les misérables

Quan hi ha fam, un crostó de pa, un plat d’arròs bullit o una patata són suficients per amainar el dolor de la gana. Jo tinc gana de musicals passats al cinema. Des de fa més de vint anys se’n roden, com a molt, un cada any, l’any que hi ha sort, per això productes com aquest es tan ben rebut i el meu agraïment es màxim pensant sempre que es tracte d’un dels musicals més estimat i que més vegades he vist arreu del món. He tornat a escoltar aquestes musiques escoltades cents de vegades en els últims 25 anys, he plorat d’emoció gracies a les magnifiques interpretacions dels participants de la cinta, qui ho havia de pensar que aquella noia una mica descolorida de ‘Brakeback mountain’ em faria empassar els meus singlots d’emoció insuperable. Jo només penso quan llegeixo tantes critiques adverses que amb tota la merda que ens inunda les cartelleres de la ciutat carregar-se amb sanya aquest musical es de paranoia i el que mereixen és que mai més es torni a fer un musical de Broadway o West end al cinema.

LES MISÉRABLES 2012 10 http://www.imdb.com/title/tt1707386/?ref_=fn_al_tt_1

Talarn , l'orient al pessebre

Un aplaudiment al ajuntament de Barcelona per la mostra de escultures orientalistes de pessebre del artista Talarn dins les seves instal•lacions i en entrada gratuïta. L’art la manera Fortuny de Talarn, preciosista i divinament amanerat, ofegat pels detalls ornamentals i gratuïtats varies en un regal per les animes senzilles i modestes com la d’un servidor gens acostumat a les estridències i a les immoderacions. EXPO - TALARN, L'ORIENT AL PESSEBRE - 2012 - 9/10 - Ajuntament de Barcelona

Exposició Pessebres del Món

Amb motiu del 150 aniversari del pessebrisme associatiu a Catalunya, s’ha instal•lat el increïble edifici de la Seca una mostra de pessebres en els seus diorames, alguns de dimensions fora de normes i d’una extraordinària qualitat. Catalunya es terra de pessebres, una tradició que no mor i que encara que la religiositat del país es ara minsa, la part artística del pessebre resisteix el pas dels temps i les mostres com aquesta ho demostren. Un orgull que la nostra ciutat tingui una exhibició com aquesta i una satisfacció personal per a mi de veure que el nom de la saga Bofill-Moline esta present en la mostra en lletres d’or pel afecte que li tinc al artista Bofill i la seva estimada família. EXPO - EXPOSICIÓ PESSEBRES DEL MÓN - 2012 - 9/10 - La Seca 2

l'obc i la ventafocs

La proposta era prou atractiva perquè com a primer plat el concert de Txaikovski es un dels que te el primer moviment més bonic de tota la historia dels concerts de violí i si a sobre te la sort de ser interpretat per una jove muniquesa, virtuosa i ja mundialment famosa anomenada Arabella, en qui deurien estar pensant els pares al triar aquest musical nom?, tot això ja era un al•licient, a sobre un nadalenc Strauss per animar la festa i per fi de tan joiós àpat poder escoltar el vals de la Ventafocs de Prokofiev, una de les peces curtes més romàntiques mai escrites, fou tot un plaer pre-festiu ben servit per el xef Arming de ma experta fins i tot li van demanar un encore al final del concert. L’aperitiu va estar servit per el vibrant Engelbert.

CONCERT - L'OBC I LA VENTAFOCS - 2012 - 8/10 - OBC - Christian Arming, Arabella Steinbacher

smiley, una història d'amor

Amb tots els anys que porto a la xarxa mai una obra de teatre o pel•lícula m’havia estat tan recomanada com aquesta peça. Jo ja tenia la reserva de les tres entrades però les recomanacions anaven arribant. En el moment que has vist i escoltat les paraules de l’obra del agosarat Clua ho entens tot. Com no t’han de recomanar una obra com aquesta quan veus els espectadors que tens a les quatre files davant teu – escenari centrat – amb una cara de felicitat infinita per tots els 80 minuts de durada de la funció. Una autentica comèdia, alta comèdia, els riures i els somriures no et deixen de la ma en tota l’estona i de sobte en tres o quatre moments adequats del riure et passa a les llàgrimes en un instant, magistral l’autor Clua en fabricar aquest màgics instants. Agraïment infinit als dos actors Ramon Pujol i Albert Triola per la extraordinària tasca de desdoblament de personatges en variades situacions i encara que amb les mateixes característiques físiques i sense cap truc escenogràfic et fan entendre més de mitja dotzena de personatges absolutament variats i dispars, un treball genialment dirigit i magistralment interpretat. Aquesta és una de les obres que si fos americana i es fes al Off-Broadway i ens assabentéssim que la estaven representant des de feia tres anys am èxit ho comprendríem perfectament i ho aprovaríem. La Sala FlyHard era nova per a mi i els hi ben asseguro que a partir d’avui em tenen de incondicional per tots els espectacles que es facin en aquest lloc entranyable i que tant m’ha recordat al plorat teatre Artenbrut del carrer Perill de Gràcia. Una nit màgica que no oblidaré mai per el contingut de la peça i per la calidesa del local on es representa. Bravo absolut per els quinze noms que són llistats al programa de ma.

