
EXPO - SERRAT 50 ANYS DE CANÇONS - 2015 - 9/10 - Arts Santa Mònica
Un altre críptica mostra en que només un 50% em lliga amb el que s’anuncia a la porta, però no per això li trec valors, ja que com sempre jo em faig la meva pròpia historia, com està manat en qualsevol manifestació artística.
EXPO - PAPERS RCR ARQUITECTES - 2015 - 7/10 - Arts Santa Mònica
Què haurà volgut dir el equip comissari de la mostra en ajuntar totes les obres d’art exposades i per que lliguin amb el escrit de l’entrada justificatiu de l’exposició? Això és el que em fa anar tant sovint a Santa Mònic Art, el lloc més boig i creatiu de Barcelona.
EXPO - TRANSLOCACIONS - 2015 - 7/10 - Arts Santa Mònica
A la sala on es fan aquests tipus de exposicions amb fons de la Caixa sempre surto divertit per les bestieses que allí s’exhibeixen. En aquesta tercera tongada de la sèrie les obres tenien molt més carisma i moltes eren francament impactants.
Les exposicions de fotografies ja ho he dit moltes vegades que no m’agraden gens però aquí em trec el barret. Gracies als comissaris de la mostra, que sense especificar els noms en el catàleg es comenta que tots ells son de l’agencia Magnum Photos. Els 10 treballs exposats ho estan de manera molt diversificada i en espais individuals per fer brillar la personalitat de cada artista. Una passada de muntatge i un lloc lúdic per nens per que aprenguin a relacionar-se amb la fotografia i amb l’art.
Decebut al comprovar que les veus que avui he escoltat al Grec de Montjuic tenen a veure poc a veure amb les tantes vegades escoltades en els viatges urbans que faig diàriament. L’emoció que te escoltar en íntim contacte entre els artistes i tu per exemple ‘L’home te treballa fent de gos’, no te res a veure en el que vaig sentir ahir en escoltar-ho en directe. Les veus del grup no són res excepcionals i crec que una banda de vent de 20 persones al darrera no els ajuda gens, més aviat els perjudica en la nítida comprensió de les seves treballadíssimes lletres, el so que es produeix guanya en marxeta però perd en qualitat.
CONCERT - ELS AMICS DE LES ARTS - 2015 - 7/10 - Teatre Grec
