il trovatore

Un Achim-Danke polèmic. Les llicencies que Monsieur Py es pren en el format dramàtic i narratiu del original han aixecat ampolles i han suscitat vitriòlics comentaris. El poder dels directors és tan gran avui que sembla que no hi hagi ningú que li posi límits. Qui ha vist la opera tal com es representava fa cinquanta anys i la compara amb les produccions que es fan ara a quasi tots els millors teatres del món li costa entendre el perquè aquest canvi s’ha produït. Qui va començar o millor dit qui va encendre el misto que fa explotar l’opera tal com la estem consumint ara? Visconti, Callas, Zeffirelli, Wieland i Wolfgang Wagner... o tots ells a la vegada, desprès de la segona guerra europea tot tenia que canviar. Jo soc partidari del canvi i no del immobilisme i si més no prefereixo indignar-me que no avorrir-me. Anem pel Trovatore, la part musical, res a dir, vibrant i potent totes les interpretacions vocals per part de tots, les ovacions finals ho constaten. M’agrada veure la opera a casa a la tele amb aquest preciosos primers plans que en el teatre no tinc, allí la musica es el primer, a casa les folies del director et poden fins i tot treure la son. Jo em posava a la pell del director Monsieur Py i pensava el que deuria sentir aquell home en tenir al seus peus al millor tenor del món, abillat amb una armilla de pallasso picassià i fent-lo mostrar al públic de la tele desvalgut, submís i humiliat, amb les aixelles al aire fresc i mostrant lo ample que es de malucs, cosa intuïda però mai vista fins ara. Algunes coses de la decoració i direcció esplèndides i de resultats esfereïdors altres realment lletjos i de gust improbable. La parella protagonista, parella rara i una mica contra natura, per moltes funcions que hagin fet i facin en el futur el flaire del misteri no es produirà mai. Ells ho saben i van per feina, però entre ells dos, com Marta i Maria, sí, però de química res de res i això es nota, per molts embolics que els hi posi Monsieur Py en les seves escenes, la flama no prospera mai

IL TROVATORE - 2013 - 8/10 - München - Paolo Carignani, Olivier Py - Jonas Kaufmann, Anja Harteros, Elena Manistina, Alexey Markov