dimarts, 2 d’abril del 2013

arcadi volodos, piano


Estem a mitjans del segle dinou a casa de la baronessa von Sacher, com cada dimarts la baronessa reuneix a les seves amigues i compromisos socials obligatoris per la famosa tassa de xocolata amb melindros i també com sempre per reconduir la cita a un terreny de bon gust intel·lectual hi ha un recital de alguna vessant del món del art, podia haver estat un recital de poesies de Heine o de Hölderlin però això serà la setmana propera, avui toca un concert de piano dels musics que mes agraden a les senyores de la casa, Shubert i  Schumann i amb la novetat d’un noiet nou que promet anomenat Brahms.
Les madames venen soles quasi sempre al palau de la von Sacher, els marits sempre tenen feines, les de comptar els rendiments de les terres o de fer baixar faldilles i enagos.
Nomes una amiga ha arribat amb el seu home, el quasi sord i mig coix príncep de Mutterherz.
Les dones amb els llavis bruts de xocolata encara embruten més la boca parlant malament de les minyones i els lacais que cada dia són més indomables, lladres barroers sense cap mena d’agraïment cap a la bondat infinita de cada una de les dames d’aquella olorosa cambra a punt de fer sonar la música.
El pianista d’avui esta recomanat per la duquessa Carolina i es un virtuós que ve del palaus del tsar de totes les Russies.
La musica calla les veus de les airades veus de les madames de la cort, els tristos arpegis del piano deixen en una fosca somnolència a tot el auditori  pel transcurs de tota la velada, el cap del príncep cau desmaiat cap a la seva esquerra, fent-li un respirar dificultós que ningú s’atreveix a despertar, el piano va sonant, qui no dorm o pesa figues te el cap lluny d’aquella daurada cambra de llum esmorteïda, els pensaments volen apressa, com els trens quan marxen de la estació central cap a Berlin o bé a Paris, la musica segueix sonant mentre els cossos estan presents encarats al music rus, els esperits fa estona que han volat lluny, molt lluny, quan li toca l’hora de les peces del noiet nou, en Brahms ja tothom fa llarga estona que han deixat aquest món de sucre candi i xocolata negra.












CONCERT - ARCADI VOLODOS, PIANO - 2013 - 7/10 - Shubert, Brahms, Schumann