Estem a mitjans del segle dinou a casa
de la baronessa von Sacher, com cada dimarts la baronessa reuneix a les seves
amigues i compromisos socials obligatoris per la famosa tassa de xocolata amb
melindros i també com sempre per reconduir la cita a un terreny de bon gust intel·lectual
hi ha un recital de alguna vessant del món del art, podia haver estat un
recital de poesies de Heine o de Hölderlin però això serà la setmana propera,
avui toca un concert de piano dels musics que mes agraden a les senyores de la
casa, Shubert i Schumann i amb la
novetat d’un noiet nou que promet anomenat Brahms.
Les madames venen soles quasi sempre al
palau de la von Sacher, els marits sempre tenen feines, les de comptar els
rendiments de les terres o de fer baixar faldilles i enagos.
Nomes una amiga ha arribat amb el seu
home, el quasi sord i mig coix príncep de Mutterherz.
Les dones amb els llavis bruts de
xocolata encara embruten més la boca parlant malament de les minyones i els
lacais que cada dia són més indomables, lladres barroers sense cap mena d’agraïment
cap a la bondat infinita de cada una de les dames d’aquella olorosa cambra a
punt de fer sonar la música.
El pianista d’avui esta recomanat per
la duquessa Carolina i es un virtuós que ve del palaus del tsar de totes les
Russies.
La musica calla les veus de les airades
veus de les madames de la cort, els tristos arpegis del piano deixen en una
fosca somnolència a tot el auditori pel
transcurs de tota la velada, el cap del príncep cau desmaiat cap a la seva
esquerra, fent-li un respirar dificultós que ningú s’atreveix a despertar, el piano
va sonant, qui no dorm o pesa figues te el cap lluny d’aquella daurada cambra
de llum esmorteïda, els pensaments volen apressa, com els trens quan marxen de
la estació central cap a Berlin o bé a Paris, la musica segueix sonant mentre
els cossos estan presents encarats al music rus, els esperits fa estona que han
volat lluny, molt lluny, quan li toca l’hora de les peces del noiet nou, en
Brahms ja tothom fa llarga estona que han deixat aquest món de sucre candi i
xocolata negra.
CONCERT - ARCADI VOLODOS, PIANO - 2013 - 7/10 - Shubert, Brahms, Schumann
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada