dissabte, 20 de desembre del 2014

lo sceicco bianco

Feliç retrobament amb en meu director fetitxe i ‘one of my five’ el gran Fellini, aquí en la seva primera pel•lícula en solitari (1952) i dos anys abans de ser consagrat mundialment per la eternitat amb ‘La strada’. Aquest film ja et dona les claus i les pautes del que ens oferirà en el futur, les seves obsessions, els seus traumes, les seves filies i fòbies. El Vaticà, les prostitutes de carrer, les marxes dels soldats al ritme de la musica, les dones amb sobre pes, les dones sofisticades, les nostàlgiques musiques de Nino Rota, les mentides astutes i tramposes del caràcter italià (Sordi). Una comèdia cínica i sarcàstica del millor cine avui ja completament desaparegut, cinema on el ser humà ho era tot i la tecnologia quedava en un tercer o quart lloc. En un paper episòdic surt Giuletta Massina interpretant uns prostituta que fa els carrers per la nit i que en el film s’anomena Cabiria, cinc anys més tard la Massina i la seva Cabiria (1957) esdevindria mite.
DVD - LO SCEICCO BIANCO - 1952 - 9/10 - http://www.imdb.com/title/tt0044000/

divendres, 19 de desembre del 2014

homonots

Presentació d’un llibre a la llibreria Antinous del periodista Francesc Soler, es tracta, pel que ahir es va escolta, de deu entrevistes a homosexuals de Catalunya famosos i de reconeguda importància dins l’àmbit gai de Barcelona, sobre tot. Dels 10 entrevistats crec que hi ha tres que no els conec, dos d’ells no me’ls crec de res, ja que tenen mes cares que les facetes d’un diamant i els altres cinc em són indiferents, per aquestes raons obvies no vaig comprar el llibre, però si que vaig gaudir de la presentació a dos bandes entre l’autor i la seva editora, dins un ambient cordial però fred ja que una certa tibantor és que és el que transmet el mencionat periodista. Una persona d’aparença anímica gens mediterrània.
XERRADA - HOMONOTS - 2014 - 7/10 - Llibreria Antinous - Francesc Soler

dilluns, 15 de desembre del 2014

joan vinyoli: el riu encès

Cent anys del naixement de Joan Vinyoli, homenatge al poeta silenciat per el llarg període de regnat del clan Pujol al palau català. El critic Triadu, el conseller Guitart i el honorable president mai li van voler donar la medalla d’or de la generalitat, en canvi Pascual Maragall si que li va oferir la homologa del Ajuntament de la ciutat. Una vegada escombrada les escombraries dels Pujols, ara si que se li poden donar premis i homenatges a un singular poeta i a una veu de les més valuoses a la nostra terra. Bravo per lo be que diuen els poemes Vinyoli la Marta Angelat i Jordi Boixaderas. Pel guió d’en Pujadó un rutilant 10
TEATRE - JOAN VINYOLI: EL RIU ENCÈS - 2014 - 8/10 - Canut, Pujadó - Angelat, Boixaderas, Ràfols, Ribas

dissabte, 13 de desembre del 2014

el violí de sarah chang

Ahir deia impulsivament que Sondheim era el millor compositor del segle XX i avui dic que estava lleugerament equivocat ja que sense treure-li cap mèrit al estimat Stephen considero que aquest lloc és sens dubte per Dimitri Xostakóvitx. I segurament no soc jo qui només pensa d’aquesta manera sobre el genial music una vegada escoltats els brams, bravos i xiscles de plaer infinit de tot l’Auditori quan va acabar la simfonia numero 11, aquells 60 minuts d’emoció extrema que la OBC i el director rus Sinaisky ens van regalar fora totes les expectatives ja que el que ahir s’esperava fou que la gran triomfadora de la nit fos la violinista Chang, ja consagrada dins els paràmetres de marketing del comunicadors de la musica clàssica. Cada simfonia de Xostakóvitx és endinsar-se en un món nou i descobrir un sons mai escoltats fins aquell moment, un compositor que sap crear paisatges i climes en la teva imaginació amb el seu gran talent descriptiu i en quan a la força que tan sàviament dosifica arriba a unes cotes mai explorades. El genial director fa extraure de la orquestra una lluïssor com una de les millors nits de la seva dilatada historia, tenim una gran orquestra i el director rus amb una senzillesa entendridora va anar saludant personalment a molts dels component de la orquestra mentre crits i aplaudiments per part del públic va fer de coral reivindicativa d’una feina feta de forma magistral. De la solista Chang, diré ben poc. Ja estic fins els nassos de xineses amb aspecte de habituals de barra americana, de tècniques impecables però que el divorci que veig al escenari de escoltar una musica romàntica sinó decadent i veure trepitjant l’escenari a una vedette ‘Molinera’ amb maneres de showbusinnes de baixa estofa. Doncs solament diré que si els aplaudiments per la Chang es van allargar de manera tímida va ser per demanar un bis que no va venir mai. La Chang tenia que anar a vendre CDs al la mitja part i no estava per punyetes. Resum de la nit Rússia 10 Xina/USA 4
CONCERT - EL VIOLÍ DE SARAH CHANG - 2014 - 9/10 - OBC - Vassily Sinaisky, Sarah Chang

dijous, 11 de desembre del 2014

six by sondheim

Sondheim és potser el compositor de musica més important de tot el segle XX. En aquest documental s’explica tota la seva vida, millor dit ell ho explica en infinitat de retalls de totes eles èpoques des de els 50s fins ara mateix. Una excusa és la de agafar sis de les seves cançons, en te centenars de igual de bones, i explicar la seva vida, les seves pors, les seves neurosis de creador i de artista. En dos moments molt especials i per primera vegada s’obre en la seva faceta molt més intima. La seva difícil relació amb la seva mare i la seva primera relació estable amb un home quan ja tenia seixanta anys. Altres moments molt emotius, quan parla de Oscar Hammerstein, el seu segon pare i mestre, quan explica les depressions desprès de tres fracassos a Broadway. Un documental entranyable, un testament. DVD - SIX BY SONDHEIM - 2013 - 10/10 - http://www.imdb.com/title/tt3385404/