eugen onegin

Onegin és ‘one of my five’ i lògicament n’he vist dotzenes i com a cosa fora de tota norma, quasi totes m’han agradat molt. Penso que és quasi impossible que un director de orquestra o un regista tregui un Onegin mal forjat, és una opera que porta bona estrugança. La d’avui és l’última de l’opera de Paris feta amb colaboració amb el Bolshoi de Moscou i l’arriscat de donar aquest títol a un enfant terrible com és Dmitri Tcherniakov, que com diu en Joaquim, és una bomba amb resultats imprevisibles. Aquí, resoldre la funció amb nomes dos decorats, elegants i justificats per cert, en lloc dels set que requereix la versió oficial del autor era tot un repte que podia desembocar en una pura catàstrofe irrisòria i ridícula. Menció especial per el baríton Kwiecien, estrella mundial de primer rengle, és pot considerar com el ‘Jonas’ dels baritons, bona veu, bon actor, bon físic, presencia impactant. La resta del repartiment gloriós tan bons actors tots ells que fa que els primers plans interpretatius et facin bavejar de pura enveja. EUGEN ONEGIN - 2008 - 9/10 - Alexander Vedernikov, Dmitri Tcherniakov - Mariusz Kwiecien, Tatiana Monogarova, Anatolij Kotscherga, Andrei Dunaev

pàtria

Es podrà parlar d’aquesta obra d’oportunista i jo crec que més aviat se la podrà de titllar de premonitòria, ja que presumiblement va ser escrita a principis d’aquest any i ens parla de fets politics recents de no fa encara un mes. El que més valoro es la qualitat dels joves dramaturgs d’aquesta terra que poden entretenir per dues hores i mitja barrejant un tema candent de la política catalana de sempre amb un culebrot de serial mexicà, en tot aquest temps no et deixa de sorprendre amb piruetes i ensurts tan d’acció dramàtica con de sorpreses de direcció, en aquest cas el director es també el mateix dramaturg, bravo per les dues coses. Repartiment ben mesurat per portar a bon fi una peça entremaliada i gens fàcil d’interpretar. Aplaudiments amb fervor al acabar la funció. Entre el públic la traductora Genebat amb el director Selvas. TEATRE - PÀTRIA - 2012 - 8/10 - Jordi Casanovas - Borràs, Casanovas, Castell, Orella, Reixac, Vila

la forza del destino

Verdi - de totes les operes famoses del genial mestre és aquesta la més llastimosa per la feblesa de la meitat de la seva musica i per la rucada del argument impossible de pair seriosament sense agafar cagarrines. Música – el millor de la nit el mestre Palumbo, a certs moment no semblava estar escoltant la orquestra del Liceu Veus – tenor Kim, un cover, la millor veu de la nit cant voluntariós i molt segur, no et feia patir gens. baríton Tézier segur fort i disciplinat però no el veig tan en el seu punt mig en opera italiana com en la del seu país, es un pèssim actor, un autèntic estaquirot i camina assegut. Soprano Urmana veu gastada, xiscles lletjos i potser estripats ara de físic gruixut i gens vistos, mezzo Cornetti de 'calderilla', clar que el que li toca cantar te delicte. Escena- neta polida i arregladeta, estic fins els nassos de veure cristos gegantins als escenaris d’òpera, es ja un fet tan repetitiu que repel•leix. Nota final la bellugadissa constant de coristes i extres, que han de estar tota l’estona en perpetu moviment, sempre fan el mateix moviment moderns i sincopats que ja fan pudor, tan se val que estiguin a la xina de Turandot, de 'manolas i toreros' a Carmen o de públic a Pagliacci, sempre fan el mateix, són molt pesats i passats – enyoro l’estatisme sense substancia de l’època Pàmies, ja veus. OPERA - LA FORZA DEL DESTINO - 2012 - 6/10 - Palumbo, Auvray - Urmana, Kim, Tézier, Cornetti

to rome with love

Si alguna vegada m’haguessin dit que en una pel•lícula de Penélope Cruz el que mes m’agradaria seria la seva participació els hi hagués dit que estaven ben sonats. Doncs si jo pensava que el Mr. Allen ja no podia baixar més avall desprès de la merda feta a Barcelona, m’equivocava, aquesta es encara molt pitjor i molt més llarga, es fa interminable, es vomitiva i que digui que Allen es un geni li recomano que vegi aquesta cosa amb molta atenció. Estava demanant als deus que tornes a sortir la graciosa Penélope fent un irònic putot de reminiscències Loren dels seu bon moment, no es la primera vegada ja ho ha fet en altres films. Però aquí esta prou graciosa i fresca per enyorar-la que surti de nou. La resta molt i molt dolenta sobre tot el que fan la legió de joves que ha contractat Mr. Allen per rodar aquest bunyol. TO ROME WITH LOVE - 2012 - 3/10 - http://www.imdb.com/title/tt1859650/

cosmopolis

Hi ha una especie d'animals que venen de l’època prehistòrica, els sauris, ara l’últim en ser descobert, es un actor de pel•lícules merdoses anomenat Pattison, potser el pitjor actor del món en aquest moments. Aquí ens martiritza en una constant presencia a la pantalla de 109 minuts. Obra i gracia d’aquesta catàstrofe es el caduc director Cronenberg que ha volgut fer un nou Blade Runner, com si fos el seu testament fílmic. Una deterioració de facultats demostrada minut a minut, la cinta mes pesada de la dècada, és ja un film de culte per les rates de Filmoteca que troben en aquest tipus de cinema la seva alliberació còsmica a tantes ejaculacions no produïdes quan tocaven. COSMOPOLIS - 2012 - 3/10 - http://www.imdb.com/title/tt1480656/

comme un chef

Un crític americà la va definir perfectament com ‘mediocre but pleasant’ i tenia tota la raó, es una rucada d’argument però com esta molt ben vestida, de decorats i escenaris naturals al incomparable Paris, te la vas empassant mica en mica encara que molt poques vegades canvies l’expressió de la cara farcida d’avorriment luxós, pocs somriures per no dir cap. El Santiago Segura en un paper miserable i patètic. COMME UN CHEF - 2012 - 5/10 - http://www.imdb.com/title/tt1911553/

el bosc

En aquest film hi ha moltes pel•lícules, també a la vida de Dora, la protagonista absoluta de la cinta magníficament interpretada per la Molins, hi ha tres homes, el marit, el coix i el brigadista, amb els tres hi ha llaços diferents, ardents i matisats. Al començament de la historia i en veure que transcorria l’acció al juliol càlid de 1936 ja temia el pitjor, portem un empatx de pel•lícules iguales en el seu contingut sobre la guerra tenebrosa dels feixistes de Franco. Ja en tinc prou! Però aquí hi ha la sorpresa, millor dit sorpreses, perquè son tres, la primera és que els autèntics perversos i miserables aquí són els rojos republicans, segona sorpresa la intromissió inesperada del univers fantàstic dins la terrible realitat de la guerra y per acabar que hi ha molt sentit del humor a la catalana i la gent del auditori de Sitges ha rigut moltes vegades estrepitosament. Una aventura fantàstica molt ben interpretada que arriba a bon port. CINE - EL BOSC - 2012 - 8/10 - http://www.imdb.com/title/tt2364649/