eufòria

No m'agraden gaire les obres teatrals en que l’autor fa desaparèixer la quarta paret, no suporto que estiguin una hora i mitja parlant-me de front, dirigint-me totes les frases a la meva persona i jo no poder contestar adequadament, és una putada que fa que aquest tipus d’obra les detesti i procuri no anar-hi mai a veure-les. El Club de la comèdia ha fet molt mal, ara en aquest moments el 50% del teatre és en aquest format, per exemple la ‘Zorra’ de la Machi, també és un monòleg que t’endinyen a la cara sense compassió, clar que aquell text em va interessar i en canvi aquest text ‘eufòric’ no m’ha dit res de nou i el considero totalment prescindible.

TEATRE - EUFÒRIA - 2012 - 4/10 - Cia. L'Horta Teatre

the girl

No entenc com Penelope Wilton, aquesta gran dama del teatre i la televisió britànics no fa molt més cinema, la seva qualitat en el saber fer és indiscutible. Aquí fent de secretaria esclava de Hitch, un malparit que va fer la vida impossible a la intel•ligent Tippi ja que sabia que si volia passar de simple model a primera estrella mundial tenia que passar per tot el que li digues el geni del suspense. A mi aquest bio pic m’ha agradat molt perquè parla del interiors d’una de les pel•lícules que més m’agraden de la historia del cinema, ‘The birds’, l’he vist quantitat de vegades i sempre estic a punt per tornar-hi. Un repartiment gloriós Toby Jones fent de Hitchcock esta genial com ho va estar quan va fer de Truman Capote, per fer la seva esposa no podia ser millor triada que la única Imelda d’aquest món i deu n’hi do la Siena Miller en el rol principal, no és gens fàcil intentar ser un calc de la preciositat que fou Tippi Hedren en la seva lluminosa carrera, paradigma de totes les rosses dels anys 60s

THE GIRL - 2012 - 8/10 - http://www.imdb.com/title/tt2132485/

rondaies mallorquines

Amb el mallorquí no em passa com en el valencià, aquest segon li agafo la musica al cap de cinc minuts, al llenguatge de les illes necessito mitja hora per ficar-me dins el seu secret. Rondalles antigues plenes de innocència i fantasia, contes per entretenir a les criatures a la vora del foc les llargues nits d’hivern, ara fa cent anys. Un espectacle senzill en el seu plantejament però que a la gent li ha plagut moltíssim per el bravos que el públic ha regalat a la nombrosa companyia que ha vingut de les illes.

TEATRE - RONDAIES MALLORQUINES - 2012 - 6/10 - Any alcover - Jordi d'es Racó - Carles Canut

the roman spring of mrs. stone

Encara que aquest nou repartiment és molt bo, Mirren, Bancroft, Martinez, el de fa quaranta anys era millor, Leigh, Lenia, Beatty. El director ha volgut fer variacions, cosa lògica, per no ser una copia de la cinta de Quintero, però no se’n surt. Les escenes son moltes vegades repetitives, sobre tot per el personatge mut de jove desarrapat que al final es queda amb la viuda rica i viciosa (moral anys cinquantes) – de totes formes com a mi aquest tema es fetitxe per a mi, benvolgudes siguin totes les senyores Stone que em portin a la taula.

THE ROMAN SPRING OF MRS. STONE - 2002 - 6/10 - http://www.imdb.com/title/tt0311730/?ref_=fn_al_tt_2

les arts de piranesi

Piranesi, el Vivaldi del dibuix arquitectònic, l’amo del gravat, l’home de la fantasia més lluminosa i perversa. Quina vida tan rica en projectes i realitats. Una mostra extenuant, si es que es vol veure com deu mana. Un altra regal de la Caixa, si ja se que direu que ja poden, però els Botins, els Bankias i molts d’altres es foten els calers a la butxaca i no m’ensenyen Piranesis. Quina exposició tan bonica per acabar l’any.

EXPO - LES ARTS DE PIRANESI - 2012 - 10/10 - CaixaForum

abans del diluvi, mesopotamia 3500-2100 aC

Una mostra que t’agrada més amb el cap que no amb l’estomac ja que sempre quan veus les petites peces, quasi miniatures, que conformen l’exposició has de estar pensant que ‘la historia comença a Sumer’ i són tantes vegades que ho has llegit i vist per arreu que et produeix certa emoció de veure a casa teva el començament de totes les civilitzacions d’aquesta terra. També és emotiu retrobar a antics amics de pedra que ja havies saludat a Paris o a Berlin, esperem que l’estada a Barcelona els hi sigui profitosa. Però carai que repetites que son les coses de feien aquella gent.

EXPO - ABANS DEL DILUVI, MESOPOTAMIA 3500-2100 aC - 2012 - 7/10 - CaixaForum

què pensar, què desitjar, què fer

Interessant és tot el que puc dir ni una paraula més, son experiències noves que aporten originalitat mes que contundències, uns juguen a espantar burgesos, altres a fer una crida ecològica o humanitària a traves de missatges críptics, que a vegades ni tan sols l’artista recorda què és el que ha volgut dir al cap dels anys, això ens passa a tots. Però sempre hi ha unes coses que tenen un petit reco per guardar a la memòria fins que a arribes a casa i et poses a escriure futileses.

EXPO - QUÈ PENSAR, QUÈ DESITJAR, QUÈ FER - 2012 - 5/10 - CaixaForum

l'obc i barbablava

Conec molt poc l’obra del mestre Bartok, el concert per orquestra i poca cosa més, l’escolto amb interès però no m’arriba a tocar el voraviu i amb això està dit tot. Aquest Barbablava es un diàleg constant entre les dos veus i l’orquestra, jo hagués suprimit les veus i hagués deixat que la orquestra s’ho fes tota sola, per no repetir. Xostakóvitx si que es dels meus des de aquella Katerina del liceu d’en Pàmies, disc que em vaig comprar tot seguit, la seva musica m’ha vampiritzat sempre, li entenc els seus estats d’ànim que me’ls faig meus. L’adoro tant si li escolto els seus brams de ràbia com quan fa cantar l’orquestra amb suaus sospirs d’amor. Aquesta simfonia num. 10 es una joia absoluta.

CONCERT - L'OBC I BARBABLAVA - 2012 - 8/10 - OBC - Pinchas Steinberg - Natascha Petrinsky, Gerd Grochowski