TEATRE - SMILEY, UNA HISTÒRIA D'AMOR - 2012 - 10/10 - Guillem Clua - Ramon Pujor, Albert Triola

l'obc i pau casals

Encara que sembla impossible coneixia molt poc d’aquesta obra, ja que no es representa gaire sovint i tan sols havia escoltat alguns fragments de caire simfònic o coral. Sorpresa de les grans el escoltar les parts cantades pels solistes interactuant dins una lògica tradicional dins un pessebre català com si les figuretes estesin animades. Un text de Joan Alavedra preciós, una poesia de coses de casa nostra però que mai és carrinclona o excessivament formal. En veritat el text ha estat la gran sorpresa de la nit ja que amb llums de sala en una semi foscor s’han pogut llegir el text que venia convenientment inclòs en el programa de ma. Una musica molt agradable i que ha fet feliç a la majoria de l’audiència especialment en aquest dies pre-nadal ja que tanta foscor lletja i asfixiant hi ha por tot arreu. Dos hores de musica de casa entranyable .

CONCERT - L'OBC I PAU CASALS - 2012 - 9/10 - OBC, cors i solistes - Arthur Post

ball de titelles

L’interès més gran d’aquesta peça és el de descobrir un autor de principis del segle XX del qual no tenia ni idea de la seva existència, home anticlerical, anàrquic i llibertari, per les paraules que els hi posa a les seues titelles. Una obra molt cara de muntar, vint persones sobre l’escenari, tres actes, dos decorats, roba diferent per tots a cada un dels actes, sense l’ajut del teatre públic això és impossible de presentar. El director ha treballat moltíssim una part que mai havia vist en un escenari en directe, el de fer ballar copes, gots i botelles tots ells plens de líquid i que tots els actors realitzen piruetes amb aquest vidres d’una manera exemplar. La Pons com a madame de totes les putes està bonica i convincent i el àngel Albet porta el personatge plumífer amb la mateixa mestria que ho feien els cignes del coreògraf angles Bourne, un actor que no deixa de treballar i te nomes 21 anys, un prodigi de treball, sort i perquè no talent. Després de veure les prostitutes de Fellini a la pel•lícula Roma ja no puc veure mai més a actrius fent de putes, perquè veig poca sinceritat, anquilosament i poca credibilitat.

TEATRE BALL DE TITELLES 2012 7 Ramon Vinyes - TNC - Ramón Simó - Albet, Cadafalch, Piñon, Pons

l'art d'aimer

Una pel•lícula molt irregular, una pel•lícula d’històries que no tenen el mateix interès, dues d’elles són d’un argument molt suat, només una és molt bona i per això és la més llarga i el director l’ha encolomat al final de la cinta. Es veu bé si tens un cafè a les mans i pot anant pesant figues de quant en quant.

L'ART D'AIMER - 2011 - 7/10 - http://www.imdb.com/title/tt1700467/

la délicatesse

Te un perfum rematadament francès aquesta comedieta romàntica, una Audrey envoltada de gent molt professional per uns petits papers sense importància, dos o tres frases genials i que per elles ja val la pena veure el film i també una musica (molta) encertada i brillant. Poca cosa més.

LA DÈLICATESSE - 2012 - 7/10 - http://www.imdb.es/title/tt1828995/

aventura!

Estem veient a dalt del escenari un munt d’obres parelles i mimètiques. Política, corrupció, crisis, frau, etc. tot això és el pa nostra de cada dia i els programadors de teatre deuen creure que el sofert públic és el que demana i és el que li convé. Aquesta obra no s’escapa de la mètrica actual. La compacta i disciplinada companyia fa el seu treball a la perfecció acostumada, llàstima que ja ens coneixem tots els seus recursos i truquets interpretatius, són tantes vegades les que els hem vist que ja no et sorprenen gens i saps perfectament el que vindrà desprès de cada gest. A la companyia li convé disgregar o ampliar, és un consell. El títol de la obra un indicatiu que res no diu a més que gens original. La obra navega a la deriva en quant a direcció en un escenari del tot improcedent ja que no li feia cap falta un escenari de las dimensions del Lliure de Montjuic, amb un àmbit com la Villarroel la cosa hagués estat més verídica i contundent. Una comèdia més, agradable de veure i per passar l’estona d’aquest pont de quatre dies de festa, el públic ho passà prou be però sense molta afició en la intensitats dels aplaudiments al final de la representació. El públic casi sempre te la raó del seu costat. Ara, he de descansar d’aquesta companyia una bona temporada.

TEATRE - AVENTURA! - 2012 - 7/10 - Alfredo Sanzol - Cia.T de Teatre